Reflexions més enllà de les notícies

Els Casals d’Estiu són (im)prescindibles?

Salut Societat
Casal d'estiu

Abans de seguir, m’agradaria que us féssiu la pregunta amb què començo aquesta petita reflexió: els casals d’estiu són imprescindibles?

Si ho són o no, per mi, la resposta és molt clara: sí.  Els pares han de poder compaginar les seves feines/necessitats amb les vacances escolars d’estiu i els infants necessiten seguir desenvolupant la seva capacitat cognitiva, social, motora i psicològica de manera ininterrompuda durant tot l’any.

S’han considerat com imprescindibles els casals d’estiu i s’han tractat com a tals?

Des del meu punt de vista, els dos últims estius s’han considerat els casals d’estiu com a imprescindibles i han sigut una via de gran alliberació per a moltes mares i pares. Quan la societat en la qual vivim feia 5 mesos que portava paralitzada amb un sistema educatiu que no es va adaptar, ni reaccionar per intentar estar a l’altura dels infants del país, van arribar els casals i va tornar la presencialitat; ens vam tornar a veure cara a cara, amb distància, mascareta, molt gel hidroalcohòlic, sense abraçar-nos tant com ens hagués agradat; però la veritat és que darrere de totes les mascaretes hi va haver sempre un somriure, tant d’infants com dels tècnics. Vam ser l’experiment amb el qual després es van construir els protocols del món educatiu per tornar a les classes de manera presencial.

L’estiu passat, abans de començar, teníem gran incertesa, falta d’informació i inseguretat. Així i tot, els organitzadors dels Casals Lúdics i Esportius vam agafar-nos la normativa al peu de la lletra i amb els protocols que ens havien marcat, amb molt seny i sentit comú vam tirar endavant amb molt d’èxit les diferents propostes lúdiques i esportives.

Vam entendre aquell estiu com un any de transició, on tot va anar sobre la marxa. Un any on l’àmbit de lleure i l’esport va tenir un paper fonamental per donar resposta a les necessitats dels infants i les famílies.

Després de més d’un any de pandèmia, torna a arribar el juliol, i juntament amb l’estiu, una gran demanda de famílies i infants interessades en els Casals d’Estiu, fet que ens dona a entendre que la societat ens segueix considerant imprescindibles. És per això que plantejo la següent pregunta: si la societat ens considera imprescindibles, per què no hem rebut un tracte com a tals?

Enguany, hem tornat a començar els Casals sense cap mena de consideració, si em permeteu ser sarcàstic, sé que els professionals d’aquest món estem molt en forma, som molt guapos/es, simpàtics/ques i tenim molta paciència, però encara no s’ha demostrat que tinguem menys risc d’infectar-nos que qualsevol altra persona que sigui considerada imprescindible. En fi, hem tornat a arrencar un estiu més sense tenir cap possibilitat de fer la nostra feina amb més seguretat (vacunats), això sí, amb la mateixa il·lusió, ganes i motivació d’acompanyar tots els infants de la comarca durant un estiu de diversió i creixement personal.

Suposo que ens haurem de posar a la cua de tota població que, durant aquests mesos, ha sigut imprescindible i no se l’ha considerada així. Una abraçada als treballadors dels supermercats, gràcies als quals hem pogut menjar cada dia, als taxistes que ens han portat als hospitals quan ho hem necessitat, a les carteres que ens han seguit fent arribar la correspondència i a molts més que han estat al peu del canó sense tenir la consideració que a parer meu haurien d’haver tingut i per descomptat a tot el personal mèdic. I sobretot una abraçada a tots els professionals del lleure, tècnics esportius, graduats en CAFE i molts altres tècnics que sempre feu una gran tasca i que ha quedat molt clar que SOM IMPRESCINDIBLES.

Imatge de capçalera: Enric Quílez.

Autor

  • Nascut el 1995. Em considero un malalt de tots els esports en general i específicament de l'esquí alpí i el futbol sala. Així i tot, on hi hagi bon ambient i activitat física, m'hi trobaràs. Vaig cursar CAFE al INEFC de Lleida (2014-2017). Soc Tècnic Superior en Esquí Alpí (TD3), Tècnic de Grau Inicial en Futbol Sala (TD1), entre altres titulacions de menys importància. Actualment, em dedico al món de la neu. Soc entrenador i preparador físic de La Molina Club d’Esports, organitzo els Casals d'Estiu de Bellver i Bolvir. A més a més, durant l’any, m'encarrego de gestionar el poliesportiu i la piscina de Bolvir. Em considero una persona humil, treballadora, pròxima, fidel i divertida. Espero poder compartir amb vosaltres alguns temes d'opinió que consideri d'interès amb tots vosaltres a Actualitat Cerdanya.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *