Reflexions més enllà de les notícies

El CF Puigcerdà i l’esport minoritari de la Cerdanya

Esport
CF Puigcerdà

Quan viatgem per Catalunya veiem equips de futbol pertot arreu. Des de les ciutats més grans, fins al més menut dels pobles tenen terrenys de joc i, com a mínim, un club que els representa. L’esport amb més cobertura mediàtica i més aficionats està present a cada cantonada, tal com demostren les 146.465 llicències federatives que existeixen en l’àmbit català. A la Cerdanya, en canvi, a mesura que avancen els anys i amb l’accentuació dels temps de pandèmia, el futbol sobre gespa es va convertint en un esport minoritari.

Darrerament, he sentit a gent molt propera parlar sobre la greu situació del Club de Futbol Puigcerdà, l’únic equip de futbol de la comarca. L’actual junta, presidida per Santi Benavente, ha anunciat que no seguirà al capdavant i per tant, si ningú presenta una candidatura, el club aturarà la seva activitat habitual després de 85 anys d’història. Sense treure els mèrits de la gestió actual, qui els diria als Costa, Egozcue, Truñó, Samarà, Dafis, Esteve, Delcor i molts d’altres pioners d’una gran història, que després de tants anys de supervivència podria desaparèixer el club?

Tot i això, em consta que un grup nombrós de jugadors estan fent tot el possible perquè el Puigcerdà segueixi competint. Jugadors que han crescut en una època de l’entitat amb grans entrenadors, i una junta directiva estable que els ha implantat el sentiment i la passió pels colors des de ben petits. En definitiva, jugadors que han gaudit de la pràctica d’aquest esport mitjançant una estructura sòlida de club.

Camp futbol CF Puigcerdà
Vista aèria del camp de futbol del CF Puigcerdà

En tractar-se d’un club petit, amb el camp en propietat i poques entrades a la tresoreria, el Puigcerdà té una gran dependència econòmica. Els ingressos van destinats a cobrir el desgast del terreny de joc, els àrbitres, desplaçaments i tota la logística que involucra. Això comporta que moltes persones aporten el seu granet de sorra desinteressadament. Aquesta voluntarietat que ens caracteritza com a cerdans, és el nostre fort. Tècnics, dirigents i treballadors tiren endavant el club amb l’únic objectiu que els nois i noies tinguin l’oportunitat de fer el que més els agrada, com fan gran part de les associacions esportives de la Cerdanya.

L’auge d’altres esports, com el futbol sala també és un tret molt significatiu d’aquesta decadència. Un clar exemple de la preferència dels joves per jugar al futbol, però amb una estructura i organització que es corresponguin. Un altre hàndicap a considerar és la dificultat de manteniment del camp. Les condicions meteorològiques que tenim a la nostra comarca no beneficien l’estat de la gespa natural, i complica la situació a l’hora de plantejar els entrenaments i els partits, on sovint falten efectius a causa de la falta de compromís. Personalment, em sabria molt greu que totes aquelles persones que han dedicat, en major o menor mesura, el seu amor al club veiessin com es confirma aquesta notícia. Generacions com els Barnola i molts més, que han estat clau a l’hora de promocionar el futbol a la comarca, veurien llençats per la borda cada any de dedicació pels colors blaus i blancs. Per tant, només demanaria que escoltem als joves que tenen il·lusió per seguir endavant, i que assolir la presidència del club no hagi de ser un maldecap. Fem-ho pel nostre orgull futbolístic, i el de la comarca. Salvem el CF Puigcerdà.

Foto de capçalera: jugadors als anys 20, abans de fundar-se el club.

Autor

  • Marc Escolà Esteve. Estudiant de Periodisme per la URL-Blanquerna. Col·laborador a Ràdio Puigcerdà i al Club Gel Puigcerdà.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *