Reflexions més enllà de les notícies

A l’hivern, Jocs Olímpics; a l’estiu, Raphael

Economia Esport Turisme
Concert de Els Amics de les Arts a Puigcerdà

Estem construint un món d’opinadors. Les xarxes socials són el gran aparador on l’adjectiu punyent fa guanyar seguidors i estimula la dopamina. Però com deia Pierre Bourdieu: no tothom ha de tenir opinió. El qui escriu, per exemple, li costa tenir-ne per defensar els Jocs Olímpics d’hivern; encara no he pogut llegir ni un document sòlid del projecte.

No m’agrada com les administracions donen gat per llebre amb el tema de les infraestructures assegurant que si hi ha Jocs refaran el tren de Puigcerdà o desdoblaran la C-16 de Berga a Bagà. Què s’han cregut! Des de fa anys, molts ministres, consellers i gent de poltrona, han promès que farien aquestes infraestructures. Ara, per convèncer els pirinencs, llencen quatre promeses, ens diuen que durant quinze dies tots menjarem enciam i farem llum amb plaques solars, i que gràcies als Jocs tornarem a estacar els gossos amb llangonisses. Francament, aquests arguments recorden als quatre grans de blat que es tiraven a les gallines els anys de postguerra.

Tampoc acabo de veure els arguments d’alguns dels que defensen que no es facin els Jocs perquè s’omplirà de cases la vall de la Cerdanya. Voleu dir que amb Jocs o sense no tenim ja cases per donar i per vendre? El motiu pel qual es fan segones residències no és únicament responsabilitat dels de fora, ni dels Jocs Olímpics… És, sobretot, dels cerdans que es van vendre el prat, l’hort o el camp. No és cap crítica sarcàstica: és una descripció que es pot recolzar amb els arxius dels notaris de Puigcerdà, de la Seu i, sobretot, de Barcelona.

Em sembla que som en un punt en què l’arbre no ens deixa veure el bosc. Certament, l’organització dels Jocs Olímpics pot tenir un impacte massa gran per un país tan petit. Ara bé, ens hauria de fer tant o més mal que es continuï construint habitatges amb pedra importada que s’ocupen 15 dies l’any; que no tinguem un model productiu clar més enllà del turisme; que a l’estiu la Cerdanya sigui notícia perquè el Raphael hi fa un concert que s’omple de gent de quartos… I, sobretot, ens hauria de remoure que en un país democràtic hàgim de donar l’opinió del tema de la celebració d’uns Jocs Olímpics d’hivern pidolant informació clara i transparent.

Tornant a Bourdieu, cal recordar de l’autor les seves paraules en què assegurava que “l’home polític és el que diu: Déu és de part nostra”. L’equivalent avui dia és ‘l’opinió pública està de la nostra part’. Vet aquí l’efecte fonamental de l’enquesta d’opinió: constituir la idea que hi ha una opinió pública unànime i, així, legitimar una política i reforçar les relacions de força que la sostenen o la fan possible”. Venen temps en què les enquestes decidiran què cal votar a la consulta sobre els Jocs Olímpics. S’acosten dies d’explicacions poc precises i molt soroll dels mitjans que ja tenen decidida la seva postura. Cadascú que s’aixoplugui com pugui. Tanmateix, deixeu-me dir que és un bon moment per parlar d’un altre joc, el Joc de la Vida. Un model matemàtic creat per John Horton Conway que explica que de models molt complexos en poden sortir regles ben senzilles. La regla més simple és que el Pirineu necessita fer batalles internacionals amb idees fortes que durin més de 15 dies. N’hi ha una que fa anys es va plantejar i que desconec els motius pels quals ha quedat en un calaix: demanar a la UNESCO declarar la vall de la Cerdanya Reserva de la Biosfera.

Foto de capçalera: Gael Piguillem.

Autor

  • És periodista i professor del departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (UPF). Actualment, és director del grau en Periodisme de la Facultat de Comunicació i director del Màster en Comunicació Política i Institucional de la BSM-UPF. Com a investigador està especialitzat en el camp de la comunicació política i l'opinió pública, la comunicació de risc i crisi, així com en l'àmbit del periodisme.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *