Reflexions més enllà de les notícies

Cerdanya: estratègia i tàctica

Economia
Idea bulb

L’objectiu d’aquest article és generar debat i polèmica sobre un tema cabdal sobre el qual, segons la meva opinió, els polítics de la nostra comarca no han sabut gestionar correctament: la visió estratègica. Sovint critiquem els nostres polítics per tenir una visió a curt termini  de les seves accions polítiques. Inaugurar noves instal·lacions i serveis municipals o comarcals, a banda de millorar la vida dels vilatans, és vist com una tàctica per guanyar punts per a les pròximes eleccions municipals. Els votants ens adonem que, en general, manca una mirada més àmplia i a més llarg termini per part dels nostres polítics. Intuïm que anar acumulant accions sense cap coordinació de vegades és un malbaratament de recursos. És com intentar fer avançar un cotxe de combustió interna fent servir només la primera marxa: podem enfonsar tant com vulguem el pedal de l’accelerador, que la velocitat que aconseguirem serà sempre molt reduïda.

El que manca als nostres polítics no és la capacitat per gestionar ni les ganes de treballar, sinó un objectiu ambiciós a llarg termini que coordini la política del dia a dia. Voler aconseguir aquest objectiu ambiciós ens porta a l’estratègia, és a dir, a la planificació a llarg termini per aconseguir-ho. Treballar per aquesta estratègia ens porta a la tàctica, que és cadascuna de les múltiples accions a curt termini que fem per avançar cap aquest objectiu ambiciós.  Ara bé, sota el paraigua de l’estratègia, les accions tàctiques són coordinades i llavors, a més a més de sumar, multipliquen els resultats. Podrem conduir el nostre cotxe amb el pedal de l’accelerador i la palanca de canvi de marxa, optimitzant així els resultats.

Posaré la tecnologia de la fibra òptica de la Generalitat de Catalunya com a exemple concret de visió estratègica. A la mateixa web de polítiques digitals  de la Generalitat podem llegir: “Amb l’accés a la fibra òptica, el Govern garanteix la cohesió territorial, la igualtat d’oportunitats arreu del país, l’impuls del teixit econòmic arreu del territori i el foment del progrés econòmic i social”. Poques vegades un objectiu ambiciós està tan bé concretat: garantir la cohesió territorial, la igualtat d’oportunitats arreu del país, impulsar el teixit econòmic arreu del territori i fomentar el progrés econòmic i social. Òbviament, aquest objectiu no només s’aconsegueix instal·lant fibra òptica, però sí que és un pas molt important per aconseguir-ho. En si mateix, aquest desplegament de la fibra òptica arreu del territori és una tasca titànica a llarg termini i en una primera etapa “només” es planteja la connexió de totes les capitals de comarca.

El juliol de 2020 va arribar la fibra òptica de la Generalitat a Puigcerdà, fet que va causar molta expectació als mitjans de comunicació. En Jordi Puigneró, conseller de Polítiques digitals i Administració Pública, declarava que “el teletreball és una oportunitat per fer arrelar molta gent al territori”.

No sé vosaltres, però jo em sento estafat amb declaracions com aquesta. És a dir, aquell objectiu ambiciós (cohesió territorial, igualtat d’oportunitats…) es converteix, quan arribem realment al territori, en objectius de pa sucat amb oli. O sigui, l’eufemisme que hi ha al darrere de la paraula teletreball és: “amb la fibra òptica, els treballadors qualificats que no viuen a la Cerdanya, però que tenen segona residència podran pujar més temps a la Cerdanya i així ajudar a l’economia tradicional local”.  No vull fer més sang de les paraules d’en Puigneró, ja que al cap i a la fi és una declaració força descontextualitzada, però el que em preocupa de debò és que els cerdans comprem aquest relat fil per randa. Ens falten objectius ambiciosos, ens falta visió estratègica i sabem que des de la Generalitat no ens faran la feina que ens pertoca a nosaltres.

La situació de la Cerdanya és força complexa: falta d’habitatge a un preu assequible per a la gent jove, la fuga de talent que sofrim quan els estudiants universitaris ja no tornen a la Cerdanya per falta d’oportunitats laborals d’acord amb els seus coneixements, una economia massa enfocada en el turisme d’hivern on, deixant de banda la pandèmia, sempre tindrà l’amenaça del progressiu escalfament global… Sí, el teletreball pot ajudar, però fora molt millor que poguéssim integrar tot això en un objectiu molt més ambiciós, com per exemple:

Garantir a la Cerdanya la igualtat d’oportunitats per mitjà d’un teixit econòmic equilibrat, que sense renunciar a la pagesia, el comerç, la indústria i el turisme, disposi d’empreses arrelades que ofereixin oportunitats elaborats en l’economia del coneixement.

Com a primera proposta per començar a materialitzar tot això fora assenyat copiar, a escala comarcal, coses que han funcionat a altres llocs. Per exemple, a Barcelona es tenia molt clar que la ciutat s’estava desindustrialitzant i llavors es va fer una aposta molt important amb el Districte 22@, on es va reconvertir una antiga àrea industrial en una àrea d’activitat en l’economia del coneixement, factor on avui en dia Barcelona és reconeguda mundialment. Per posar en perspectiva l’impacte econòmic, cal assenyalar que en només 10 anys (2000-2010) es van instal·lar allà més de 1.500 empreses que van crear més de 42.000 nous llocs de treball. Així, el que potser ens cal a la Cerdanya és fomentar un nou tipus de polígons d’empreses on l’objectiu és allotjar empreses del coneixement, no empreses industrials. La fibra òptica assequible ja la tenim aquí, de la mateixa manera que Barcelona ja la tenia fa 20 anys.

Òbviament cal molt més per aconseguir un objectiu ambiciós, sigui quin sigui. Està a les nostres mans definir aquest objectiu i construir una estratègia a llarg termini. Així que donem als nostres polítics un toc d’atenció: volem més de vosaltres.

Foto de capçalera: Pixabay.

Francesc Esteban

Enginyer de telecomunicacions. Secretari del Grup de Recerca de Cerdanya. Informàtic d'afició i de professió.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *