Reflexions més enllà de les notícies

Cerdanya = Turisme = Benidorm

Economia Turisme
Fotograma de la sèrie Benidorm

Fa uns 20 anys va aparèixer al centre de la discussió política un debat sobre quin turisme és bo i quin és dolent. Sembla que lentament hem arribat al consens que el model turístic d’estades curtes, amb vols barats i amb l’únic al·licient del sol i la platja és dolent. Més turistes que paguen menys vol dir que per uns mateixos ingressos malmetem més el patrimoni.

Tot i que el debat als mitjans de comunicació s’ha centrat en el turisme barat de platja, la resta de territoris amb atractiu turístic no en són aliens. A la Cerdanya el model “Benidorm” que va promocionar Franco als anys seixanta hi és ben present, tot i que aquí només hi va arribar quan es va foradar el Túnel del Cadí. Molts camps que eren terreny urbanitzable (i de vegades, rural) es van vendre a promotors i particulars, i la Cerdanya es va emplenar d’empreses de construcció, restaurants i botigues de roba de marca. Ja fa 20 anys que Pasqual Maragall, quan encara no era president, va inaugurar la Setmana Universitària que organitza l’AUCER avisant que el model turístic de la Cerdanya no era sostenible. Aquest model l’il·lustra el cap de setmana típic de la persona que té una segona residència a la Cerdanya:

Quan arriba divendres al migdia, surt de pressa de l’oficina, fa una mossegada ràpida, puja al cotxe amb la família i enfila cap a la Cerdanya. Aparca el cotxe, entra a casa i comenta que “hem de trobar algú a qui donar les claus perquè ens encengui la caldera, quin fred!”. L’endemà se’n va a esquiar, dina a algun restaurant, i fa temps fins que és l’hora de sopar. Diumenge esquia, es canvia molt de pressa i s’afanya a arribar al Túnel del Cadí abans que ningú altre.

Aquest model deixa pocs diners a la comarca i la malmet molt: només hi ha un gran influx d’ingressos en un primer moment, quan el turista compra el terreny i fa la casa. A partir de llavors, la major part de la seva despesa acabarà a gasolineres, peatges i estacions d’esquí. A més, per cada turista d’aquest tipus que la Cerdanya acull, es perden 800 m2 d’un espai que és finit.

Si volem preservar l’autenticitat i riquesa biològica que queda a la Cerdanya, és essencial acabar amb aquest model. I la solució no és prohibir la construcció de noves cases i blocs de pisos: això seria tractar el símptoma i no la causa, i és el que va fer Ada Colau a Barcelona imposant la moratòria a la construcció de nous hotels. La solució, en canvi, passa per establir una oferta turística molt més autèntica, més atractiva, i més cara.

Ja hi ha uns quants governs al sud d’Europa que se n’han adonat, d’això. A Itàlia Mario Draghi ha posat fi als creuers que cada estiu assetjaven Venècia, i s’ha compromès a destinar part important dels fons europeus que arribin a Itàlia a transformar el turisme del país. Grècia ha deixat de publicitar les vacances barates de sol i platja, i s’ha centrat a desenvolupar una oferta turística d’alta gamma que evita aglomeracions. I el govern de Pedro Sánchez vol destinar 3.4 bilions d’euros a modernitzar la infraestructura turística per atraure més turisme cultural, i més turistes asiàtics.

Està bé que hi hagi voluntat política, però és que encara que no hi fos, el mercat sol condueix cap a aquest canvi de model: el turisme de luxe i d’alta gamma està recuperant molt més ràpid que el low cost, i les divisions de luxe de les empreses dedicades al turisme fa anys que són les més rendibles, especialment els hotels que ofereixen una immersió dins el territori on són i que ofereixen més privacitat, segons han explicat Meliá i Thomas Cook al Financial Times.

I com es tradueix, aquest canvi de rumb, a la Cerdanya? Doncs sobretot, tenint més coses a fer, que no anar a esquiar i jugar a pàdel. Ja sigui refent i senyalitzant la xarxa de camins preciosos que han caigut en desús, explicant la història de la comarca, des de les guerres que hem tingut fins a les esglésies romàniques que conservem, o explotant la riquíssima gastronomia cerdana, que correm el risc d’oblidar. Sigui com sigui, hem d’aconseguir que vinguin menys turistes, i que s’hi quedin més temps i s’hi gastin més diners; i per damunt de cap altra cosa, hem de fer que quan vinguin, siguin ells, els turistes, que s’adaptin a la Cerdanya, i no la Cerdanya a ells.

Foto de capçalera: Fotograma de la sèrie Benidorm.

Autor

  • Economista i jurista. És consultor associat de Boston Consulting Group, graduat en Dret i Administració i Direcció d'Empreses. Col·labora periòdicament en la publicació local "Querol", és l'autor d'un article acadèmic "Hotels Competition based on Online Rankings Position" (Aznar, Pous, Sayeras - 2020), i fou guanyador del premi AUCER de l'any 2015.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *