Reflexions més enllà de les notícies

La COVID19, els efectes en els/les nostres joves

Societat
Noia preocupada

L’ésser humà desenvolupa diferents canvis psicològics durant les diferents etapes de la vida. L’adolescència segueix la pubertat i pot situar-se entorn dels 15-18 anys. El pas de la infància cap a la vida adulta té característiques diferents segons l’època i la cultura en què es viu.

S’ha de tenir en compte, doncs, que l’adolescència és una etapa de la vida en la qual les relacions socials, l’amistat i l’amor, adquireixen gran importància. L’adolescent dirigeix l’atenció al mateix cos, i ha de descobrir noves formes de ser, com per exemple l’estil de vida, de feina, de música, de vestir, que el puguin satisfer i sobretot que siguin acceptables per aquells que l’envolten, però:  en aquests moments, qui els envolta? I on són? En quin moment pot ser reconegut pels altres?

En aquest temps, el jove necessita aconseguir més autonomia, tenir dubtes sobre la mateixa identitat, de vegades transgredir les normes. També és en aquest temps quan el jove se n’adona de la seva individualitat única i es planteja com desenvolupar la seva personalitat.

La influència d’aquesta pandèmia en totes aquelles personalitats que s’estan formant hi és latent.

Si tota aquesta és una etapa ja incerta de per si, imagineu-vos haver de fer tot això amb l’afegit de la temible COVID-19, un virus que d’un dia per l’altre ens deixa sense Institut, Universitat o Escola; que ens priva de tenir relacions humanes físiques més enllà de les justes i necessàries i sobretot un virus que ens obliga a passar un gran tant per cent del nostre temps tancats a casa amb els nostres pares, mares, germans/es… La  intimitat del jove en certa manera disminueix, se senten observats a cada pas que donen i pressionats per les famílies, evidentment moltes vegades sense que la intenció de les famílies sigui aquesta.

Per tant la influència d’aquesta pandèmia en totes aquelles personalitats que s’estan formant hi és latent. Com he mencionat anteriorment, el pas de la infància cap a la vida adulta té característiques diferents segons l’època i la cultura en què es viu i malauradament l’època que estem vivint actualment està marcada per la COVID-19.

Els i les joves són moltes vegades demandants de la immediatesa i estan acostumats/des a tenir una vida activa en què reben inputs tant tecnològics com reals, constantment. En el moment que la majoria d’activitats es comencen a anul·lar i no es poden tornar a realitzar, el fet de no poder veure amb certa claredat un final a tota aquesta situació fa que disminueixi la motivació.

Vèiem el mes de març com es llançaven centenars de propostes a través de les xarxes, d’educació (cursos, tallers, webinars…) d’entreteniment (challenges, reptes, xarxes socials molt actives…) i moltes de les persones joves s’hi apuntaven. Igual que van anar disminuint els tan merescuts aplaudiments als i les sanitàries, va anar disminuint la participació en les xarxes, això no només ha passat a la vida tecnològica, sinó que també a la vida real hem notat una disminució important de la motivació.

Noi a la vora del riu
Foto: Japheth Mast

No ens hem d’oblidar d’aquells i aquelles Joves de la nostra Comarca que es preparaven per a la Selectivitat enguany, que no han pogut preparar-se de la millor manera possible i que un cop han realitzat les proves i amb sort han entrat als Estudis que desitjaven, amb unes ganes immenses de sortir una mica de la nostra zona i conèixer món, s’han trobat al cap de dues setmanes de començar el curs que les Universitats tanquen les portes i fan classes telemàticament, unes classes que des de l’habitació de Puigcerdà, Bellver, Ger, Bolvir… poden continuar fent. Per tant, una altra frustració afegida a la motxilla.

Ja endinsant-nos en una edat més adulta de tots i totes aquelles joves que ja han acabat els seus estudis i que entren al món laboral ara, en un moment on segons dades de novembre l’atur ha crescut un 3,7 % a Catalunya, l’increment més alt de tota Espanya, també en un moment on la majoria d’empreses realitzen teletreball i on moltes estan a la corda fluixa, en una situació en la qual és molt difícil generar llocs de treball nous.

Així doncs, en una etapa en la qual ja tot és prou complex, on intentem definir-nos, on tot ens resulta nou i motivador, ens trobem en un context on tot sembla ser bastant desastrós i hem d’intentar sobreviure a les adversitats de la millor manera possible. Evidentment que aquesta pandèmia deixarà la seva petjada en tots i totes nosaltres i en els joves, però parlarem de la generació COVID-19 per totes les conseqüències negatives o bé podrem parlar d’aquesta generació com un grup de Joves que en el seu moment van adonar-se que la vida no és una festa continua, joves molt més capaços d’adaptar-se a qualsevol situació, i  amb una capacitat més elevada de reinventar-se. Qui sap, el temps dirà…

Foto de capçalera: Andrea Piacquadio

Laura Martínez

Llicenciada en Pedagogia per la Universitat de Barcelona i finalitzant el Grau de Magisteri d’Educació Infantil. Actualment treballo com a Tècnica de Joventut a l’Ajuntament de Puigcerdà. Amb anterioritat havia estat Tècnica d’acollida durant dos anys també a l’Ajuntament de Puigcerda. Tinc més de 10 anys d’experiència en l’Educació en el lleure. Pedagoga a diferents empreses de Barcelona. M’encanta el món de la Música i l’Educació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *