Reflexions més enllà de les notícies

Gràcies, senyor Lambán

Ecologia Esport
Confluència Cerdanya

Em costa donar-li les gràcies, Sr. Lambán, però ho haig de fer. La seva posició com a president de la comunitat autònoma d’Aragó amb relació al fracàs de la candidatura dels Jocs d’hivern Pirineus-Barcelona 2030 ha estat decisiva. Em consta sobradament que la seva intenció en boicotejar la proposta no incloïa criteris mediambientals, com poden ser els meus. La seva ha estat una posició tan competitiva en relació amb els seus veïns territorials que, malgrat que supurés pus anticatalanista, ha obtingut el premi que aconsegueixen aquells nens envejosos que queden satisfets quan ells i els seus companys queden tots castigats sense pati.

Però li haig de donar les gràcies perquè ens ha estalviat algunes situacions literalment xafogoses. Si no fos per vostè, ens hauríem trobat amb la incongruència múltiple de debatre sobre una proposta sense conèixer el projecte tècnic; i  hauríem debatut sobre uns jocs de neu després d’una primavera seca i un juliol tòrrid que, tot i ser fenòmens puntuals, no deixen de ser un tastet d’allò que ens espera amb el canvi climàtic (mentre escric aquestes línies salta la notícia de possibles restriccions d’aigua a Bellver); i, encara més, haguérem debatut sobre la conveniència dels Jocs amb una inflació desbocada, amb uns umbracles de pobresa cada dia més elevats i amb els nuvolots negres de la recessió amenaçant-nos per la tardor. Tot plegat hauria sonat a disbarat descomunal.

Lamento, això sí, Sr. Lambán, que per la seva incontinència nacionalista,  els pirinencs no hagin pogut anar a votar en un referèndum que, com a mínim, ens hagués donat la radiografia exacta de quin és l’estat de saturació de la població de la serralada i, en particular de la Cerdanya, respecte a l’extensió, proliferació i febre constructiva de la comarca. La concentració i manifestació contra els Jocs organitzada el 15 de maig a Puigcerdà per la plataforma Stop Jocs Olímpics va aplegar gent vinguda d’arreu de Catalunya reivindicant una nova manera d’enfrontar el model econòmic dels Pirineus com mai s’havia vist a les nostres contrades. Tot i que potser no hi havia molts cerdans, un grup de joves de Bellver enarborava una pancarta força crítica amb la comarca: “Cerdanya, terra d’especuladors”.

I també lamento, Sr. Lambán, que a les comarques de l’Alt Pirineu i era Val d’Aran s’hagi pogut avortar un sentiment de comunitat unitària que poques vegades s’havia reflectit en el decurs del temps: a favor o en contra dels Jocs, ens enfrontàvem a un tema en comú que plantejava el futur de la serralada i les seves mancances infraestructurals. Però les passes que s’han donat en aquest sentit són positives i irreversibles.

Però mai és tard. Si els promotors dels Jocs, més o menys veladament, plantejaven l’esquer de la millora en infraestructures i serveis per a les comarques pirinenques i vèiem com les autoritats comarcals (ajuntaments i consells comarcals) s’hi sumaven amb entusiasme, estic segur que ara invertiran la mateixa vehemència en reclamar aquelles inversions que amb els Jocs havien de resoldre’s miraculosament. D’altra manera els cerdans, i els pirinencs, no ho entendrien a l’hora d’anar a votar a les eleccions municipals del maig del 2023.

Mentre vostè, Sr. Lambán, deu haver quedat satisfet rumiant quants vots li pot reportar la seva posició aragonesista, bàsicament definida per atacar el veí, aquí, a la Cerdanya i al Pirineu, van passant coses. Pot ser important i crec que no ha tingut prou ressò que tres entitats cerdanes (Grup de Recerca de Cerdanya, Associació Ceretània i Cerdanya en Acció pel Clima), recolzades per algunes altres associacions de la comarca, convoquessin un acte públic sota el títol de Confluència per una Cerdanya Sostenible. Allí van presentar un manifest, un “decàleg amb 12 punts” (sic) amb l’objectiu  que el teixit social de la comarca el fes seu i pressionés sobre la  societat cerdana i sobre els partits i agrupacions electorals que es presentin a les pròximes eleccions municipals per tal de posar sobre la taula “un canvi en el plantejament econòmic global de la comarca, fent èmfasi en activitats sostenibles, en la incorporació de les noves tecnologies, en la desestacionalització del turisme, tot atraient els que estimen la muntanya, diversificant els sectors productius i tot des d’un model respectuós amb el medi ambient i amb els interessos de la població local, lligat a les previsions que els estudis fan sobre el canvi climàtic a la Cerdanya. ”. I limitar la construcció de segones residències. La presència de nombrós públic i el debat viu que es va produir durant l’acte va posar de manifest com els aires de renovació estan penetrant la comarca, tot i que també, vista l’elevada edat de la majoria dels assistents, és encara feble entre els joves. Sens dubte, la Cerdanya també inicia una transició a un model més sostenible.

I més recentment hem vist com la Cerdanya real ha estat notícia més enllà del destí turístic i la neu. El programa “Planta Baixa” (20-7-2022) posava en evidència el contrasentit que és disposar d’un índex per 1000 habitants d’11,4 habitatges que s’inicien quan la mitjana de Catalunya és d’1,9, mentre el preu de l’habitatge i el lloguer està disparat i no resulta assequible per la població jove treballadora de la comarca. “Sembla que la comarca t’expulsa”, diu Laura Muñoz, una jove afectada. La gentrificació no és només un fenomen urbà, també està present al món rural. Els nous ajuntaments i el Consell Comarcal haurien de donar-hi resposta i els cerdans exigir-la.

Foto de capçalera: Presentació de la Confluència per una Cerdanya Sostenible.

Autor

  • Cerdà des de 1953. Fundador i col·laborador de la revista "Rufaca" a la primera etapa. Professor d’història jubilat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *