Reflexions més enllà de les notícies

L’oxímoron dels jocs sostenibles

Ecologia Economia Esport Societat
oxímoron jocs olímpics

“m. [FLL] [FL] Figura retòrica, variant de l’antítesi, que consisteix a posar de costat mots o unitats sintàctiques de sentit oposat.”

Aquesta és la descripció que el Diccionari de la Llengua Catalana dona a oxímoron. Per il·lustrar el concepte, es podria afegir a la definició l’exemple ‘jocs sostenibles’. Es tracta d’una noció paradoxal, repetida fins a l’avorriment pels partidaris cerdans de la candidatura del Pirineu als JJOO d’hivern de 2030. Tractarem ara d’enumerar un per un els suposats beneficis que portarien aquests jocs i de rebatre’ls amb dades, exposant així les múltiples contradiccions del concepte i mostrant per què és un oxímoron impossible. Aquesta llista farà un viatge per tots els vessants de la sostenibilitat: l’econòmica, la de governança (o de gestió), la social i la mediambiental. Comencem doncs el camí:

Sostenibilitat econòmica

Argument n. 1: ‘Els jocs aportaran molta riquesa als Pirineus i la seva gent’

El 2004, Tziralis i altres autors van desenvolupar un estudi sobre l’impacte econòmic i mediambiental dels jocs olímpics a Atenes. Aquest estudi pioner va provar que la construcció d’infraestructures pels jocs es va realitzar principalment segons mà d’obra forastera a la ciutat. A més, el finançament va provenir en la seva pràctica totalitat de subsidis, que van ser captats per empreses de construcció i hostaleria. Podem extrapolar que a la Cerdanya succeiria el mateix i els guanys econòmics serien per aquests dos sectors, no per la població en general.

Argument n. 2: ‘Els jocs són una bona manera de desestacionalitzar el turisme’

El turisme a Cerdanya depèn principalment de dues coses: l’allotjament i la neu. I els jocs d’hivern? De l’allotjament i la neu. Conclusió? El turisme encara s’estacionalitzaria més.

Argument n. 3: ‘Els jocs servirien per donar feina al jovent’

L’Institut Estadístic de Catalunya recull que, l’any 2017, l’economia de la Cerdanya depenia en un 78,1% del sector dels serveis i en un 16,1% del sector de la construcció. Això significa que el PIB de la vall ja depenia el 2017 en un 94,2% dels dos sectors que serien més beneficiats per la celebració d’uns JJOO d’hivern. Podem preveure, per tant, que aquest 94,2% creixeria encara més i l’economia local es bolcaria completament en un model amb la neu i el ciment com a pilars principals. Els joves fugen avui dia de la vall per evitar, precisament, haver de treballar per un salari mínim en els sectors dels serveis i la construcció. No es tracta de ‘donar feina’ al jovent, es tracta de crear llocs de treball diversos i estables. La construcció i l’hostaleria són dos sectors que, majoritàriament, incompleixen aquests dos criteris. A més, atès que els JJOO són un esdeveniment passatger, la ‘feina’ creada per la seva celebració seria temporal.

Gestió sostenible

Argument n. 4: ‘Farem uns jocs sostenibles, ja us ho explicarem’

No es pot presentar un projecte sense un pla d’implementació i demanar el suport de la societat cerdana. Primer, que expliquin com ho faran. Després, la societat local votarà per decidir sobre un projecte que afecta enormement la seva vida diària. La democràcia directa no dorm. Els referèndums en són l’eina principal.

Argument n. 5: ‘Associar-nos amb un model internacional com el dels JJOO ens faria coneguts arreu’

El model socioeconòmic dels JJOO està en decadència des que vam entrar al segle XXI. Boykoff va escriure el 2016 sobre els JJOO de Rio de Janeiro com un nou rècord de descens d’aquesta davallada. L’autor argumentava que els de Rio van ser els jocs més insostenibles mai realitzats. Específicament, Boykoff alertava d’una propensió creixent d’empreses i governs arreu a ‘rentar-se la cara de verd’ per fer veure que els JJOO són sostenibles quan en realitat sovint són projectes que fan mal al planeta.

Argument n. 6: ‘El coneixement global de la Cerdanya en faria un exemple clau de sostenibilitat al món.’

Al món hi ha una sèrie de recursos que són esgotables, com l’espai físic. A la Cerdanya d’espai n’hi ha poc. On construirem les cases? En terrenys cultivables? On pastaran les vaques llavors? Quins boscos ens quedaran per explotar si obrim pistes i línies de mitjana tensió, com cicatrius per tot el bosc? On aniran els caçadors, si el bosc està més ple de gent que de formigues? Com és evident, la Cerdanya no té l’espai per celebrar uns JJOO. Simplement, no existeix l’espai físic ni a la vall ni a la muntanya. Resultat? Els jocs serien ingovernables. Avui dia ja és impossible tenir connexió telefònica els caps de setmana. En temporada alta sovint salta l’electricitat per la sobrecàrrega de la xarxa elèctrica. Convido al lector a que imagini què succeiria si a la temporada alta hi hagués el doble de població a la vall del que hi ha ara en ple agost. Les limitacions d’espai i infraestructura (parlem d’una vall tancada per tres bandes) fan que, de celebrar-se uns JJOO, la població de la Cerdanya fos susceptible a patir desabastiments energètics i materials que posarien la vall a la portada de diaris internacionals, com a exemple de com no s’han de celebrar unes olimpíades. L’orografia de la majoria de valls del Pirineu és semblant. Per tant, la limitació roman la mateixa.

Argument n. 7: ‘La bona relació amb la Generalitat facilitaria l’accés a futur finançament’

Aquest any 2021, la Unió Europea ha publicat la Taxonomia Verda, un document d’obligat compliment per tots els estats membres. Entre altres, la Taxonomia estableix en quins projectes pot invertir un govern públic i en quins no, d’acord amb criteris de sostenibilitat mediambiental. L’expansió de l’aeroport d’El Prat no s’ha aturat només per una fervent oposició de la població, sinó també perquè la multa que els hagués caigut a l’Estat Espanyol i a la Generalitat en cas d’autoritzar el projecte hagués estat milionària. És possible que la Comissió Europea també s’oposi a uns JJOO al Pirineu. Això faria que l’enorme majoria del finançament per realitzar l’esdeveniment s’evaporés d’un dia per l’altre.

Sostenibilitat social

Argument n. 8: ‘Aquests jocs permetrien dinamitzar la societat cerdana’

Si tornem a revisar les dades sectorials de l’Idescat, observem que un nou creixement econòmic dels sectors de la indústria i l’hostaleria portaria inevitablement a un model  encara més dependent del turisme de cap de setmana. Agrairia als partidaris dels JJOO d’hivern que m’expliquessin com la majoria dels cerdans es beneficiarien d’un model que encara els escanya més i els hi treu el territori que tradicionalment havia estat seu, dels seus pares i dels pares dels seus pares. Evidentment, tot sempre pel ‘progrés i la dinamització econòmica’.

Argument n. 9: ‘Els jocs permetrien revalorar la Cerdanya com a destí local i evitar que els barcelonins es desbordessin’

Aquest argument suposa una paradoxa. Si ens atenim al model de negoci dels JJOO segons Chalip, veiem que la principal audiència d’uns jocs d’hivern a la Cerdanya serien esquiadors de classe mitjana-alta i alta de Barcelona. Per tant, la lògica dicta que el model dels jocs reforçaria encara més la comprensió de la Cerdanya per aquests individus com el jardí de Barcelona, on es pot anar a fer segones residències, esquiar, jugar a golf, circular en moto per camps, etc.

Sostenibilitat mediambiental

Argument n. 10: ‘Aquests jocs no contaminaran, seran sostenibles’

En la meva opinió professional, aquest és l’argument més greu de tots. Per començar, el negoci de la construcció contamina de manera increïble al llarg de tota la seva cadena de subministrament. L’ONU estima que el 39% de les emissions globals de CO2 relacionades amb el consum d’energia l’any 2019 provenien d’aquest sector. Aquesta contaminació ve acompanyada d’altres gasos més nocius, com el monòxid de carboni i les PM 2,5, 5 i 10. Tenint en compte les dotzenes d’edificis i instal·lacions que caldrà construir, podem comptar que pagarem la festa durant anys. Deixant de banda la contaminació atmosfèrica, comptem també que hi haurà una alta contaminació acústica i lumínica a causa dels nous edificis i de l’augment de visitants. En uns ecosistemes com els cerdans, que ja estan al límit en molts aspectes ecològics (com l’extinció de certes espècies d’ocells), això seria catastròfic.

Argument n. 11: ‘A Barcelona utilitzen molta més aigua cada dia que la que els canons de neu utilitzaran als JJOO’

Prego als partidaris de la candidatura dels JJOO que no comparin l’aigua que permet que dos milions de persones beguin, s’alimentin i continuïn vives amb l’aigua que dona a uns pocs individus el privilegi de posar-se dos esquís i baixar per una muntanya a tota velocitat. Em sembla, francament, de mal gust. Vivim en un país amb una manca d’aigua endèmica i que empitjorarà els pròxims anys. El Panell Internacional sobre el Canvi Climàtic de l’ONU estableix que, sense cap mena de dubtes, les precipitacions a la Cerdanya i la resta de Catalunya disminuiran els pròxims trenta anys. Com es podrà justificar l’ús de la poca aigua que tinguem per fer neu a les pistes i altres instal·lacions d’hivern?

Argument n. 12: ‘El canvi climàtic no afectarà la possibilitat de celebrar els jocs’

Com acabem d’explorar, el canvi climàtic suposarà una baixada de precipitació considerable al Pirineu. A més, les temperatures pujaran, disminuint dramàticament la duració de la temporada d’esquí any rere any. Això no és un tema de futur, ja ho hem estat experimentant els darrers vint anys. Avui dia, és complicat no veure una serralada completament seca amb venes blanques que baixen de la Tosa d’Alp durant mesos. Com deia Araceli Segarra recentment, si celebrem aquests JJOO, farem el ridícul. Per què? Simplement, perquè no hi haurà neu, el component principal de l’esdeveniment.

Argument n. 13: ‘Algunes proves es poden fer als Alps o a altres llocs on ja hi hagi les instal·lacions necessàries i mantenir la ciutat esportiva al Pirineu o Barcelona.’

La petja de carboni d’una persona en volar de Barcelona a Zurich i de tornada son 240 kg de CO2. Això evidentment no inclou els desplaçaments en cotxe. Millor no perdre més el temps en aquest argument, que cau pel seu propi pes (de carboni).

Argument n. 14: ‘Aquests jocs no tindrien un impacte en la natura’

Aquest darrer argument és també un dels més agosarats. Realitzar uns jocs olímpics al Pirineu evidentment tindria un enorme impacte en la natura. La construcció d’instal·lacions, l’augment de la pressió turística a la muntanya, l’augment en l’ús d’aigua i l’obertura de noves infraestructures són només alguns dels factors d’impacte. Moltes aus i altres animals depenen del so i la llum per orientar-se i reproduir-se. Si la Cerdanya es converteix en una atracció de llum i color, aquestes espècies primer patirien i després desapareixerien. Un bosc sense animals és un bosc molt més sensible als incendis forestals i destinat a morir. Els JJOO tindrien un grandíssim impacte negatiu en la natura.

Conclusió

Queden aquí presentats i rebatuts, un per un, els arguments dels partidaris de celebrar els JJOO d’hivern al Pirineu, específicament a Cerdanya. He tractat de resumir les potencials justificacions dels detractors als jocs. Espero que els partidaris que llegeixin aquest article s’indignin i els sembli infantil i estúpid. Només els demano que passada la indignació inicial realitzin una recerca científica i de negoci sobre cada un dels catorze punts presentats. Així, l’escèptic podrà observar per si mateix com els pilars d’un projecte de JJOO eteri i sense justificació cauen com peces de dominó fins a deixar al descobert què s’amaga realment rere aquesta proposta.


Bibliografia

Aravossis, K., 2006. Environmental Economics and Investment Assessment. Southampton: WIT Press. Capítol: ‘Economic Aspects and the Sustainability Impact of the Athens 2004 Olympic Games per Tziralis, G. et al. (pp. 21-33)

Boykoff, J. i Mascarenhas, G., 2016. The Olympics, Sustainability, and Greenwashing: The Rio 2016 Summer Games. Capitalism, Nature, Socialism 27(2).

Carbon Footprint Calculator

Chalip, L., 2000. Polysemy and Olympic Audiences: Lessons for Sport Marketing. Centre d’Estudis Olímpics CEO-UAB.

IPCC, 2021. Interactive Atlas of Climate Change.

UNEP, 2019. 2019 Global Status Report for Buildings and Construction.

Autor

  • Marc Castellón és llicenciat en sociologia amb especialització en estudis culturals per la Universitat de Warwick. També ha cursat un Màster en Negocis Internacionals i Sostenibilitat a l'Escola Superior de Comerç de Paris (ESCP). Actualment treballa com assessor i investigador en temàtiques relatives a la sostenibilitat i l'empresa.

4 comentaris

  1. Molt bon article sobre els Jocs Olímpics d’ Hivern. Documentat i sistemàtic. Felicitacions
    .

  2. Les vaques pasturen.

  3. Com explicar-li als milers de persones de països pobres amb sequera greu i desertitzant-se que hi ha llocs al món on es fa servir l’ aigua ( neu ) modificada químicament per a gaudi de gent diguem-ne privilegiada, tot fent servir uns canons amb un consum energètic insostenible ? Si no neva, que tanquin les estacions. Però per a sempre. Els remuntadors són el colmo del malbaratament. Qui no pugui pujar amb raquetes, que es dediqui al parxís. El pitjor de tot, és que la Generalitat hi té el negoci muntat i els dits enganxats. Fuck the olimPIG$. Deixeu-nos en pau !

  4. Diumenge 30 de gener de 2022, molts habitants de la Cerdanya van veure limitat el seu dret al desplaçament per un parell de colles d'”individus” que es dedicaren a tallar les comunicacions a les comarques veïnes. Just després de migdiada, amb temps agradable i tot just abans de les sèries de diumenge a la tarda. No podem dir que sigui una actuació respectuosa amb els altres i, de ben segur, que no va guanyar cap simpatia entre els afectats.
    És evident que tothom té dret a reivindicar el que li sembli, però pretendre fer-ho emprenyant als qui no tenen res a veure, no sembla gaire lògic ni solidari. No seria més efectiu aplaudir a la gent que hi passa o posar-s’hi al costat amb una pancarta simpàtica?
    En record de la magnífica experiència, crec fermament en les dues activitats què em mereixen aquestes dues comarques quan m’hi passi: fer un riuet (sense tallar cap via pública) i collir tots el bolets que pugui (sense travessar-les).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *