Reflexions més enllà de les notícies

Curs pandèmic a la comarca

Salut Societat
Alumnes i professor amb mascareta

L’any s’acaba, i ja podem dir que ha estat un any difícil, un any que ha posat a prova a tothom i que ens ha ensenyat a tots fins a quin punt som capaços, no solament de resistir, sinó també d’adaptar-nos a aquesta nova situació.

Pel març, durant el primer confinament, vam haver de començar a canviar la nostra manera de viure, de treballar i de relacionar-nos. Ningú s’esperava viure una situació semblant. Falta de llibertat de moviments, de reclusió extrema, i,  com afrontar aquesta malaltia desconeguda, contra la qual resultava tan difícil lluitar. Mai no ens havíem trobat en una situació semblant.

Els nens i nenes de la nostra comarca, però també la d’altres llocs, van ser uns dels primers a patir les primeres conseqüències d’aquest confinament. De cop, fora de l’alegria inicial de fer uns dies de vacances, es van trobar tancats a casa, sense possibilitat de trobar-se, ni relacionar-se  amb els companys de classe o d’escola. Aquell divendres 13 de març, tots ells van quedar reclosos. Més endavant els van permetre de sortir unes hores, fins que va arribar el moment en què es va desconfinar a tothom.

Els equips directius de les nostres escoles, guiats pel Departament d’Ensenyament, dissenyaven com enfocarien el curs vinent i quina seria l’estratègia per evitar contactes indiscriminats entre nens.

El fet és que, el curs ja s’havia acabat i que els objectius que es proposaven en les programacions, no s’havien pogut acabar d’assolir. Aquest fet no era tan important, pensaven alguns carregats de raó: l’experiència que havia representat per a ells aquesta pandèmia havia fet aparèixer la possibilitat d’adquirir uns valors que en condicions normals no s’haurien aconseguit. El NO havia aparegut insistentment en la vida dels nostres nens i nenes.

A finals de juny els claustres de mestres de Cerdanya ja apuntaven que l’inici de curs 2020-2021 seria ben diferent dels que havíem viscut fins ara. Els equips directius de les nostres escoles, guiats pel Departament d’Ensenyament, dissenyaven ja com enfocarien el curs vinent i quina seria l’estratègia per evitar contactes indiscriminats entre nens, ja que l’escola podria representar un fort perill de contagi.

Així és com, en iniciar-se el nou curs, les nostres escoles van distribuir els nens en grups estables o en grups bombolla, amb la intenció que cap d’ells tingués contacte amb cap nen d’un altre grup i tenir en part controlada la relació que s’establís a l’escola. Hi ha escoles, que a causa que el nombre de nens no és molt elevat, el curs coincideix amb un grup bombolla. D’altres, han dividit un curs en dues o tres classes, i cada un d’ells és un grup bombolla. És diferent el cas de les ZER, on la divisió d’alumnes per grup no depèn tant dels cursos sinó del nombre de nens que tingui cada escola.

Classe INS Pere Borrell
Detall d’una classe a l’Institut Pere Borrell (foto: facebook INS Pere Borrell)

Així doncs, el curs ha començat amb un munt de mesures, sobretot les higièniques, principalment els espais comuns i els lavabos.

Els mestres, que conviuen constantment amb aquest seguit de mesures, opinen que tenir cura de la neteja i desinfecció ja s’ha convertit en una tasca més del dia a dia, en una rutina més. Ara, a més a més, s’han d’airejar les classes, anar passant el drap a les taules cada vegada que l’aula queda buida, prendre la temperatura als nens i tenir gel hidroalcohòlic a la vora per anar distribuint-lo quan sigui necessari. No cal dir que també han de tenir en compte que els nens portin la mascareta, primer que la duguin de casa i després que no se l’oblidin a qualsevol lloc. Assumeixen, diuen, unes funcions que no semblaria que els hagués de tocar, però que són mesures que s’han de complir, necessàries per fer possible que les classes continuïn amb seguretat malgrat la pandèmia.

Pel que fa a l’hora d’esbarjo, també hi ha hagut canvis. Surten al pati per sectors o zones, en alguns casos, d’aquesta manera no estan en contacte els diferents grups bombolla. Això ha fet que s’hagi hagut d’habilitar espais diversos. Els nens, per tant, no estan tant en contacte entre ells, però per altra banda no hi ha tantes baralles, principalment pel tema de jugar a futbol. Ens diuen que l’ambient de pati ha canviat. També l’entrada al recinte escolar queda condicionat.

Els mestres assumeixen unes funcions que no semblaria que els hagués de tocar, però que són mesures que s’han de complir.

Un aspecte molt a tenir en compte és el fet d’haver de portar mascareta a la classe. Que consti que hi ha molts nens que ho tenen molt assumit, que són molt conscients i responsables, però dur-la representa molt sovint un problema, per a ells i per als mestres. Quan parlen, més d’una vegada no se’ls entén i, per altra banda, el mestre també ha de cridar més. No es veuen les expressions de les cares i no arriba la informació, es pot dir que una part de la comunicació entre uns i altres es perd.

Pel que fa a la pedagogia o a qualsevol canvi en aquest aspecte, s’ha hagut d’aparcar per a més endavant, la realització de projectes a algunes escoles o, per exemple, començar a treballar per ambients. Aquesta manera de treballar implica col·laboració de famílies, i portar tota mena d’informació provinent de fora de l’escola, fet que pot esdevenir un descontrol i un risc que no es pot assumir.

Com és de suposar, tota aquesta situació afecta també a l’adquisició dels continguts del currículum i als nivells d’aprenentatge. Des de l’inici de curs s’ha hagut de tenir en compte els mesos de parada i adaptar les programacions didàctiques a la  nova realitat.

Escola Alfons I
L’escola Alfons I de Puigcerdà (foto: Anna Montané)

El fet positiu és que no hi ha problema per efectuar sortides al medi, sempre que es compleixin les normes i les sortides siguin en grup bombolla. En aquest aspecte estem de sort, serà una bona manera d’aprendre a conèixer i valorar la nostra comarca.

Amb tot, però, moltes de les sortides de llarga distància no és segur que es  puguin dur a terme, de moment, ja que el transport i les mesures exigides per evitar contagis ho demanen.

Pel que fa a la relació escola-famílies, bàsica per a un bon funcionament i entesa, queda condicionada. Els pares no poden atansar-se tan lliurement com ho podien fer abans, sempre a l’expectativa. Molts dels objectius escolars que tenen a veure amb la relació amb l’entorn social (visites de gent del poble, avis, pares, historiadors…), que sovint entraven a les aules per proporcionar informació complementària,  queden limitades, i l’única possibilitat que hi ha és la virtual.

Virtuals també ho són les reunions amb els pares, i els grups de WhatsApp són un altre mètode per mantenir informades les famílies i, en general, per comunicar-se. Els mestres també fan claustre virtualment.

De tot aquest món pandèmic, sempre hem de mirar de treure’n els aspectes positius, ja que l’arribada a les nostres vides del món virtual, és un aspecte important a tenir en compte. Ens hem forçat a dominar-lo una mica més per comunicar-nos i aquest aspecte cal destacar-lo com a positiu. Els nostres nens i nenes, principalment, han començat a utilitzar des de força joves el funcionament d’alguna de les plataformes educatives, en aquest cas per posar-se en contacte amb el mestre o la mestra. No cal dir que les escoles de la nostra comarca s’han anat adaptant a la nova situació, i que la voluntat dels claustres de mestres, de les famílies i la dels nostres nens i nenes és la de continuar amb el projecte educatiu que ha de fer possible les dones i els homes del futur de la nostra comarca.

Anna Montané

De Bellver de Cerdanya. Mestra de Primària. Durant força anys s’ha dedicat a donar classes de català als adults. Sempre s’ha sentit motivada pel món cultural i no escatima esforços per col·laborar en qualsevol iniciativa que sorgeixi. Li agrada el teatre.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *