Reflexions més enllà de les notícies

La divulgació històrica i la seva funció social

Cultura Societat
Soldats a Bellver

Ja fa 6 anys que el GRC, el Consell Comarcal i l’Arxiu organitzem conjuntament un cicle de conferències sobre la història de la Cerdanya. El vam titular ‘Explica’m una història’ amb la idea que suggerís una activitat accessible i amena de divulgació del passat. La idea era exactament aquesta, apropar la història de la nostra comarca d’una manera planera, a un públic divers i amb la voluntat expressa d’arribar a la gent de Cerdanya.

Sabem que l’interès per a la història no mou masses, no és “mainstream” que diríem avui, però, tot i això piquem pedra com si algun dia ho hagués de ser. De fet, abans d’aquesta pandèmia que ens ho ha capgirat tot, vam aconseguir omplir la sala de públic de la comarca, d’aquell que no és l’habitual. Aquella vegada vam parlar dels pobles abandonats de la Cerdanya i de la Retirada de 1939. Aleshores vam pensar que sí, que hi ha temes que mobilitzen a la gent i que potser havíem posat el dit a la nafra.

És ben curiós: després de tot, tothom se sent interpel·lat pel passat de la seva terra, especialment si és un passat proper i que ha deixat rastres físics o emocionals. La Guerra Civil és un tema del qual s’ha parlat molt poc en públic per la senzilla raó que s’han estudiat ben poc els esdeveniments a Cerdanya. Però tanmateix interessa perquè tothom en té un tros a casa d’història de la Guerra Civil. Fa temps ja vam cridar l’atenció sobre la necessitat de revisar la historiografia de la Guerra Civil a Cerdanya. Necessitem algun historiador que s’hi agafi i en faci una bona actualització.

Bé, però no era ben bé d’això del que volia parlar, sinó de la importància de tenir unes nocions bàsiques del passat de la terra que ens acull. No només perquè forma part de la cultura general i bàsica de qualsevol ciutadà, sinó perquè ens ajuda a entendre on som i perquè vivim com vivim. Per posar un exemple: en aquest mateix bloc s’han publicat nombrosos articles sobre el model econòmic actual de la Cerdanya i la seva viabilitat en el futur. Bé, doncs, aquests debats necessiten una certa perspectiva històrica, és a dir el coneixement de les formes de vida del passat, les realitats econòmiques de les famílies i les possibilitats de millora dels nivells de vida en el context històric de la segona meitat del segle XX. Pensar el territori, un debat força actual, requereix ésser conscients de la realitat social i com aquesta s’ha configurat al llarg del temps. Aquesta és una de les utilitats del coneixement de la història i un dels motius que ens esperonen a associacions, institucions i particulars a fer divulgació d’aquells treballs que es van realitzant sobre el passat de la nostra comarca. Òbviament, la difusió de la història té altres usos, com la formació de la ciutadania, la sensibilització cap al patrimoni històric i en definitiva, la vinculació afectiva amb el territori.

Foto de capçalera: Soldats a la plaça del Portal de Bellver (fons Bonaventura Isern Ginesta “Nen Mixela”, Arxiu Comarcal de la Cerdanya)

Autor

  • Castellar del Vallès 1980. És historiadora i arxivera. Des del 2009 dirigeix l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya. Ha publicat diferents treballs relacionats amb els fons documentals de la Cerdanya. Col·labora habitualment amb la revista "Cadí Pedraforca" i coordina la publicació de "ERA", revista cerdana de recerca que editen conjuntament el GRC i l’Arxiu Comarcal. Des del 2017 forma part de la junta de l’Associació d’Arxivers i Gestors de Documents de Catalunya.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *