Reflexions més enllà de les notícies

Les infraestructures de la Cerdanya. Part 1: L’herència.

Altres
Obres túnel de Toses

En aquesta sèrie de tres articles us parlaré del passat, present i futur de les infraestructures de la nostra comarca.  Permeteu-me que em prengui la llibertat d’acotar aquestes èpoques no només des del punt de vista cronològic, sinó per la rellevància històrica que ha tingut el desenvolupament de determinades infraestructures, i que per tant, han marcat un abans i un després per la Cerdanya.

És gairebé impossible enumerar en aquest article totes i cadascuna de les infraestructures que van executar-se entre principis del segle XX i els anys vuitanta del segle passat a la nostra comarca. És per això, que cal reivindicar la importància del llegat que hem rebut.

Un territori com el nostre amb les dificultats tècniques i econòmiques que comporta connectar-lo amb la resta de territoris veïns va ser molt afavorit al llarg del segle passat. El túnel del Cargol, el pont Gisclard, els túnels del Pimorent, la collada de Tosses són alguns exemples d’obres d’enginyeria d’avantguarda que van permetre posar en el mapa la nostra comarca.

I tot això perquè hi havia un projecte que tenia clara la importància de la nostra comarca per vertebrar un territori que és considerat part d’una de les euro-regions més dinàmiques del continent. Amb aquest esforç inversor es pretenia acostar els eixos industrials de la vall del Llobregat, a la Tet i l’Arieja; acostar Tolosa, Perpinyà i Barcelona i esborrar les dificultats d’articular un projecte separat per la barrera del Pirineu.

Val a dir que el parèntesi que van suposar la guerra i la postguerra i els canvis econòmics, amb la concentració de la indústria al voltant de les grans metròpolis, no va afavorir que la Cerdanya consolidés la seva posició estratègica. Tanmateix, hem de plantejar-nos el nostre paper per mantenir-la, i si des del territori s’ha fet l’aposta correcta en aquest sentit.

Tot això esdevingué perquè la Cerdanya té vocació de ser un territori que esborra fronteres.

Com us deia el principi, em prenc la llibertat de considerar que l’herència de les infraestructures cerdanes acaba l’any 1984 i que el que esdevingué a partir de llavors és el present de les nostres infraestructures. Per què el 1984? Sí, esteu en el cert: la inauguració del túnel del Cadí. Però això ja és present de les infraestructures de la comarca i en parlarem un altre dia.

Quedem-nos, de moment, amb la importància del llegat que hem rebut, amb les grans infraestructures que vertebren la nostra comarca i les connectem amb la resta del territori. Però sobretot, fem-nos conscients que tot això esdevingué perquè la Cerdanya té vocació de ser un territori que esborra fronteres.

Foto de capçalera: Fons Arxiu Comarcal de la Cerdanya

Arnau Ricart

És Enginyer civil. És responsable tècnic a l'empresa Trebiser Cadí. Treballant des del territori per a oferir solucions als entorns de muntanya.

Un comentari

  1. Molt interessant per a tots els que estimem la Cerdanya. Espero, amb ganes, el següent

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *