Reflexions més enllà de les notícies

Com ha afectat la COVID-19 les empreses cerdanes

Economia
EPI - Ajuntament de Puigcerdà

Com ha afectat la covid-19 les empreses cerdanes? Doncs molt i de maneres molt diverses. Algunes han hagut de tancar, directament. Altres s’han hagut de reestructurar. Però gairebé totes han sofert més o menys canvis, bé de personal o de funcionament, quant a salaris, etcètera.

Laboralment, les empreses que no han tancat, s’han hagut d’ajustar el cinturó. Algunes, amb reduccions provisionals (o no) de salaris. Altres, amb reducció provisional de personal (ERTO) o definitives (acomiadaments), amb els corresponents ajustaments de tasques dins de l’empresa.

Moltes també han hagut de demanar crèdits (amb desigual sort) o bé ajornar pagaments. Pel que fa al pagament d’impostos estatals, no hi ha hagut pràcticament cap ajut. Pel que fa als municipals, en alguns casos, ajornaments, però els impostos i les taxes, almenys a Puigcerdà, s’han pagat religiosament, tot i que amb una certa demora. Fins i tot les multes d’estacionament s’han tramitat amb retard.

Pel que fa a les reestructuracions físiques, les empreses amb una certa quantitat de treballadors han hagut de fer cursets urgents sobre riscos laborals relacionats amb la pandèmia. Alguns, han instal·lat mampares protectores per separar els llocs de treball. Altres, han instal·lat un purificador d’aire i tothom ha hagut de subministrar hidrogel, mascaretes i en alguns casos, guants.

Hidrogel - Ajuntament de Puigcerdà
Gel hidroalcohòlic i mascaretes facilitats per l’Ajuntament de Puigcerdà als negocis de la vila (foto: Joan Montiel – Ajuntament de Puigcerdà)

En aquests darrers casos, algunes empreses han tingut la sort que l’Ajuntament els ha subministrat mascaretes (quan no n’hi havia gaires al mercat) o hidrogel, cosa d’agrair.

Les afectacions més serioses, però, es varen produir durant el confinament. Bona part de les empreses (les no essencials) varen tancar. Les que podien teletreballar en tot o en part, van ser les més afortunades. Les altres, a patir. Els lloguers s’havien de pagar (amb o sense reduccions pactades) però els ingressos no hi eren.

Les empreses essencials, com els supermercats, havien de seguir costoses rutines de desinfecció, control de públic, etcètera.

Quan es va començar a desconfinar i en períodes puntuals posteriors, la restauració s’ha vist afectada amb restriccions més o menys serioses pel que fa a l’aforament del local, la possibilitat de servir a les barres, el nombre de taules de l’interior del local i de les terrasses, distàncies, ús de mascaretes per part dels clients, cosa que desincentivava a molts el fet de sortir de “marxa”.

Dins d’aquests locals, potser els més perjudicats han estat els relacionats amb el lleure nocturn, que han anat des del tancament total fins a poder obrir amb moltes restriccions. La solució, per desgràcia, de molta gent ha estat fer botellons en llocs més o menys allunyats de les poblacions, alguns amb concentracions importants de gent, molts cops sense gens de respecte per les distàncies de seguretat o per l’ús de mascaretes.

Les botigues van passar d’estar tancades, a només poder despatxar si trucaves per telèfon amb antelació i concertaves cita a poder despatxar un nombre limitat de persones (aforaments excepcionals). Si us hi fixeu, gairebé tots els locals tenen a la porta un cartell amb les normes d’higiene obligatòries (hidrogel, mascaretes, etc.) i l’aforament del local.

Mercat diumenge Puigcerdà
El mercat setmanal de Puigcerdà es va reprendre tenint en compte les mesures sanitàries (foto: Joan Montiel – Ajuntament de Puigcerdà)

De manera similar, han hagut de procedir les consultes mèdiques, veterinaris, perruqueries, assessories, oficines bancàries, gimnasos i un llarg etcètera d’empreses de serveis.

Les empreses relacionades amb la cultura han estat de les més castigades: músics, actors i altres professions lligades, com tècnics de so o d’il·luminació. També en tenim a la Cerdanya i han vist reduïda la seva feina pràcticament a zero.

En tot cas, l’enrenou a què ens hem vist exposats no serà gratuït. A part de les enormes despeses econòmiques que això representarà, molts costums canviaran.

Algunes d’aquestes mesures -possiblement totes- acabaran desapareixent amb el temps, quan hi hagi una vacuna viable al mercat i tothom o la immensa majoria de la població estigui immunitzada. Almenys, per un cert temps. Perquè és poc probable que a curt termini aparegui un tractament mèdic prou eficaç per a relaxar les mesures actuals.

En tot cas, l’enrenou a què ens hem vist exposats no serà gratuït. A part de les enormes despeses econòmiques que això representarà, molts costums canviaran. La gent tendirà a donar-se menys la mà, continuarà rentant-se sovint les mans o es posarà nerviosa quan hi hagi massa gent concentrada. És possible que amb el temps, aquests tics adquirits desapareguin, però no serà d’un dia per a un altre.

I les empreses també tenen els seus tics. Possiblement miraran de contractar menys gent per fer la mateixa feina, procuraran tenir disponibles tasques de teletreball per si les mosques (aquesta no serà la darrera pandèmia que viurem, molt em temo) i fins i tot les configuracions físiques dels locals seran lleugerament diferents (seran més fàcils de compartimentalitzar i es vigilarà més el tema de la ventilació).

Altrament, les empreses aniran més al dia pel que fa a les existències. Molts restaurants o botigues de productes peribles, per exemple, van tenir serioses pèrdues, que ningú no els ha rescabalat, pel fet d’haver de tancar d’un dia per un altre.

També és possible que els pagaments es demorin més en el temps o que les empreses inverteixin menys en experiments i augmentin més les seves reserves per si les coses es compliquen.

No perdem de vista que la cosa no s’ha acabat encara i que tot es pot tornar a complicar en poc temps. És cert que la vacuna ja s’albira, però encara no la tenim disponible ni en grans quantitats.

Enric Quílez

Informàtic i dinamitzador cultural. President del Grup de Recerca de Cerdanya. És secretari de la Junta de l'associació "Llibre del Pirineu". Té un blog "A la balitresca" d'opinió general i un sobre la ciència ficció "El mundo de Yarhel". Col·labora periòdicament en publicacions locals com "Querol", "Ker", "Cadí-Pedraforca", "Reclam", "De Pànxing" i "Viure als Pirineus".

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *