Reflexions més enllà de les notícies

Informar en temps de pandèmia

Societat
Dades de morts per COVID

Diuen que els periodistes sabem una mica de molt i no gaire de res. És a dir, que com que, en general, hem d’escriure i parlar sobre temàtiques molt diverses, acabem sabent una mica de tot allò de què parlem, però sense aprofundir-hi gaire ni poder-nos-hi especialitzar, per una qüestió de manca de temps.

Amb la covid-19 i la situació que s’ha generat aquests darrers mesos, ens ha passat una mica això. Abans de l’esclat de la pandèmia, un servidor no tenia ni idea de què era la velocitat de propagació del virus ni el risc de rebrot ni molts altres dels índexs i conceptes amb què treballem avui en dia. L’arribada de la covid-19, doncs, ens ha obligat a fer un petit màster sobre aspectes científics que fins fa poc ens eren del tot aliens. I tot i aquest ràpid aprenentatge és ben evident que la immensa majoria de periodistes no especialitzats en l’àmbit de la ciència encara anem -i anirem- ben perduts en aquest tema.

En zones molt poc poblades, un o dos casos aïllats poden fer créixer estratosfèricament un índex de risc.

Tot plegat fa que informar de la pandèmia no sigui fàcil i que cometem errors. Uns errors que, en un context tan delicat com l’actual, on la sensibilitat està a flor de pell, ens fan guanyar crítiques. Jo mateix entono el mea culpa per unes informacions que, tot i estar basades en dades totalment certes, possiblement no estaven prou ben contextualitzades. Quan a Cerdanya, a principis de setembre, es van començar a disparar tots els índexs, un bon dia, remenant les dades que ofereix diàriament el Departament de Salut, em vaig adonar que els municipis de Das i Llavorsí tenien el risc de rebrot més alt de Catalunya, juntament amb Queralbs. Les dades eren oficials i no dubto que certes, però possiblement no reflectien ben bé la realitat perquè, com he après després, en zones molt poc poblades, un o dos casos aïllats poden fer créixer estratosfèricament un índex de risc.

Publicar aquella notícia a l’Ara Pirineus em va costar les crítiques agres d’un lector que, fins i tot, va vorejar la manca de respecte personal. Un cop passada l’emprenyada i el disgust, però, puc dir que aquell episodi em va fer veure la necessitat d’anar molt més amb compte amb unes dades que, tot i que cada dia tinc més interioritzades, encara no domino prou ni sé interpretar prou bé. Senzillament perquè no soc un expert en la matèria, encara cada dia n’hagi d’informar. Fruit d’aquell episodi, procuro ser molt més prudent amb les dades, no fer titulars cridaners quan puja o baixa molt un determinat índex ni intentar fer més interpretacions de les que estrictament sé que són certes.

Llegint el diari
A tothom li agrada començar el dia amb bones notícies (foto: Daria Shevtsova)

Com deia, són temps en què la sensibilitat està a flor de pell i, en el cas de Cerdanya, cal dir que l’actitud d’alguns mitjans a l’hora d’explicar la delicada situació que es va viure a la comarca a finals d’estiu tampoc va ajudar a calmar els ànims. No els enllaçaré per no fer-los més publicitat, però són de traca els titulars de determinats mitjans quan es van decretar mesures de control extres a Puigcerdà i es va demanar que la gent de Barcelona no pugés a Cerdanya pel pont de la Mercè. Titulars on Cerdanya quedava reduïda al paradís dels “pijos” de Barcelona, que veien amb preocupació com la Generalitat els volia impedir anar a la segona residència. Amb actituds així, no és difícil de comprendre que la gent del territori estigui a la que salta i que acabem pagant justos per pecadors.

Guillem Lluch

És periodista i actualment regenta també una llibreria. És l'editor del diari digital "Ara Pirineus" i el director de la revista "Cadí Pedraforca". És soci i col·laborador de diverses entitats de la comarca, com el "Grup d'Amics de Montellà" (GAM) o el "Grup de Recerca de Cerdanya" (GRC).

Un comentari

  1. Ho dius bé Guillem. No és feina fàcil informar sobre aquest tema i és fàcil ensopegar.
    N’haurem d’aprendre tots plegats i ser molt empàtics.
    Vaig ser molt crític amb l’article de l’Ara i potser, com dius en aquest post, no vaig ser prou curós. Te’n demano disculpes si va ser així.
    El valor del periodisme, però, és informar a la gent en moments de foscor, pors i incerteses. I donar suport a qui pateix i eines per ser més lliures.
    Gràcies per la feina.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *