Reflexions més enllà de les notícies

Equilibri

Economia Política Societat
Obres de construcció de segones residències a Age

L’enciclopèdia catalana defineix equilibri com l’harmonia o la proporció en la distribució de les coses, entre actituds, qualitats morals, etc.

El gran homenot, el mestre Pla, deia que Cerdanya és una de les comarques més belles, més fines de Catalunya. Sempre tan precís, Pla va fer de l’adjectiu la seva bandera. Avui, si haguéssim d’adjectivar la nostra comarca, almenys a parer meu, en diríem que es troba totalment desequilibrada. Dit altrament: una manca total d’equilibri. I seguint les consignes de l’Enciclopèdia, podríem parlar de l’absència d’harmonia i de la desproporció en la distribució de les coses.

El totxo torna a escampar-se al llarg de la vall, i pel Baridà. Sense treva. Aquest sistema, el de la segona residència, no és sostenible. Tampoc és proporcional. No és difícil trobar pobles de la vall en què el 90% de la superfície residencial construïda és habitatge de segona residència. Ben cert que aquesta xifra serà la norma a tota Cerdanya en no gaires anys.

Podem posar-hi remei? Ben cert que sí. Primer de tot, però, cal que una massa crítica prou gran faci la mateixa diagnosi que la que s’exposa en aquest article. Sense mirar amb recel ni buscar culpables, la millor manera d’aturar aquest model és proposant-ne de nous. Alternatives que siguin atractives. Hem de tenir en compte que molts veïns, moltíssims, tenen oficis estretament vinculats a la segona residència. És normal que si aquest és el teu cas, no vulguis saber-ne res, de canvis. Els canvis fan por. La por, de fet, és fruit del desconeixement. Els humans tenim por a allò que no coneixem. Per tant, que s’expliquin les alternatives a aquest model.

Com a fase prèvia a qualsevol alternativa, cal una política duta a terme des de totes les administracions que ataqui el problema de la manca d’habitatge. Els xalets no solucionen aquest problema; l’agreugen. Calen pisos, que és el que la majoria de ciutadans de Cerdanya pot permetre’s. I no tot passa per la nova construcció: els nuclis antics de diversos pobles i viles poden rehabilitar-se.

Dit això, la recerca de noves indústries és un element clau. La indústria tecnològica, per una banda, i l’agrícola ramadera, per l’altra. Avui, un equip de desenvolupadors de software necessita accés a internet. Un bon accés. No gaire més. El turisme, tanmateix, és una indústria molt poc desenvolupada (la segona residència no és turisme).

Tampoc cal anar a pescar idees gaire lluny: a l’Alt Urgell han aconseguit dur estudis universitaris tot i ser un territori menys ben comunicat que Cerdanya. No pot, la nostra comarca, oferir estudis en ciències ambientals, sobre energies renovables o sobre ciències de l’esport?

No només hi ha la viabilitat de canviar el nostre model econòmic. Hi ha la necessitat. Sense tenir en compte l’impacte paisatgístic de les urbanitzacions a l’estil de l’oncle Sam, ningú s’ha parat a pensar en, per exemple, què passarà amb l’aigua? És sostenible un model basat en xalets, jardins i piscines? No. I què passarà, Déu no ho vulgui, quan Cerdanya pateixi un incendi de sisena generació? Si en comptes de centrar esforços, recursos i terrenys a construir noves urbanitzacions podríem plantejar el reforç de la nostra ramaderia. Les cabres i les ovelles són la millor prevenció d’incendis. Els bombers en són el remei. Què escollim?

Cerdanya no està condemnada per ordre providencial a perpetuar aquest sistema. Hem tingut molts anys del model de la segona residència. Penso que ja va essent hora de noves propostes. Noves oportunitats. Hi ha molta feina per a fer. L’acte celebrat el passat dissabte, 21 de maig, al Museu Cerdà, va ser un inici. Les eleccions municipals de l’any pròxim, tanmateix, poden ser un punt d’inflexió. Tornant a Pla i als seus adjectius: no cal ser alarmista. Però no podem ser només espectadors. Prenguem consciència de la situació. I actuem en conseqüència. Retornem a Cerdanya el seu equilibri i, per tant, la seva harmonia.

Foto de capçalera: Francesc Esteban.

Autor

  • Jordi Palomino és grau en Història i actualment està cursant el grau en Relacions Internacionals, en particular estudis sobre Àsia i llengua xinesa. Ha estat Cap de Gabinet de la candidata a la presidència de la Generalitat el 2021, Àngels Chacon, president comarcal del PDeCAT, i membre de la Junta del GRC. És conservador, catalanista i europeista. Va néixer a Puigcerdà el 1998.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *