Reflexions més enllà de les notícies

Cerdanya i qui li escriu

Cultura
Pilar Prim de Narcís_Oller

Ara que s’acosta aquest Sant Jordi —sigui presencial, virtual o segurament ambdues coses—, recordo que en el seu dia, fa uns anys, em vaig quedar atònit després d’haver llegit l’article «La Cerdanya de Josep Pla», de Màrius Carol, publicat en un dels números de la revista Cadí-Pedraforca. La seva primera frase ja em va deixar amb la boca oberta: «No és cert que la Cerdanya no hagi tingut qui li escrigui.» (?) Després la reforçava amb aquesta altra: «Segurament, una comarca de tanta bellesa i de tants contrastos […] hauria d’haver inspirat més literatura.» (Ah, sí?) I la línia de l’article em va anar conduint fins a una conclusió: «Narcís Oller és l’autor de la gran novel·la de la comarca, Pilar Prim, tanmateix Joan Verdaguer —suposo que volia dir Jacint Verdaguer—, Estanislau Torres o Joan Maragall la van evocar magistralment.»

Quan el senyor Carol es referia a «autors de casa nostra», als quals afegia Montserrat Roig i Carlos Ruiz Zafón —no en faré cap comentari perquè m’allargaria massa—, què pretenia donar a entendre exactament: autores i autors mediàtics, consagrats per crítiques favorables, amics de certes editorials, columnistes, de moda perquè ara toca, que no fan «literatura local», que són de «casa bona»…?

A Catalunya sempre estem pontificant. Ho fem amb comtes, reis, bandolers, «herois» de l’Onze de Setembre, polítics i, per què no?, escriptors i escriptores. No discutiré que Josep Pla no hagi estat un bon escriptor, per descomptat, però com tots els autors, no tot el que ha escrit és bo. És com si aquests autors tinguessin una vareta màgica que convertís en or allò que toquen. Amb tots els meus respectes: si algun dia a mi se m’acudís escriure «el cel hi és [a la Cerdanya] esbatanat i sembla que hi volen els àngels», segur que no m’ho publicarien. Com que el senyor Pla ho va escriure des de la collada de Toses, potser estava marejat.

D’altra banda, amb quins criteris es pot afirmar que Pilar Prim és «la gran novel·la de la comarca»? Narcís Oller mai no es va plantejar fer una novel·la sobre Cerdanya, de la mateixa manera que Àngel Guimerà no pretenia fer amb Terra baixa la gran obra de teatre del Ripollès, ni Mercè Rodoreda la gran novel·la de Barcelona amb La plaça del Diamant, i aquest símil es podria estendre a Laura a la ciutat dels sants i Osona, a Camí de Sirga i la Ribera d’Ebre, a Les veus del Pamano i el Pallars Sobirà… Per què hem de buscar «grans obres de…»? Per posar un exemple, si venguéssim La plaça del Diamant com la gran novel·la de Barcelona no estaríem amagant altres novel·les que potser tenen la mateixa o millor qualitat literària?

Pel que fa a Estanislau Torres o a Joan Maragall, la seva literatura —al meu entendre— ha estat superada per altres autors i autores. Estanislau Torres, a El Pirineu, fa certes descripcions treballades per a l’època (anys seixanta) —sempre des de l’òptica barcelonina—, tot i que en bastantes ocasions deriva en una visió excessivament superficial. L’apartat en què parla d’Os de Civís, per exemple, el considero prepotent i desafortunat. El millor d’aquest llibre, per a mi, són les excel·lents fotografies en blanc i negre de Francesc Català Roca. Quant a Joan Maragall, no m’hi vull estendre: va ser un bon poeta, però ben relacionat amb la burgesia benestant que en el seu dia el va promocionar. A Catalunya hi hem tingut i hi tenim encara poetes de més relleu tant anteriors com posteriors a ell.

En el món de la literatura catalana —suposo que també en d’altres, però en la nostra sobretot—, per sota de la capa d’autors i autores mediàtics i de premis i reconeixements de conveniència hi ha una relació de bones i bons autors i d’obres d’innegable qualitat literària. La gent que pertany a la «capa consagrada» ignora tant els escriptors i escriptores com aquestes obres, però el que no ha de ser —penso— és que les faci ignorar a d’altres. Sobre Cerdanya s’ha escrit molt i amb certa freqüència bé. A la meva antologia Rufaca de paraules hi ha més de dos-cents autors i autores i de dues-centes cites d’obres, totes publicades, de novel·les, narracions curtes, contes, obres de teatre, llegendes, poemes, descripcions de viatges, excursions…

Els fills de la terra de Manel Figuera
“Els fills de la terra”, de Manel Figuera.

La llista és molt llarga, però citaré uns quants d’aquests literats, tant de Cerdanya com «de fora»: Manuel Anglada, Ramon Blasi, Carme Clausell, Manuel Maristany, Joan Peruga, Jordi Pere Cerdà (Premi d’Honor de les Lletres Catalanes), Rosa Casas, Josep Sebastià Pons, Isidre Domenjó, Quim i Sol Gasch, Josefina Bonet, Víctor Balaguer, Ventura Porta, Joan Amades, Joan Obiols, Gustavo Adolfo Bécquer, Jacint Verdaguer, Sebastià Bosom, Ignasi Soler, Salvador Capdevila, Tomàs Garcés, Emili Foxonet, Rosa Aguilar, Roger Giral, Montserrat Camarasa, Francisco de Zamora, Adolphe Thiers, Vincent Chausenque, Alfred Tonnellé, Pierre Vidal, Santiago Rusiñol, Albert Salsas, Antoni M. Alcover, Georges Beaume, Josep Botey, Cèsar August Torras, Rafael Gay de Montellà, Josep M. Guilera, Josep Vallverdú, Cayetano Enríquez de Salamanca, María Dolores Serrano, Fernando Ledesma, Xavier Febrés, Henry Russell, Emmanuel Brouse, Joaquim Santasusagna, Josep Iglésies, Patrice de Bellefon, Michel Sébastien, Josep Antoni Pujante, Rosalia Pantebre, Enric Quílez, Alfons Brosel, Alfred Pérez-Bastardas, Lluís Obiols, Carolina Solé, Jaume Gras, Jordi Corominas, Llorenç Planes, Jordi Frabad… i perdó per les persones que em deixo, que no són poques. Sisplau, tinguem més seriositat. Que es mediatitzi o que es vulgui ignorar —em refereixo a la paraula castellana ningunear— tot aquest col·lectiu que escriu pel simple plaer de fer-ho i que a més se li publica el que ha escrit, ho puc entendre en aquesta societat actual en què vivim, seduïda pel culte a l’èxit, a la imatge, al resultadisme…, del qual es contagia certa gent que sí té mitjans per divulgar la realitat literària a Cerdanya però que no ho fa. Per què: autovergonya, autocomplaença, autoodi, envegetes, pel que diran, «i aquest o aquesta de què va»…? No ho sé. No obstant això, el pitjor és que es tergiversi aquesta realitat, que s’amagui amb cortines maximalistes com que Pilar Prim és la gran novel·la de la comarca. Potser sí que l’és… o potser no, depèn de com es miri i de qui ho afirmi, i depèn també de si es busquen «grans novel·les de…» o senzillament una bona novel·la.

Autor

  • És professor de primària, professor de català per a adults i corrector de textos. Des del 1982 viu a Cerdanya. És el responsable del Servei Comarcal de Català de la Cerdanya, amb seu a Puigcerdà, del Consorci per a la Normalització Lingüística. Ha escrit poesia, novel·la i narració curta i ha obtingut premis literaris. El 2018 va ser guardonat amb el Premi Josep Egozcue, del Grup de Recerca de Cerdanya i l’Ajuntament de Puigcerdà, pel seu estudi sobre el parlar de Cerdanya. És membre de l’Associació Llibre del Pirineu. Col·labora en les revistes Cadí-Pedraforca i Colors, de l’Associació ADIS. És autor o coautor de més de 60 llibres.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *