Reflexions més enllà de les notícies

La natura que no es ven

Turisme
Pulsatilla alpina

Que la Cerdanya té una gran riquesa natural no és cap secret. Ho sap qualsevol que conegui mínimament la realitat comarcal.

D’una banda, la diversitat climàtica i l’amplitud altitudinal, afavoreix l’existència de molts ecosistemes diferents, cosa que genera una gran biodiversitat a la zona. Això afecta tant la vegetació com la flora. Si a sobre afegim la riquesa geològica, tindrem una meravellosa barreja d’elements naturals que són l’enveja de moltes altres regions.

Malgrat això, els cerdans coneixen poc la riquesa natural de la comarca. De fet, hi ha molta més gent de fora de la comarca, que ens visita ocasionalment o assídua que la coneixem amb més profunditat. Molts cops he fet notar que els cerdans, especialment els puigcerdanesos viuen d’esquena a la comarca i al medi natural, sobretot.

Això crec que fa que hi hagi en general poques iniciatives empresarials per promocionar i viure de la natura, més enllà de les més clàssiques, com poden ser certs esports, com l’esquí. Però el cert és que moltes altres regions tenen turismes naturals força envejables.

Per posar un parell d’exemples: el delta de l’Ebre o la zona dels aiguamolls de l’Empordà. A aquests dos, podem afegir algunes zones del nord d’Espanya, on l’udol del llop o la petjada de l’os, són molt ben rebudes.

Els britànics, els belgues, els holandesos o els alemanys tenen associacions naturalistes amb centenars de milers de socis, mentre que a Catalunya, les associacions naturalistes són molt minses. Aquí, les úniques entitats una mica grans són o polítiques o esportives, però no tenim grans entitats naturalistes.

No és d’estranyar que molts europeus vinguin a Catalunya a gaudir de la nostra -encara- envejable natura. Venen a observar ocells, papallones, petits mamífers o flors. La Cerdanya té tot això i amb una diversitat impressionant.

Però els cerdans no hi creuen en això. De fet, ho desconeixen gairebé del tot. Tenim algunes joies naturalístiques úniques a Catalunya o al Pirineu, però si preguntés quines són, gairebé ningú no m’ho sabria dir.

Us posaré uns pocs exemples: papallones com la Parnassius apollo, la Parnassius mnemosyne o la Maculinea arion; libèl·lules com la Sympetrum pedemontanum; flors com l’Adonis vernalis, l’Adonis pyrenaica, la Gagea pratensis o la Delphinium montanum; i així, successivament.

Parnassius apollo
Parnassius apollo (foto: Gael Piguillem)

I pel que fa a la geologia, també és molt diversa. Fins i tot, i encara que no ho sembli a primera vista, tenim roques d’origen volcànic, algunes força característiques. No parlem ja de fenòmens càrstics, sedimentaris, glacials, metamòrfics, etcètera. Fins i tot tenim algun mineral rar, com és el cas de l’anapaïta.

Això permetria bastir tot un conjunt de rutes a recórrer a peu, en bicicleta o en cotxe per poder gaudir de la imponent natura cerdana. Una mateixa ruta ens permetria gaudir de les calcàries griotte, el vol dels voltors, la flora dels camps de conreu i l’observació d’algunes papallones precioses.

No tot ha de ser esquiar o anar a caçar bolets. La natura ofereix un espectacle estètic enorme del qual, en general, en sabem gaudir poc.

Això hauria de tenir dues repercussions immediates: d’una banda, una promoció dels encants naturals de la comarca, més enllà dels grans paisatges, en forma de vídeos, a les xarxes socials; i una altra, la formació de guies de natura, no només de muntanya, que poguessin oferir un producte atractiu.

Si això ho combinem amb la riquesa cultural i patrimonial de la Cerdanya, com els megàlits, les roques gravades, les ermites romàniques, les cabanes de pastor i molts altres elements, podem vendre un producte turístic i cultural de primera, que ens permetria desestacionalitzar en bona part el turisme a la comarca, així com competir en l’àmbit nacional i internacional amb altres zones que s’han espavilat abans que nosaltres i que ara com ara, gaudeixen de molt més renom.

Foto de capçalera: Exemplar de Pulsatilla alpina apiifolia, Gael Piguillem.

Enric Quílez

Informàtic i dinamitzador cultural. President del Grup de Recerca de Cerdanya. És secretari de la Junta de l'associació "Llibre del Pirineu". Té un blog "A la balitresca" d'opinió general i un sobre la ciència ficció "El mundo de Yarhel". Col·labora periòdicament en publicacions locals com "Querol", "Ker", "Cadí-Pedraforca", "Reclam", "De Pànxing" i "Viure als Pirineus".

Un comentari

  1. Estic completament d’acord amb el que manifestes. Fins i tot en altres àmbits patrimonials, potser més visibles que els que esmentes, passa el mateix. Crec que depèn bastant de la capacitat individual d’atorgar el valor real que té la natura, en contraposició al valor del que és material-crematístic i que des d’alguns àmbits ens imposen.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *