Reflexions més enllà de les notícies

De com es guanyen les garrofes els cerdans

Economia
Treballadors obra

Fragment  del cap. 5 del llibre La identitat dels cerdans, en curs de redacció.

Tinc la impressió que la Cerdanya fa temps que ha deixat de guanyar-se les garrofes i ha preferit vendre’s els garrofers. Els darrers cinquanta anys, la comarca s’ha transformat en un espai lúdic de forta atracció turística a l’hivern i a l’estiu, marginant l’economia agropecuària després que des de trenta o quaranta anys abans hagués anat abandonant una a una les opcions industrials.

Des d’inicis del s. XXI, l’agricultura ha seguit perdent terreny amb relació a les terres llaurades, que ja  havien descendit en vint anys, des de l’any 80 fins al 2000, en un 30%. L’activitat agropecuària s’ha anat especialitzant en la ramaderia, que, si bé ha vist decaure el nombre d’explotacions, ha pogut mantenir la producció, sobretot en el bestiar boví i, a molta distància, l’equí.

Gràfic sectors econòmics Cerdanya

Amb tot plegat, durant els últims quaranta anys s’ha regirat l’orientació econòmica de la Cerdanya. El valor afegit brut a la comarca (VAB: és a dir la producció bruta menys el valor dels béns i serveis que s’utilitzen, una mena de Producte Interior Brut per a la comptabilitat comarcal) s’obté de les activitats derivades directament del turisme (construcció, hostaleria, immobiliàries i serveis empresarials, que sumaven el 2000 un 47% del total) i les que indirectament també en viuen (comerç, indústria lligada bàsicament a la construcció i mediació financera, que suposaven el 26,8 % del total).  El valor afegit que aportava l’agricultura era només del 5,2% i una projecció cap al 2026 el situava en un 2,6 %[1]. Subratllem que la jardinera de la Cerdanya, l’agricultura i la ramaderia, aquella activitat humana que més ha contribuït a l’atractiu de la comarca,  és la parenta pobra dels beneficis que tant ajuda a generar. A això ens referim quan parlem del model de “monocultiu econòmic” de la comarca i allò que fa que els seus antics signes identitaris es desdibuixin.

Així mateix ho plantejava el Pla Director Urbanístic de la Cerdanya (2008): “Des del punt de vista territorial és preocupant el desequilibri sectorial de la comarca, que es caracteritza pel pes excessiu de la construcció, el monocultiu del turisme, la feblesa de la indústria i la davallada progressiva de l’agricultura. (…) El creixent desequilibri sectorial del monocultiu ja esmentat i l’excés de construcció, unit a l’extinció progressiva de l’agricultura, que gestiona el principal recurs del paisatge, fan trontollar la sostenibilitat del model alpí”  (neu a l’hivern, verd a l’estiu).[2]

L’economia de la comarca és desequilibrada, però mirem-ho pel costat positiu: la Cerdanya no és precisament una comarca deprimida, encara que massa sovint s’hagi instal·lat en la indignació permanent. La comarca disposa avui d’uns nivells d’atur baixos respecte al conjunt del país, en part, gràcies a una mà d’obra immigrant que ha fluctuat a l’alta o a la baixa seguint el “dragon-can” econòmic de Catalunya durant els tretze anys de crisi, des de la iniciada el 2008 fins a la de la pandèmia de 2020-21. No ens agrada que ens ho diguin, però tendim a pensar que la Cerdanya és cosa a part de la resta del país, un tret molt característic de les comarques pirinenques. Però el cert és que la contribució fiscal dels cerdans a l’època de les vaques grasses acostuma a ser força més minsa que la reivindicació permanent d’atenció i inversió pública que creiem que la nostra comarca es mereix. Si et poses a fer una cosa tan eixuta com revisar estadístiques econòmiques de la comarca, observes un conjunt de xifres que et sorprenen en la seva comparació amb la mitjana de Catalunya. A qualsevol que li preguntis pels carrers dels pobles de Cerdanya sobre el nivell de vida dels seus habitants et respondrà que a Cerdanya es viu molt bé. Amb això es produirà el consens general de l’observació quotidiana. I per què llavors les xifres econòmiques i les xifres fiscals no reflecteixen gaire aquesta consideració general?

El PIB per habitant (allò que produeix la comarca en productes i serveis per cada habitant) està 14% per sota de la mitjana de Catalunya. A la Renda Familiar Disponible per habitant li passa el mateix: 16% menys que a Catalunya. La remuneració dels assalariats també presenta un dèficit del 13% respecte al conjunt dels treballadors catalans. En canvi, l’excedent brut d’explotació (és a dir, el conjunt de les rendes, però descomptant la remuneració dels assalariats) està en un 56% per sobre del nivell mitjà del país. Això és socialment alarmant, en principi. A la Cerdanya els sectors empresarials guanyen més d’un 50% per sobre de la mitjana de Catalunya i els assalariats cobren un 13% menys! La desigualtat de renda és molt important i així ens ho exemplifica aquest indicador quan ens mostra un 99,6% de desigualtat en un índex en què 100 representa la màxima[3]. És possible que no ens n’hàgim adonat a simple vista d’aquesta desigualtat o és que alguna cosa a les estadístiques no funciona?

I si observem la contribució fiscal dels cerdans, què passa? Les quantitats de la Base Imposable de l’Impost sobre la renda de les Persones Físiques (IRPF) dels cerdans són de 20.269 € per habitant, quan la mitjana de les de Catalunya és de 24.255 € o la d’una població de l’àrea metropolitana de Barcelona com Santa Coloma de Gramenet és una mica inferior, de 17.908 €. Si ens fixem en el patrimoni declarat per habitant, segons les xifres oficials, la Cerdanya està per sota de Catalunya i lleugerament per sobre de Santa Coloma de Gramenet. I si parem esment en la Renda Familiar disponible bruta, la de la Cerdanya és igual que la de Santa Coloma de Gramenet, entre les deu més baixes de Catalunya!

Podem pensar a partir d’aquí que o és molt preocupant que el sector assalariat tingui un nivell d’ingressos tan baix o hi ha molt treball en negre no declarat? Podem deduir a partir d’aquí que la contribució fiscal dels cerdans està molt per sota de les possibilitats reals? Les deduccions que podem fer amb aquestes dades encaixen en el comentari que ens feia un dia una treballadora d’una entitat financera de la Cerdanya, exagerant certament una mica: “aquí ningú declara beneficis!”.  

Hospital de Cerdanya
Hospital de Cerdanya

En aquest país poques persones estan lliures de pecat amb hisenda per poder tirar la primera pedra, però si seguim amb la ullada sobre el nivell de vida a la Cerdanya, ens fa la sensació que els cerdans no acabem de veure el privilegi de disposar d’un Hospital Transfronterer finançat amb fons públics de diverses parts, però sobretot del cantó català que és sempre qui posa més empeny en prescindir de línies divisòries. L’Hospital cobreix la salut de la Cerdanya, del Conflent i del Capcir, un total d’uns 32.000 habitants, encara que no disposi de tots els serveis.  El Maresme, amb 450.000 persones, només té dos hospitals. Està clar que el paràmetre demogràfic no és l’únic que ha de comptar a l’hora de construir equipaments, la distribució territorial també és un factor important, però és un privilegi pels cerdans si es comparen amb els habitants de l’àrea metropolitana de Barcelona, per més que l’hospital de la comarca no disposi de tots els serveis.

Si un confronta els pavellons esportius de poblacions com Bellver, Bolvir, Alp o Llívia, nuclis de població modesta, amb els mateixos equipaments esportius que poden disposar pobles o ciutats de Catalunya de 10 o 20.000 habitants, la comparació resultarà favorable als municipis de la Cerdanya. Ja no parlem dels espais naturals o enjardinats que disposen aquests municipis, ja que els tenen de molt més fàcil abast que poblacions densament urbanitzades. O de la qualitat mitjana dels seus habitatges, que, per cert això sí, han vist augmentar els preus d’una manera important a la comarca per contagi de la demanda de segona residència, encara que aquest preu no supera els nivells a què han arribat a Barcelona.

Si en canvi consultem xifres de reciclatge, la recollida selectiva suposava el 2018  el 32 % del conjunt de residus, quan la mitjana de Catalunya està en 41,7 %, segons dades d’IDESCAT. Francament millorable.

No, certament, els cerdans ens movem en la paradoxa de la percepció de viure molt bé a un territori com el nostre i la queixa permanent en què ens situem massa sovint. Això es posa de manifest encara més quan les coses no van tan bé (Gran Recessió de 2008-12) o no van gens bé (crisi de la COVID-19). Que el sector comercial, el de la restauració i l’hostaler es queixin que les ajudes són poques davant els tancaments perimetrals és absolutament raonable, però que “senten que no se’ls té en compte i que estan “desemparats”[4] per un Govern que representa tots els ciutadans del país és una demostració de poca memòria, de poc record de com ha anat la solidaritat fiscal en els temps de les vaques grasses. Crec que la imatge que ha donat la Cerdanya durant la pandèmia a la resta de Catalunya és la d’un territori desconnectat de la problemàtica general del país. I això ha passat en un lloc que sempre ha rebut els hostes amb els braços oberts, encara que li agradi malparlar contra els pixapins.

Esquiadors

Fem una mica d’autocrítica i fiem-nos de la prosperitat de la Cerdanya que es detecta a simple vista, encara que potser no ens adonem de les diferències socials que s’hi generen. Però alhora que en gaudim anem pensant que el present no dilueixi el futur. La pèrdua, un a un, d’elements d’allò que ha definit i sempre ha enorgullit els mateixos cerdans, el paisatge, pot ser pa per avui i gana per demà. Un arbre sense arrels, s’asseca i… tard o d’hora cau.  Joan Ganyet plantejava la qüestió clau per a la identitat i el  futur de tot el Pirineu: “Podríem plantejar-nos una primera pregunta: la fita principal, el gran objectiu dels pirinencs, és ser un destí turístic? La seva ambició com a col·lectiu humà és rebre gent i més gent procedent d’altres indrets per a passar-hi uns dies o unes hores? O l’ideal a assolir és un altre més alt i també més difícil: per exemple, constituir una societat modèlica en educació, en qualitat de vida i en relació harmònica amb la natura?”[5]. Sense menysprear el turisme, que és molt important per a la comarca, és precisament la defensa d’una qualitat de vida indissolublement lligada al paisatge allò que posa en qüestió un turisme massiu i concentrat temporalment, però també allò que està generant uns canvis incipients que marquen noves tendències a la comarca, com a tot el Pirineu. No fa gaire, Teresa Forner, del Mas Montagut de Fontanals deia: “Mirant enrere: teníem una comarca on hi havia pagesos, el riu net, torrents i ara punts d’aigua secs, camps de golf, pobles fantasma… o mantenim el territori amb la gent que hi viu o serà una comarca fantasma, només viva el cap de setmana amb això sí, pins artificials, el dia que hi hagi un foc quedarà tot net. Fa falta gent que hi visqui i que se l’estimi, amb serveis que ho afavoreixin”[6].

Aquesta opinió representa un canvi de mentalitat que comença a albirar-se entre sectors de les noves generacions. Sí, sonen les campanes de totes les esglésies de Cerdanya: petits canvis modestos les fan dringar. Noves generacions de pagesos, fills de la zona i “neorurals” vinguts de fora, promouen la necessitat de replantejar el model econòmic on hem estat instal·lats, tan cofois. Van apareixent  modestes indústries agroalimentàries com les formatgeries del Molí de Ger o la de Montmelús,  explotacions ecològicament sostenibles (com la del Mas Montagut), productes làctics (Làctics Esquella a Bellver, Làctics Llívia), de carn ecològica envasada (Ecopyrene, a Bellver), de menjars preparats i embotits (Artesania Carlit, des de 1998, a Puigcerdà), de recuperació de cultius tradicionals com poden ser les trumfes i els naps de Cerdanya (com a les set explotacions entre Prullans i Puigcerdà), o de nous productes que el canvi climàtic ara pot fer possibles a la comarca, com és ara el vi (MountainWines de Llívia amb els excel·lents Blanc DNEU o el Blanc DGEL), per citar només alguns exemples d’un total de 21 empreses censades[7]. També podem esmentar la creació de centres de coworking a Llívia o a Prullans  per emparar iniciatives de joves empresaris establerts a Cerdanya. Encara només són símptomes que les coses van canviant. L’existència d’una Associació Agroalimentària de Cerdanya i el seu esforç en crear una marca de qualitat amb el nom Origen Cerdanya-Pirineus és un altre senyal d’aquest canvi de mentalitat, que el Consell Comarcal empara.

Agroalimentària Cerdanya

El canvi climàtic ha propiciat l’arribada d’una inversió important en el camp del cultiu de la vinya en altura a la Cerdanya (a Bolvir), “que va començar a recuperar-lo ara fa deu anys i podria registrar un creixement exponencial en superfície en els propers tres anys, passant de les gairebé vuit hectàrees actuals a les més de catorze”[8]. El termini per al 2021  era molt optimista, però sens dubte s’obren noves perspectives per al sector primari.

La progressiva aparició de locals gastronòmics (restaurants) amb vocació d’arrelament, de cuina lligada al producte és un fet. I en aquest sentit, Llívia s’està convertint en un centre gastronòmic de qualitat per a tota la comarca i per a tots els seus visitants.

La pandèmia ha estat una forta patacada pels sectors de la restauració, de l’hostaleria i del comerç, però en canvi sembla que, gràcies a l’eclosió del teletreball, els sectors de la construcció i l’immobiliari detecten un augment de la demanda fruit d’un canvi de mentalitat en la població en general. Caldrà veure si es consolida aquesta tendència, però la possibilitat del treball des de casa ja ha tingut el seu impacte en l’empadronament de gent jove, molts d’ells fills de propietaris de segones residències, a municipis cerdans com Bellver (183 noves inscripcions a principis de març de 2021) o Bolvir (75). Segur que n’hi ha d’altres. En aquest sentit, s’ha d’insistir en la necessitat que la infraestructura necessària per al treball telemàtic (cobertura d’Internet, fibra òptica, wifi…) arribi a tots els racons de Cerdanya. El maig del 2019, a instàncies del Consell Comarcal de la Cerdanya i del Patronat Comarcal de Turisme  es va iniciar un procés participatiu per definir el nou Pla d’acció sectorial en l’àmbit del turisme 2019-2024. En aquesta trobada es constatava “una gran estima cap al patrimoni natural, cultural i la saviesa local”. Però es reconeixia “que el fet que el turisme estacional sigui l’actual motor econòmic de la zona genera impactes negatius com la precarietat laboral, la degradació ecològica, la desvalorització del sector primari o la pèrdua del patrimoni cultural, entre altres”[9]. Feta la diagnosi, a la trobada es posava en dubte “la capacitat d’incidir de manera significativa en el sector turístic encarant-lo cap a la desestacionalització i la sostenibilitat, una tendència que ja la Cerdanya ofereix, però que segurament no aconseguim traslladar-la al visitant”. I a altres sectors de la comarca que no deuen estar encara per la labor, diria jo.  Algunes coses estan canviant en el model econòmic cerdà, però queda per aclarir el paper que han de jugar les pistes d’esquí en aquest nou model. Però d’això podé en parlarem un altre dia.

Foto de capçalera: Pixabay.


[1]AAVV, Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran, Estudi econòmic i financer. Govern de la Generalitat de Catalunya, juliol de 2006, p. 31.

[2] DOMINGO CLOTA, M., FERNÁNDEZ DE LA REGUERA MARC, A. i SORIA SABATÉ, J. Pla Director Urbanístic de la Cerdanya. Memòria, , Barcelona, 2008, p. 62.   http://www.gencat.cat/ptop/ptcat/pduc/basica/descarrega/01_Memoria/Memoria.pdf

[3] IDESCAT i OBSERVATORI D’EMPRESA I EDUCACIÓ.

[4] LUARCIO, A. Un centenar de persones es manifesten a Puigcerdà contra el confinament perimetral de la Cerdanya. Viure als Pirineus, 1-1-2021.    https://www.viurealspirineus.cat/articulo/cerdanya/centenar-persones-es-manifesten-puigcerda-confinament-perimetral-cerdanya/20210101151535023233.html

[5] GANYET, J. El Pirineu en la cruïlla. Viure als Pirineus, 31-7-2017.   https://www.viurealspirineus.cat/articulo/cultura/el-pirineu-en-la-cruilla/20171031080439009746.html

[6]MIRANDA, N. Mas Montagut, molt més que patata ecològica,Viure als Pirineus, núm. 217,13-04-2020https://www.viurealspirineus.cat/articulo/cerdanya/mas-montagut-molt-mes-patata-ecologica/20200413112840018415.html

[7] Indústries agroalimentàries de Catalunya. http://agricultura.gencat.cat/ca/serveis/registres-oficials/agroalimentacio/registre-industries-agraries-alimentaries-catalunya/

[8]L’interès creixent per la vinya a la Cerdanya podria fer duplicar el nombre d’hectàrees cultivades d’aquí a tres anys. Viure als Pirineus, 15-7-2018.   https://www.viurealspirineus.cat/articulo/cerdanya/linteres-creixent-per-vinya-cerdanya-podria-fer-duplicar-nombre-dhectarees-cultivades-daqui-anys/20180715114227011840.html

[9]RESILIENCE.EARTH SCCL. Procés participatiu a la Cerdanya per decidir el model turístic. 1 maig de 2019. https://resilience.earth/proces-participatiu-a-la-cerdanya-per-decidir-el-model-turistic/

Joan Peitx

Cerdà des de 1953. Fundador i col·laborador de la revista "Rufaca" a la primera etapa. Professor d’història jubilat.

2 comentaris

  1. Tomàs Torrent Palou

    Bon article. Documentat.

    Gràcies regalar-nos-el.

    1. Joan Peitx Junyent

      Gràcies, Tomàs.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *