Reflexions més enllà de les notícies

Estudiar, a quin preu?

Economia Societat
Estació de Puigcerdà de nit

Si ja és prou costós estudiar lluny de casa pels habitants de la comarca, la pandèmia de la COVID-19, en el seu exercici habitual, ha augmentat la despesa unes quantes xifres més. L’ensenyança telemàtica, la incertesa del moment i les dificultats de comunicació amb les grans ciutats són els principals factors pels quals les famílies de Cerdanya es mostren insegures en relació amb la formació dels seus fills.

No vivim de forma habitual en el lloc on cursem els estudis. Això fa que les famílies, donada la situació actual, es plantegin seriosament la decisió de llogar o no un pis.

Som molts joves (i no tan joves) els que, des de l’inici d’aquest nou curs, hem continuat fent gran part de classes virtuals per a poder seguir el fil dels graus universitaris, cicles formatius, etc. Des del meu punt de vista, i després de la mesura que han adoptat les universitats fins al dia 30 d’octubre en el marc del CIC (Consell Interuniversitari de Catalunya), és evident que estem perdent qualitat en la nostra formació, quan l’únic contacte que podem mantenir amb la institució és digital. Tot i això, la culpa no la té la docència: és igual de complicat per a un professor, que imparteix les lliçons davant d’un gran nombre de pantalles negres amb el micròfon silenciat, disminuint la possibilitat de conversa.

Classe per videoconferència
Classe per videconferència (foto: Julia M. Cameron)

La nostra peculiaritat però, i la d’altres estudiants d’arreu, és que no vivim de forma habitual en el lloc on cursem els estudis. Això fa que les famílies, donada la situació actual, es plantegin seriosament la decisió de llogar o no un pis. Les que ja ho han fet, es mostren molestes envers aquesta nova resolució de les universitats i les que no, indecises, esperant veure què passa amb uns calendaris que cada dos per tres són modificats. A més, pel que fa al transport, en el cas de Barcelona les obres de reparació de la famosa línia R3 de Rodalies acabaran el dia 7 de febrer, segons la previsió de l’empresa Adif. Mentrestant, un servei d’autobús per la collada de Toses és la principal opció per als joves que encara no tenim el carnet de conduir. Si el tinguéssim però, a la ciutat cada cop hi ha menys aparcaments gratuïts com el de Zona Universitària, i per tant, s’ha d’acabar llogant una plaça de pàrquing a un preu excessiu. En definitiva, la vida a la capital comporta una inversió econòmica elevada. Tots aquests factors, que no són res més que contratemps derivats d’una pandèmia amb conseqüències negatives, fan de la nostra generació, una fornada de futurs professionals privats de llibertats i coneixements. Un grup de gent que veurà truncada la seva formació inesperadament i això, a major o menor escala, repercutirà en les futures ofertes laborals. Serem nosaltres, la generació del coronavirus, qui haurà d’aixecar el país després d’aquesta forta sacsejada i per tant, qui haurà d’explicar als pròxims com ens hem recuperat. És per això que trobo necessari tenir cura dels estudiants -més en un territori com el nostre- i que des d’Educació s’afini molt bé en les decisions que involucren a milers de famílies, algunes més estables que d’altres.

Marc Escolà

Marc Escolà Esteve. Estudiant de Periodisme per la URL-Blanquerna. Col·laborador a Ràdio Puigcerdà i al Club Gel Puigcerdà.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *