Reflexions més enllà de les notícies

L’Associació de Dones del Món Rural Cerdà ha fet vint anys

Societat
Associació de Dones del Món Rural

L’associacionisme a Cerdanya és un tema força difícil de tractar. Hi ha qui creurà que sí, que a Cerdanya anem bé, que no n’hi ha per tant, que la gent s’ajunta fàcilment per aconseguir objectius comuns, que som gent que sabem treballar pel que ens interessa, i, a més, amb ganes. D’altres ho viuen esperançadament, animant els nous projectes, amb el desig que tirin endavant. 

L’experiència, però, ens demostra massa sovint que la durada en el temps d’una associació pot arribar a ser molt curta. De vegades la solidesa del projecte, els objectius, les ganes de tirar-lo endavant no són prou clars, o algun aspecte dels esmentats no està prou treballat. Evidentment que aquest raonament també pot ser vàlid per altres pobles o comarques, però Cerdanya és la nostra comarca i, podem treure les nostres pròpies conclusions. Hem vist aixecar una associació o hem participat i tires endavant, hem treballat colze a colze amb els companys i hem viscut moments molt engrescadors, tal com passa quan es treballa en equip. Hem vist, però, també com, en un no-res tot s’ha acabat, que el projecte ha fracassat. Llavors ve quan analitzem què ha passat, d’on han vingut els problemes: sovint ja és massa tard. 

És de suposar que tot plegat té a veure amb les passions que aixeca un projecte o l’altre, la capacitat de saber escoltar, la voluntat de minimitzar els problemes que puguin sorgir a l’hora d’intercanviar punts de vista i, sobretot, quan es perd de vista l’objectiu principal pel qual es va començar a treballar per aconseguir allò que es proposava.

Tots aquells qui estem o hem estat en associacions sabem que aquesta empresa requereix molt d’esforç, empatia, idees clares des d’un bon començament, autocrítica, resiliència i, molt important, un líder o dos que tirin del “carro”. Algunes han aconseguit mantenir-se en plena activitat durant força anys, però d’altres n’han durat massa pocs. Malgrat tot, els cerdans continuem volent agrupar-nos per posar en marxa noves idees, carregats d’il·lusions. 

Això és el que va passar el 15 de setembre de 2001, a Arànser, quan un grup de dones, unes quinze, es van reunir en aquest poble del Baridà i van decidir iniciar un projecte amb el qual volien aconseguir una més gran i millor relació entre totes aquelles dones de la zona, que vivien en pobles apartats dels nuclis més grans; aconseguir trobar-se per parlar, intercanviar maneres de ser i de pensar, per fer activitats en el seu temps lliure, per compartir moments, per, senzillament, obligar-se a sortir de casa.

Evidentment que la lluita per la igualtat entre els gèneres la tenien present com a objectiu principal, però en aquells moments era molt important la relació entre persones, créixer i conèixer. 

S’havia d’intentar que el dia a dia d’aquestes dones fos millor, i un objectiu principal era atansar-les, fer possible que coincidissin més i hi hagués més relació entre elles. Calia cercar la manera de trobar-se més sovint, poder gaudir de  molts més moments d’esbarjo, de diversió,  que comencessin  a pensar una mica més en elles, a aprendre a cuidar-se més.

Eren dones que vivien en un entorn rural i en nuclis petits, sovint massa allunyats dels pobles més grans de la vall, i aquest fet condicionava molt aquesta relació. Tenien en comú molts aspectes coincidents i això havia de ser, també, motiu d’unió. L’orografia, la climatologia, les èpoques de més feina, les estones al volant per portar els nens a les extraescolars…

Associació de Dones del Món Rural

Durant aquests anys no han parat de moure’s. Des de l’associació s’han muntat cursets de tota mena: de cuina, de treballs manuals, de llengües, d’informàtica…; s’han fet presentacions de llibres, xerrades de tots tipus i taules rodones sobre temes concrets; s’han fet sortides per anar a veure espectacles, teatre, ballet… i si era necessari llogaven un autocar; es feien sortides per conèixer noves maneres d’adaptació al món agrari, de fet algunes d’elles es dediquen també al turisme rural. També han participat i participen en diverses activitats que porten a terme alguns municipis, com per exemple cuinar la vedella del dinar de la fira d’octubre de Bellver.  

L’Associació de Dones celebra cada 8 de març amb un sopar, el dia de la Dona Treballadora, però també el 15 d’octubre, Dia Internacional de la Dona Rural, diada establerta per l’Assemblea General de l’ONU l’any 1995, en reconeixement a la gran tasca feta per les dones de poble. És per això que, entorn d’una taula, han passat grans moments. S’han trobat en restaurants de tot Cerdanya, però també en sopars de carmanyola, on cada una d’elles portava un plat i s’ajuntaven en un local per celebrar el Nadal o l’arribada de l’estiu.

Són tantes les activitats que s’han fet durant aquests vint anys, que els costa massa fer memòria. El que sí que recorden totes, són les bones estones que han passat i els llaços d’amistat que han sorgit entre elles. 

Aquí teniu un exemple d’una associació que no va morir al poc de néixer, que ha durat. L’associació ha passat per diferents alts i baixos, com moltes associacions, però sempre han anat tirant endavant, mai han forçat res. S’ha respectat la voluntat, les ganes, les propostes, les idees…, que poguessin tenir les associades i sempre han estat obertes a admetre’n de noves.

Els primers anys van ser molt més intensos, ja que no s’oferien tantes activitats de lleure i culturals com ara (ioga, pilates, zumba, cant coral, country…). Ara són les mateixes dones de l’associació que s’adhereixen a activitats que ja funcionen. 

Aquest fet ve a dir que l’associació ha entrat en un altre moment històric, amb una altra realitat, que li ofereix la possibilitat de reinventar-se i reencaminar les seves necessitats i els seus objectius. 

Autor

  • De Bellver de Cerdanya. Mestra de Primària. Durant força anys s’ha dedicat a donar classes de català als adults. Sempre s’ha sentit motivada pel món cultural i no escatima esforços per col·laborar en qualsevol iniciativa que sorgeixi. Li agrada el teatre.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *