Reflexions més enllà de les notícies

Intercanvis que enriqueixen

Cultura Societat
Carles Pont durant una conferència del GRC

El passat dimarts, 16 d’agost, vaig assistir a una conferència a càrrec d’en Carles Pont i organitzada pel Grup de Recerca de Cerdanya, emmarcada dins el cicle “A l’estiu recerca’t”. La ponència girava entorn de la influència que tenen avui dia les xarxes socials en el panorama polític i com aquestes afecten les campanyes electorals, entre altres. Considero que es va tractar d’una xerrada molt interessant i que, una vegada vaig abandonar la sala, el meu jo interior estava molt agraït que, durant aquella hora i mitja, l’hagués exposat a tal magnitud de coneixements.

Sincerament, he de confessar que mai abans havia assistit a una conferència d’aquest tipus per voluntat pròpia. És més, potser per la mandra, per la feina o per l’agenda, mai m’havia plantejat ni la més mínima possibilitat d’assistir-hi. Però tot són excuses, excuses i més excuses. I és ben cert que quan es vol fer quelcom, es troba la manera i quan no, l’excusa.

Però aquell dia va ser diferent. Mogut per la invitació d’un company, vaig decidir assistir-hi. La conferència es va desenvolupar sense incidències i amb una afluència de públic que, honestament, vaig considerar notable respecte les meves expectatives. La meva sorpresa va ser quan, en una ocasió en què vaig alçar la mirada, em vaig autodeclarar com la persona més jove de la sala. La més jove. En el mateix moment, i fent un càlcul ben barruer, vaig determinar que la mitjana d’edat de tots els assistents superava amb escreix, almenys, els trenta anys més que jo. I en tinc dinou.

Aquest és només un exemple, basat en la meva experiència, en què vaig ser conscient de la manca d’assistència de nosaltres, el jovent de la comarca, en aquest tipus d’actes culturals. És ben cert que no podem generalitzar, i que potser, malgrat que jo no ho hagi vist, en altres actes d’aquestes característiques el jovent hi tingui molta més presència. Tot i que, francament, ho dubto.

Aquella conferència, a mi em va fer despertar l’esperit crític a les xarxes socials, que sovint a tots plegats ens queda més amagat del compte. I no només en aquest aspecte, sinó que també, i sobretot, em va fer despertar el meu esperit crític de ciutadà amb dret a vot. Si jo aquell dia, mogut per les excuses que normalment utilitzava, no hagués assistit a la conferència, potser hauria guanyat més estona estirat al sofà, o mirant la televisió, o empassant-me a les xarxes els inputs ocults dels polítics d’arreu. Però hi vaig anar, i allò em va fer sentir viu, despert i, sobretot, enriquit culturalment.

Jovent de la Cerdanya, soc ben conscient que a vegades se’ns fa feixuc assistir a conferències, a reivindicacions, a xerrades, a debats, però hem de ser conscients que nosaltres som el futur, per molt que en certs moments ens costi de creure. Si nosaltres no assistim a les conferències d’avui, qui assistirà a les de demà? O pitjor encara, qui les organitzarà?

Sense cap mena de dubte, hem de trobar la fórmula per, d’una banda, fomentar l’assistència del públic jove als actes culturals (amb temes que siguin de més interès en aquesta franja d’edat, per exemple), i de l’altra, introduir els joves en aquest cercle d’intercanvi de coneixements. Perquè tant els grans han d’ensenyar moltes coses al jovent, com el jovent ha d’ensenyar moltes coses a la gent més gran. Es tracta, sens dubte, d’un winwin on només hi guanya el conjunt de la societat.

I compte, amb això no vull dir que els joves siguem pobres ignorants que desconeixem de què va el món, ans al contrari. El que plantejo és una fusió de coneixements procedent de diverses realitats socials que permeti enriquir-nos a tots i garantir un món millor el dia de demà.

En conclusió, animo, d’una banda, a tots els joves de la Cerdanya a enriquir-se i, sobretot, a enriquir. De l’altra, emplaço els actuals organitzadors de conferències a fer tot el que estigui a les seves mans per a atraure el públic jove. Tant de bo la pròxima vegada que assisteixi a una conferència no hagi de fer aquesta mateixa reflexió. No sé quants joves llegiran aquest article, però si tu ets un d’ells, dona-hi una volta. O dues. El present, però sobretot el futur, està a les nostres mans.

Foto de capçalera: Carles Pont durant una xerrada organitzada pel Grup de Recerca de Cerdanya (foto: Gael Piguillem).

Autor

  • Pau Bombardó és estudiant de Periodisme a la UAB. Amant dels Esports, la Cultura i la Història, entre altres. També col·labora als informatius de Ràdio Puigcerdà i a l'equip de comunicació del Club Gel Puigcerdà.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *