Reflexions més enllà de les notícies

Evolució del clima cerdà

Ecologia
Puigmal des del Puigllançada

En una època en què la presentació d’una candidatura pirinenca de cara als Jocs Olímpics d’hivern del 2030 està al centre del debat públic i polític, hi ha qui esgrimeix arguments a favor i en contra de l’esdeveniment en funció de dades relacionades amb el canvi climàtic, l’evolució del clima que hi ha hagut durant els darrers anys al Pirineu i les projeccions de cara al futur. Però, realment, què en sabem dels canvis al clima a la Cerdanya durant els darrers anys i quines previsions hi ha a gairebé a deu anys vista?

Abans de donar una resposta a la pregunta, cal fer un repàs a allò què ha estat habitual a la nostra comarca fins avui dia. La geografia i orografia única de la Cerdanya configuren una meteorologia diària que dista bastant de les zones properes, amb un elevat nombre d’hores d’insolació i unes taxes de precipitació i mitjana de temperatures lleugerament diferents respecte a les regions limítrofes. En el cas de les precipitacions, la mitjana anual es mou entre els 700 mm a les zones més àrides de la vall i els 1.000 mm a les zones més elevades i humides. D’altra banda, les temperatures mitjanes es mouen entre els 2ºC i els -3ºC durant els mesos d’hivern i entre els 14ºC i els 18ºC als mesos d’estiu, deixant un espai a la primavera i la tardor que es podria considerar de transició entre ambdues estacions amb dies alterns (alguns més propis d’estiu i altres més propis d’hivern).

A banda d’altres fenòmens no menys destacables a la nostra comarca, com les marcades inversions tèrmiques que es donen especialment durant els mesos hivernals, les variables més rellevants per conèixer la disponibilitat de neu per a uns hipotètics JJOO són la temperatura i la precipitació durant aquests mesos. En aquest sentit, a continuació exposo les dades recopilades pel Meteocat durant els darrers 10 anys i quina és la possible evolució futura segons aquest mateix organisme i altres organitzacions com l’Observatori Pirinenc Contra el Canvi Climàtic.

Els darrers estudis de la Comunitat de Treball dels Pirineus, que combina dades de diversos territoris del sud de França, Andorra i del nord de Catalunya i l’Aragó, ens donen algunes dades preocupants de cara al futur de la neu al conjunt de la serralada. En primer lloc, preveu una pèrdua del 50% del gruix de neu a les cotes mitjanes del Pirineu i una reducció del 78% de la superfície nivosa a cotes baixes (menys de 1.600/1.700 m) a finals de segle.

D’altra banda, cal exposar una realitat categòrica segons els estudis realitzats al llarg dels últims anys: els dies amb insuficiència de neu han anat en clar augment durant les darreres dècades. De fet, segons l’estudi de la CTP, han passat de ser d’un 5% dels dies a un 70% a cotes baixes i d’un 4% a un 20% a cotes mitjanes. Si analitzem la situació de les estacions d’esquí cerdanes on es volen realitzar les proves a la Cerdanya, la Molina i Masella, més de la meitat del seu domini esquiable es troba entre cotes baixes i mitjanes (especialment les zones amb més capacitat de transport d’usuaris). Per tant, la possibilitat que durant els dies en què  s’organitzin els JJOO hi hagi insuficiència de neu, almenys a cotes baixes i/o mitjanes, és ben real.

Pel que fa a la qüestió de la temperatura, i pensant en la fabricació de neu artificial, tenim evidències recollides per l’Observatori Pirinenc Contra el Canvi Climàtic durant les darreres dècades. En aquest sentit, a la zona pirinenca, hem observat un augment de l’ordre de 0,2ºC per dècada amb una incidència especialment greu durant els mesos estivals i hivernals. L’evolució futura, per la seva banda, es pot dir amb força seguretat que se situarà per sobre dels 2ºC d’anomalia de la mitjana anual de temperatura l’any 2030 (segons els 24 models de predicció a llarg termini, recollits a l’informe ESCAT del Meteocat).

Una evidència que confirma aquesta hipòtesi de la reducció de les nevades i de la pujada de temperatures s’observa especialment al vessant sud del Pirineu, que comprèn gran part de les zones on es projecten les activitats dels JJOO a les comarques. A més a més, suposa una clara pujada de la cota del bosc per la reducció de les condicions extremes característiques del clima de muntanya.

La pujada de temperatura afecta tant a la quantitat de neu produïda que es té capacitat de fabricar, donat que es necessiten unes condicions concretes (preferiblement humitat baixa i temperatures properes o inferiors als 0ºC, en funció de la humitat), com a la possibilitat que la  precipitació sigui de forma sòlida en cas que n’hi hagi. A més, la variable de la precipitació no ens fa ser gaire més optimistes. Durant els darrers anys, ja hem viscut una reducció de la quantitat total de precipitació anual i, a més, una tendència a viure més fenòmens extrems i la seva consegüent concentració de les nevades en menys dies (vegeu la històrica nevada del febrer del 2018 que va deixar més de mig metre de neu a totes les cotes de la comarca, amb 54 cm a Puigcerdà i 73 cm a Das). En conclusió, a banda de debats polítics, socials i mediàtics, el canvi climàtic avança a la nostra comarca i es pot dir que ho fa a un ritme superior que en altres zones de Catalunya, amb increments majors de la temperatura i reducció més severa de la precipitació. Deixant a part les projeccions de models a 10 anys vista, que s’han d’agafar molt més amb pinces, la pujada de la cota de neu, la irregularitat de les nevades i, per tant, del mantell nivós i la reducció dels dies proclius a la producció de neu és una realitat irrefutable.

Foto de capçalera: Gael Piguillem.

Autor

  • Amb 18 anys, el Pol està cursant el grau en Periodisme i Ciències Polítiques a la UPF. Fora de l'àmbit estrictament acadèmic, és un gran apassionat de la meteorologia i la política.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *