Reflexions més enllà de les notícies

El dia a dia en una societat rural cerdana

Societat
Carrer de Bellver de Cerdanya

Qualsevol podria viure en un petit poble rural allunyat de les grans ciutats? La vida lluny de les grans urbanitzacions és la mateixa que al poble més diminut i remot de Catalunya? La vida quotidiana i la rutina d’aquests petits pobles difereix bastant de la de les grans ciutats: altres prioritats, diferents maneres de pensar i, sobretot, condicions de vida diferents. Parlar de la vida quotidiana a les societats rurals significa comprendre-la. Observar la realitat, interactuar amb ella i preguntar sobre ella.

A poble és comú tenir en boca contínuament un “Hola!”, un “Bon dia!” o un “Ei com anem?”. I després d’això, un “na fent!”. La gent de poble es coneix entre si, el que comporta que a la vegada es creïn una mena de llaços de solidaritat veïnal i familiar. Veïns del poble comentant qui és el nou propietari del bar que obrirà aviat, salutacions a tothom, els tan coneguts rumors de poble o, fins i tot, la compra per part dels veïns a diferents botigues “per repartir una mica”. Col·laboració entre veïns, tradicions familiars i suport mutu quan convé, són alguns dels pilars fonamentals de la societat rural.

També, i efectivament, en la societat en què vivim, es dona per provada l’existència d’una desigualtat de gènere entre homes i dones, present tant en l’àmbit domèstic com fora d’ell. També persisteixen els rols de gènere latents en les diferents professions i oficis. Així sembla que funciona la nostra societat. Però, i als pobles? Què passa a les societats rurals? Hi ha una tendència a l’equitat de gènere, com a la resta del territori, però ens estem quedant enrere? Al poble també existeix aquesta desigualtat entre gèneres. Probablement aquesta manera de fer va lligada al tradicionalisme que caracteritza les societats rurals. En un posat més aviat conservador i on les tradicions i costums segueixen ben arrelats, les societats rurals fonamenten el seu dia a dia.

Aquesta desigualtat és clarament observable, però també és percebuda per les víctimes d’aquesta. En l’àmbit domèstic es pot veure com, mitjançant els costums i les tradicions, es tenen molt interioritzats els rols de gènere. Observant la dinàmica familiar en una llar cerdana, un s’adona que la dona cuina i serveix els àpats, mentre l’home arriba de treballar fora de casa i s’asseu a menjar. Més tard, ella recollirà la taula i sovint, tornarà a la feina durant la tarda. Ell també marxarà a treballar i a la nit, el mateix procés. De la mateixa manera, durant un matí qualsevol a la plaça del poble, el grup predominant comprant pel dia a dia són dones. I aquests, només són alguns dels exemples de tasques domèstiques i de cura que recauen sobre el gènere femení.

Dones a les carnisseries, peixateries i botigues de comestibles. Als bars i al camp, amb la ramaderia i l’agricultura, homes. Aquesta és la tendència més repetida a la comarca. Així s’aprecia en les diferents observacions fetes al poble. Tothom amunt i avall, però hi ha algunes coses que passen per alt. Les famílies més tradicionals encara conserven més aquests valors i tradicions. Els homes, destinats a les “feines dures” i les dones, a cuidar la llar i les criatures i dependents.

Bellver de Cerdanya
Foto: Marc Pont

Tot i això, sovint, la dona també ha aconseguit emancipar-se, sortir de l’esfera domèstica i fins i tot emprendre les seves pròpies iniciatives professionals. Això sí, moltes vegades lligades a determinades professions. Així mateix, si conversem amb una de les participants d’aquesta realitat social, es fa palesa la percepció de les dones entorn les desigualtats de gènere, i s’afirma el coneixement d’aquest fet i la diferència amb entorns més urbanitzats:

“Al poble és complicat. Podria dir que fins i tot, mentalment, estem totes les dones… Vull dir que a ciutat potser les dones estan més independitzades, fan tasques més a la feina i estan menys hores a casa. I aquí, jo crec que això encara no passa […] el perfil de dones del poble que treballen quaranta hores setmanals i de la meva quinta, ens carreguem molt les feines de la casa: comprar, netejar… Hi ha més dona anant a comprar i fent aquestes feines.”

Altres aspectes d’aquest tipus de societat més aviat conservadora, són l’estructura dels menjars, caracteritzada principalment pel vi i el pa, la major o menor indiferència cap a tendències més arrelades a les societats urbanes com el reciclatge o el veganisme i, per descomptat, el prototip de família.

Finalment, sembla que els pobles, amb la tendència actual, tenen més aviat un futur incert. Entorns envellits que no afavoreixen l’arrelament del jovent. Treballs precaritzats i temporals, monocultiu del turisme i feines estacionals relacionades amb el sector turístic. A la vegada, una baixa densitat de població que hi habita tot l’any i que no permet que molts negocis obrin més enllà dels caps de setmana. Així doncs, una zona envellida, amb poca oportunitat pels joves, a causa de la inflació econòmica de la zona. Al cap i a la fi, pobles sencers a l’espera de les aglomeracions del cap de setmana per treballar el que no han treballat de dilluns a dijous i a punt per veure com el seu entorn es converteix en la zona d’esbarjo de la classe adinerada de l’àrea metropolitana.

I així s’acaba un dia al poble i en comença un altre. Cadascú té el seu propi rol integrat i definit. Heretat i de naturalesa social, passa desapercebut per la majoria. Però si ens aturem i mirem les accions i creences que ens mouen en el nostre dia a dia, ens adonarem que tot plegat està força predefinit i que hem vingut aquí a interpretar el paper que ens toca. Tot i això, sempre és bon moment per comprendre aquestes conductes, moltes vegades fins i tot irracionals i treballar per capgirar-les.

Foto de capçalera: Marc Pont.

Marc Pont

Estudiant de Sociologia a la Universitat de Barcelona. Apassionat per la Història, la Política i la Societat. Arrelat a la comarca, implicat en diversos projectes socials i culturals i soci fundador de l'Associació Teatre Jove Bellver. Col·labora també en altres entitats socioculturals de la comarca.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *