Reflexions més enllà de les notícies

El bla, bla, bla ecologista

Ecologia
Recollint residus

Darrerament he sentit molts comentaris de l’estil:

  • Doncs, ja no es veuen tantes papallones com abans.

O

  • Abans, pels volts de sant Joan, sortien moltes cuques de llum pels murs. Ara no se’n veu gairebé cap.

O

  • Alguns anys, es veuen molt pocs ocells.

O

  • Quan jo era petit, jugàvem amb les sargantanes al pati del col·legi. Ara no en trobes ni una.

Tots els comentaris es podrien resumir en una simple frase: estem patint una pèrdua de biodiversitat accelerada.

El principal motiu és la desaparició dels hàbitats. A la Cerdanya, cada cop hi ha més edificacions i menys solars, camps de cultiu o àrees ruderals. Això és degut a dos grans motius: l’activitat humana (urbanització) i, irònicament, la manca de certes activitats humanes (abandonament de cultius i ocupació pel bosc d’aquests).

També en són responsables alguns agents humans, com la contaminació química que es veu agreujada per l’ús indiscriminat molts cops de pesticides i herbicides.

Tot això ha comportat la minva d’algunes espècies, especialment d’invertebrats, però també de petits mamífers, ocells, rèptils, amfibis i peixos.

Tots els medis naturals i tots els ecosistemes estan amenaçats. I molt més greument aquells que són especialment sensibles, com pot ser l’alta muntanya, on cada cop s’hi fan més activitats humanes, des del clàssic excursionisme, l’escalada, passant per carreres, btt, quads, tot-terrenys o, senzillament, pícnics per menjar arròs amb formigues.

Molts cops et trobes gent banyant-se als estanys d’alta muntanya, amb bronzejadors o fins i tot detergents, com si estiguessin a la banyera de casa seva. Si això ho fa un dia una persona, no passa res. Si cada dia ho fan centenars de persones, l’ecosistema està condemnat a mort.

A més a més, la contaminació és molt àmplia. Per exemple, el 70% de la població de gall fer cerdana ha desaparegut. Per què? No pels pesticides o perquè es cacin, sinó perquè cada vegada es reprodueixen menys. Es tracta d’una au força sensible que si és molestada en època d’aparellament, canvia els seus costums. El resultat és que neixen menys gall fers.

I això passa amb moltes més espècies. La muntanya cada cop està més habitada i freqüentada. Tothom vol anar a la muntanya a gaudir de l’aire pur i a abraçar arbres. El resultat és que els ecosistemes se’n ressenten.

El soroll és molt dolent per alguns hàbitats. I la contaminació lluminosa, també. Afecta els costums i la vida de molts mamífers, aus o insectes, com les papallones nocturnes.

Contaminació lumínica a Cerdanya
Contaminació lumínica a Cerdanya des del Pic dels Moros (foto: Gael Piguillem).

I per postres, molts cops es fan actuacions al medi natural amb molt poca traça: tales d’arbres poc curoses, pistes forestals innecessàries, tallafocs d’ús qüestionable i altres actuacions, moltes d’elles públiques, que haurien de ser supervisades per gent amb una mica més de sensibilitat pel medi ambient.

I és clar, també tenim les activitats predatòries tradicionals, com la caça, la pesca o la recol·lecció de fruits silvestres o de bolets. En alguns casos, estan fortament regulades i hi ha sancions per aquells que les incompleixen. En altres, com amb la recol·lecció de fruits o de bolets, no n’hi ha en absolut. Només es controla una mica en zones protegides, però em temo que ni tan sols allà.

Hi ha molta gent que es pensa que la muntanya és de tots i que poden fer allò que els roti, sense haver de donar explicacions a ningú. I és clar, arriba el setembre i l’octubre, i les muntanyes del Pirineu s’omplen de boletaires (no tots metropolitans), cridant, burxant el sotabosc, destrossant aquells bolets que no els agraden i molestant a tort i a dret.

Per dir-ho ras i curt: hi ha massa gent al medi natural i la majoria d’ells, no saben com comportar-s’hi adequadament.

Algú pensa fer alguna cosa, a part de fer bonics discursos sobre el medi ambient, l’emergència climàtica i bla, bla, bla?

Un altre tema que vull tractar, lligat amb l’anterior, és que potser que deixem de posar excuses per justificar les destrosses que es fan al medi natural.

Per exemple: ara es farà un festival d’estiu amb concerts nocturns a l’aire lliure que es podran sentir des d’un munt de quilòmetres de distància. Però ho hem de permetre perquè això portarà turisme i generarà riquesa. Portarà turisme o servirà per entretenir cert turisme ric que ja tenim? Generarà riquesa a la comarca o fora d’ella? Qui se’n beneficiarà?

Un altre exemple: cal ampliar l’aeròdrom per atreure més turisme, o hem de fer més pistes d’esquí il·luminades per poder esquiar de nit o… Resultat: destrucció d’hàbitats, contaminació lluminosa i sonora, més pèrdua de biodiversitat i augment de l’emissió de gasos hivernacle.

Però no passa res: tot per la pasta. Després, quan hàgim de córrer, moltes d’aquestes infraestructures es consideraran prohibitives i s’hauran de tancar, però el mal ja estarà fet, perquè haurem destruït els ecosistemes sobre les quals es varen edificar. Encara som a temps d’aturar certes salvatjades. Algunes suposo que ens les haurem d’empassar perquè no hi haurà manera d’impedir-les, però altres potser sí que encara hi som a temps. Reflexionem-hi i sobretot, pensem quina mena de món volem deixar als nostres fills i si és just que ells paguin els nostres excessos i la nostra cobdícia.

Foto de capçalera: Eugene Angoluk.

Autor

  • Informàtic i dinamitzador cultural. President del Grup de Recerca de Cerdanya. És secretari de la Junta de l'associació "Llibre del Pirineu". Té un blog "A la balitresca" d'opinió general i un sobre la ciència ficció "El mundo de Yarhel". Col·labora periòdicament en publicacions locals com "Querol", "Ker", "Cadí-Pedraforca", "Reclam", "De Pànxing" i "Viure als Pirineus".

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *