Reflexions més enllà de les notícies

Diferències i semblances entre la COVID-19 i la grip espanyola de 1918

Salut
Cos de la Creu Roja durant la grip de 1918

Són tants els anys que han passat des de la darrera gran pandèmia que ningú té experiència d’un fet similar a la Covid-19, si no és a través dels llibres d’història. Però, si tirem una mica enrere, veurem com una o dues vegades per segle, la humanitat ha suportat el càstig de les malalties infeccioses greus en forma de grans onades.

Al segle XIX es van viure dues grans pandèmies: una no massa important en magnitud però si en gravetat, l’any 1830 i una segona coneguda com a Grip Russa pel seu inici a Uzbekistan l’any 1889. El segle anterior va haver-hi altres dos episodis similars, enregistrant l’any 1871 més de 30.000 defuncions en un sol dia a Sant Petersburg. L’any 1580 el gran catarro va recórrer el món d’Orient a Occident i de Nord a Sud, i si ens remuntem als temps de Maria I d’Anglaterra la grip va acabar amb el 6% dels seus súbdits, provocant més morts que protestants van morir a la foguera per decisió reial.

La sort ens va acompanyar el segle XX i només ens va castigar amb una  única gran pandèmia, la mal anomenada Grip Espanyola de 1918 que analitzaré a continuació per constatar les similituds i diferències amb la que estem vivint ara. Molts havíem cregut que aquestes experiències quasi apocalíptiques formaven part del passat i que, després d’aquella grip, amb el descobriment dels antibiòtics, el control de la tuberculosi i la utilització de les primeres vacunes, les malalties infeccioses havien perdut protagonisme. Aquesta idea va trontollar lleugerament amb l’arribada de la SIDA, els anys 80 i amb alguns episodis esporàdics de petits brots epidèmics (grip aviar, Ebola…)  molt limitats i geogràficament allunyats.

Mascareta Grip Espanyola
Persona amb mascareta durant la grip de 1918

Diferències entre la Covid-19 i la Grip Espanyola de 1918

Mentre la Covid-19 va sorgir a l’Orient, en concret a la ciutat xinesa de Wuhan, està confirmat que la Grip de 1918 va començar a l’altra part del món. El primer cas va aparèixer el 4 de març de 1918 en el campament Funston de Kansas (EUA). Es tractava d’un cuiner del centre de reclutament on es formaven els soldats que partien cap a Europa per participar en la fase final de la Primera Guerra Mundial. Dotze hores més tard, hi havia més de cent persones amb un quadre gripal greu ingressades a la infermeria del campament.

L’epidèmia es va desplaçar d’Oest a Est, al contrari de l’actual, perquè va ser portada a Europa pels soldats americans. El virus de la grip, que com la Covid-19 no entenia de fronteres ni de batalles, va afectar ràpidament els dos bàndols, de tal manera que el mes d’abril van morir més soldats per la grip que no pas per les bales enemigues. Els alemanys la van anomenar “Blitzkatarrh” (refredat llamp) i va ser objecte especial d’estudi per part del director d’higiene del Segon Exèrcit Alemany, Richard Pfeiffer, que  havia donat nom al bacil. Malgrat això, el silenci va ser absolut per no minvar la moral dels exèrcits i no va ser fins a l’arribada dels primers casos a Espanya a finals de maig que es va fer públic.  L’afectació d’homes d’Estat (Alfons XIII, Maura, Sagasta i Dato) li va donar més relleu i va servir per adjudicar-li l’adjectiu de Grip Espanyola a aquella infecció contagiosa i mortal.

L’actual pandèmia està rebent un tractament informatiu molt diferent del que va rebre la grip espanyola fa cent anys degut, d’una banda, al desenvolupament dels mitjans d’informació i les xarxes socials i en segon lloc a la relativa tranquil·litat actual, molt diferent de la de 1918, després de tres llargs anys de conflicte bèl·lic mundial.  Malgrat que la mortalitat per la grip es va calcular entorn dels 40 milions de persones, superant àmpliament els 17 milions de la guerra, en les grans potències mundials (França, Alemanya o Anglaterra) les xifres de morts per la guerra van ser superiors.

Quant als aspectes sanitaris, cal remarcar dos factors clarament positius en l’actualitat. Sense disposar de tractaments específics per aquestes malalties víriques, tant abans com ara, les millores sanitàries, el desenvolupament d’unitats de cures intensives i l’existència d’equipaments de ventilació mecànica assistida han permès recuperar moltes vides que s’haurien perdut amb les condicions sanitàries de principis del segle XX. D’una altra banda, el treball d’investigació dut a terme per obtenir noves vacunes per malalties ja conegudes ha marcat el camí per aconseguir en menys d’un any les que es necessiten per aquest coronavirus.

Ús generalitzat de mascaretes per prevenir el contagi de la grip espanyola
Ús generalitzat de mascaretes per prevenir el contagi de la grip de 1918

Semblances entre la Covid-19 i la Grip Espanyola de 1918

La principal similitud és la ràpida progressió a causa de la transmissió per via respiratòria. Aquest mecanisme de contagi les diferencia d’altres, com la SIDA, que veu limitada la seva progressió en exigir el contacte directe amb sang o semen del malalt. Aquest fet, ja conegut el segle passat, va requerir la utilització profilàctica de mascaretes com es pot veure a les fotografies d’aquella època.

El quadre clínic, amb molt petites variacions, és idèntic en ambdues malalties, així com el període d’incubació i l’existència de portadors sans. A part dels símptomes tradicionals comuns (febre, mal de cap, congestió nasal i dificultat respiratòria), altres com l’insomni, l’afectació de l’oïda, de la visió o de l’olfacte per lesió neurològica que caracteritzen la Covid-19, ja estaven descrits en aquella pandèmia de grip.

Un altre aspecte que es repeteix és la durada global, estimada entorn dels dos anys (1918-19) amb quatre onades ben diferenciades i separades en el temps. La presentació va ser irregular i alguns territoris que s’havien escapat de la primera onada van caure amb més força en alguna de les següents. La facilitat per viatjar i mobilitat més gran de la població dona una major uniformitat a les actuals onades.

Un últim aspecte interessant fa referència als canvis socials i d’hàbit que va comportar i comporta ara una experiència com aquesta. Així, als anys 20 del segle XX es va desenvolupar i promocionar l’exercici físic, la higiene i l’esport en general. Es van crear molts clubs esportius i es van promocionar els Jocs Olímpics. Alemanya va viure la Lebensreform (reforma de la vida) amb un increment de l’interès per la vida vegetariana, la natura i l’homeopatia. A Rússia es va impulsar una medicina socialitzada i la Creu Roja internacional va crear una oficina especialitzada per combatre les epidèmies.

Onades Grip Espanyola
Onades de la grip espanyola

La Covid-19 ja està condicionant també canvis substancials que esdevindran permanents. Els més remarcables giren entorn del treball i la necessitat de cercar fórmules mínimament presencials amb tot el que això comportarà, inclòs el desplaçament de grups poblacionals de les ciutats a l’entorn rural. En sanitat es comença a viure un fet impensable fa uns anys, perquè semblava desvirtuar l’essència de l’acte mèdic: la transformació de moltes consultes presencials en videoconsultes.

La idea que la Història és cíclica i tot es va repetint, amb petites variacions, no deixa de ser certa en les grans malalties epidèmiques. És una advertència a les limitacions humanes i, a la vegada, un motiu per comprendre la realitat del nostre món, recuperar formes de vida sostenibles i adients i cercar solucions més valides a problemes crònics, prioritzant les inversions en camps poc valorats.

Bibliografia

  1. Roig García J. Veritat i ficció de la gran epidèmia de grip Espanyola de 1918. Aula d’Extensió Universitària de la Gent Gran. Universitat de Vic. Centelles 30 d’octubre de 2018.
  2. Spiney L. El jinete pálido. Ed. Planeta 1ª Ed. Barcelona 2018.
Cos de la Creu Roja durant la grip de 1918
Cos de la Creu Roja a St. Louis durant l’epidèmia de grip de 1918. (Universal History Archive)

Autor

  • Doctor en Medicina per la Universitat de Barcelona (1985), Doctor en Història per la Universitat de Girona (2016), Llicenciat en Dret per la UNED (1995). Ha treballat en tots els camps, però especialment de cirurgià. Va ser Cap de Secció de Cirurgia Digestiva en el Hospital Dr. J. Trueta de Girona, Professor Associat de Cirurgia de la Universitat de Girona i Cap de Servei de Cirurgia i Director Mèdic de l’Hospital de Cerdanya. Actualment està jubilat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *