Reflexions més enllà de les notícies

Els Pirineus es juguen obtenir medalla a la consulta del juliol

Esport Societat
Xocar mans

El 24 de juliol és la data escollida per fer la consulta a la població de la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran en el sentit de si “El Govern de la Generalitat ha de presentar una candidatura per als Jocs Olímpics i Paralímpics d’hivern 2030”. Aquest mateix dia, els veïns del Ripollès, Berguedà i Solsonès podran decidir si les seves comarques s’involucren en aquest projecte olímpic.

Estic segur que la consulta serà una gran fita, tant pel que s’hi decideix, una candidatura amb implicacions per al futur del Pirineu, com per convertir-se en una bona mostra de democràcia participativa. La possibilitat de preguntar a la ciutadania per un projecte de la magnitud dels Jocs situa Catalunya al nivell d’altres països amb àmplia tradició democràtica i esdevé un exemple a seguir en altres àmbits. Sobten, en aquest sentit, les reticències d’Alejandro Blanco, president del Comité Olímpico Español, o del vicepresident del Comitè Olímpic Internacional, Juan Antonio Samaranch Jr., qui ara fa un parell d’anys afirmava que “els referèndums són perillosos”. Cal, doncs, felicitar-nos per aquesta oportunitat, fins ara inèdita al nostre territori.

Més enllà del seu resultat, crec que hem de ser capaços de capitalitzar aquesta consulta i el debat generat al voltant de la candidatura. N’hem de sortir més reforçats i amb una major consciència col·lectiva de les necessitats i reptes de les comarques pirinenques. Seria una llàstima desaprofitar aquesta oportunitat. Potser hi haurà gent temptada a no votar eximint un “ja s’ho faran”, “això no serveix per a res” o “jo ja no ho veuré”. Que cadascú faci el que cregui més adient, però una baixa participació podrà interpretar-se com una població que viu d’esquena a propostes que incidiran poc o molt en el nostre futur. Per contra, un percentatge de vot alt podrà reforçar el missatge d’una ciutadania implicada, a qui cal escoltar i involucrar activament en les decisions clau per al país. Cal que ens prenem seriosament aquesta consulta i que en les setmanes prèvies tothom vagi madurant una opinió pròpia sobre les potencialitats i debilitats del projecte. El Govern, per la seva banda, haurà de facilitar el màxim d’informació possible i, paral·lelament, caldrà crear espais de debat que confrontin les visions més favorables i les més reticents.

Lluny de dividir-nos, aquesta votació ha de servir d’impuls en l’agenda política de les necessitats perennes del Pirineu. Ben segur que, tant partidaris com detractors dels Jocs coincideixen en la diagnosi de les principals problemàtiques de comarques com la Cerdanya: la diversificació del seu model productiu, la manca d’alguns serveis i infraestructures bàsiques, els efectes del canvi climàtic o la preocupació per la preservació dels entorns naturals, entre d’altres. Més enllà de les discrepàncies, aquesta consulta ha de ser un exemple de mobilització que aplegui la ciutadania al voltant d’un interès comú: la millora del benestar i de la qualitat de vida de comarques com la nostra. Els Jocs poden ser un catalitzador d’aquestes millores?

A hores d’ara una de les conseqüències d’aquesta candidatura és l’enfortiment dels moviments socials amb la creació, per exemple, de la Plataforma #StopJJOO. Ja sigui per la poca població resident, pel seu envelliment, per les distàncies entre poblacions o per les mateixes dinàmiques del model productiu, a comarques com la Cerdanya no hi ha hagut gaire tradició d’espais de mobilització ciutadana. Darrerament, l’aparició de Salvem la Molina, Salvem Éller, l’Associació Ceretània o Cerdanya en Acció pel Clima denota un canvi de tendència molt esperançador i és una bona mostra de la creixent preocupació de part de la ciutadania per qüestions ambientals i urbanístiques que afecten la comarca.

Aquests moviments, entesos com a una forma d’acció col·lectiva que s’orienta a la transformació social, són cabdals per diversos motius. En primer lloc, perquè a través de les seves reivindicacions, accions i propostes permeten donar notorietat a demandes concretes d’una part de la població, altrament invisibilitzades. Més enllà de recolzar o no els plantejaments d’#StopJJOO, la seva tasca visibilitza un punt de vista divergent al del Govern i enriqueix el debat sobre la conveniència o no d’aquest gran esdeveniment. Talment com succeeix en altres contrades amb espais com Plataforma #StopJJOO Aragón, de recent creació, o amb col·lectius més consolidats com NON aux JO 2024 à Paris o NOlympics LA. En segon lloc, perquè aquestes reivindicacions reforcen la identitat col·lectiva i el sentit de pertinença a partir d’interessos i de vivències comunes. L’abast supralocal, per exemple, de SOS Pirineus i de la pròpia #StopJJOO permet construir un relat a partir d’una realitat compartida, la del Pirineu, malgrat les distàncies entre les diferents valls. I, en tercer lloc, perquè d’aquests espais de participació ciutadana n’emergeixen persones amb dots de lideratge que actuen com a dinamitzadores i impulsores de canvis en el territori. No cal dir que a casa nostra ens calen referents sorgits de la societat pirinenca. Amb aquesta consulta, per tant, no només hi està en joc la candidatura olímpica i paralímpica del 2030. És també una valuosa oportunitat per crear espais de diàleg que ens reforcin col·lectivament i que projectin un millor futur per a tots nosaltres.

Foto de capçalera: William Fortunato.

Autor

  • És professor titular de la Universitat Ramon Llull (URL). Actualment és director del grau en Gestió Esportiva de la FPCEE Blanquerna (URL).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *