Reflexions més enllà de les notícies

Ens veiem per Zoom

Economia Societat

A les persones ens agrada molt queixar-nos. Jo no me n’amago: és un dels meus passatemps favorits. I tothom, absolutament tothom, amb qui he parlat sobre el teletreball s’ha delectat queixant-se’n. Ara bé, tots aquests que hem tingut la mala fortuna d’haver de treballar des de casa – tornaríem a l’oficina, si ho poguéssim triar?

Pot ser que sí. Però la resposta no és gens clara.

Ningú troba a faltar els 20 a 60 minuts de trasllat entre la feina i casa, que toca fer cada dia laborable dues vegades; bé anticipant la monotonia o l’estrès de la jornada, d’anada, o bé sentint com es malbaraten preciosos minuts de lleure, cada cop més escassos, de tornada.

Ningú troba a faltar els 20 a 60 minuts de trasllat entre la feina i casa.

Ningú troba a faltar, tampoc, haver-se de quedar a la feina fins tard, quan hi ha massa feina per complir amb la legislació laboral; o la incomoditat d’una cadira i escriptori que no són propis; o la necessitat de suportar certes situacions, sigui amb clients, amb un cap poc empàtic o amb companys de feina. De fet, tant de bo poguéssim posar en mute una conversa a la vida real.

I no cal justificar els amplíssims avantatges que té per l’empresa que cadascú es quedi a casa seva: tothom és més productiu, i les despeses d’espai d’oficina van a càrrec de cadascú. Per IBM (que té prop del 50% de la seva plantilla treballant des de casa) això suposava el 2010 un estalvi de 2.000 M en espai d’oficina i un augment de la productivitat individual del 13%. Això no és un fet aïllat: als EUA, el país que marca tendència corporativa, el 40% dels empleats d’oficina (white collar) ja treballaven en remot, totalment o parcial, abans d’aquest març. És per això que el pas al treball en remot s’havia de donar, eventualment, i que la imperativa actual de distanciar-nos els uns dels altres només és un accelerador d’aquest canvi, i no un catalitzador.

Persona treballant des de casa
Persona treballant des de casa (foto: Cottonbro)

Fa un temps, una multinacional va voler fer un experiment per veure què preferien els seus treballadors, sobre tot plegat. Va prendre una mostra de mil persones, i els va dir que, durant un any, treballarien a casa. Com era d’esperar, la seva productivitat individual va augmentar, tot i que la comunicació entre membres d’un mateix equip va caure – i l’empresa va incórrer costos lleugerament inferiors. Al final d’aquell any, va donar als treballadors l’opció de tornar a l’oficina, o de quedar-se a casa, de forma permanent, amb un augment de sou del 20% per compensar les despeses que deixarien de produir-se i la millora de productivitat.

El resultat? 50/50. La meitat de les persones varen decidir quedar-se amb el 20% extra, i estalviar-se 150 hores cada any de desplaçaments. L’altra meitat dels participants, això no obstant, els va passar una de dues coses: van trobar a faltar la interacció constant amb altres persones – o van comprovar com, quan casa es converteix en una oficina, no es deixa mai de treballar.

Què triaríeu vós?

Bernat Pous

Economista i jurista. És consultor associat de Boston Consulting Group, graduat en Dret i Administració i Direcció d'Empreses. Col·labora periòdicament en la publicació local "Querol", és l'autor d'un article acadèmic "Hotels Competition based on Online Rankings Position" (Aznar, Pous, Sayeras - 2020), i fou guanyador del premi AUCER de l'any 2015.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *