Reflexions més enllà de les notícies

La pandèmia de la cultura

Cultura
Manifestació a favor de la Cultura a Madrid

La cultura hauria de ser com una pandèmia. Per explicar la pandèmia i molts altres aspectes de la nostra vida. Les possibilitats són infinites. Avui, i més que mai, l’expressió artística ha de poder donar respostes a preguntes que la ciència no pot respondre. Perquè hem parlat molt dels efectes de la infecció de la Covid-19 al nostre organisme, hem consumit les dades que dia a dia ens arribaven: nombre de morts, nombre de contagis, nombre de casos asimptomàtics, lleus i greus, etc., però hi ha quelcom en tota aquesta nova realitat distòpica, (de pel·lícula comercial “hollywoodesca”) que la ciència mai no podrà quantificar amb exactitud.

Manifestació a favor de la Cultura, a Madrid. Foto: Twitter @Madrid_EnAcción.

Parlem dels efectes indirectes, col·laterals, subjacents de la pandèmia. Efectes que hem pogut experimentar de forma inconscient però que de ben segur han canviat algunes coses substancials de nosaltres mateixos. És aquí on entra la cultura, l’art, l’acció creativa. Amb tota probabilitat, la ciència fracassarà en l’anàlisi del subtext social, de l’onada de realitat que, indubtablement, ho ha canviat tot per sempre. És aquí on entren en joc l’art i la cultura, on tenen la possibilitat d’erigir-se en autèntics protagonistes. Els efectes que pot provocar són diversos: una peça artística pot fer-nos reflexionar sobre la situació que vivim des d’angles aparentment invisibles, ens pot fer descarregar anímicament, ens pot distreure durant un temps, fer-nos riure, compartir el dol per la mort d’un ésser estimat i una infinitat de possibilitats més. La cultura i, com a tal, també el teatre (perdonin que escombri cap a casa), pot fer tot això i molt més. Pràcticament no hi ha límits.

Potser la cultura (i probablement només la cultura) pugui lluitar contra algunes pors, incerteses i aspectes de la realitat d’avui que no comprenem i que ens generen inseguretat.

Per tots aquests motius, seria molt bo que la cultura en temps de pandèmia es comportés com aquesta en termes de propagació. Potser la cultura (i probablement només la cultura) pugui lluitar contra algunes pors, incerteses i aspectes de la realitat d’avui que no comprenem i que ens generen inseguretat. Com és normal donades les circumstàncies, les nostres ments (hi ha qui parlaria d’esperit o d’ànima) estan en estat de rebel·lió. Ens estem adaptant a quelcom que no comprenem i serà necessària tota la llum possible en una època de foscor que no es pot comparar amb cap altra situació de la nostra història recent. La cultura és llum, sempre llum. Tots, societat i institucions: apostem per la pandèmia de la cultura.

Jaume Piguillem

Periodista, community manager i actor (no necessàriament en aquest ordre). Especialista en comunicar a través dels canals online que tenim al nostre abast i, de vegades, des d'un escenari. Amant del teatre i de la cultura en general. Interessat en política a nivel personal i professional. Defensor a ultrança de la cultura com a bé essencial i necessari per créixer com a societat. Treballa al departament de comunicació de l'Agència de Residus de Catalunya.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *