Reflexions més enllà de les notícies

Llibreries al Pirineu: establiments amb vocació de servei públic

Cultura
Interior de la llibreria el Tinter

La pandèmia ha passat per damunt de molts negocis, però també n’ha gestat de nous. Un sector que ha sumat nous establiments, i que ha tingut força ressò mediàtic, ha estat el de les llibreries. Periòdicament hem anat llegint, veient i escoltant als mitjans les històries de llibreries que apujaven la persiana per primer cop a grans ciutats, però també a petits pobles, alguns d’ells al Pirineu.

Qui escriu aquestes línies és un dels temeraris que ara fa uns mesos va decidir obrir una llibreria a la Pobla de Segur, el Tinter. Cal dir que, a diferència d’altres projectes nous oberts en grans ciutats, l’objectiu no era viure’n, ja que, afortunadament, teníem altres feines que ens permetien sustentar-nos econòmicament. El Tinter, doncs, va ser una idea a mig camí entre el ‘hobby’ -la il·lusió de tenir una llibreria- i la voluntat de servei públic, de sumar-nos a l’oferta cultural de la Pobla de Segur i dels Pallars i de promocionar i potenciar la literatura, les editorials i els autors pirinencs, posant-los al mateix nivell d’importància i visibilitat que el darrer premi de torn.

Arrencar en plena pandèmia no ha estat fàcil, assumint lloguer i despeses sense poder obrir els primers mesos, i amb limitacions de mobilitat posteriors que han fet que molts potencials clients de fora de la comarca no poguessin venir. Certament, el Sant Jordi d’estiu -tot i que una mica descafeïnat- i la gran afluència de visitants que hi va haver a l’estiu van anar força bé. Cal dir que, almenys en el nostre cas, la nostra intenció mai ha estat que aquest fos un negoci per als turistes o visitants (tot i que no hi podem ni hi volem renunciar), ja que, com deia, una de les vocacions és contribuir a enriquir el panorama cultural del territori i, per tant, “beneficiar” -sense semblar grandiloqüents- a la gent del mateix territori.

Exterior de la llibreria el Tinter
Exterior de la llibreria el Tinter (foto: Guillem Lluch)

En definitiva, creiem que obrir una llibreria al Pirineu només es pot fer per vocació de servei públic, perquè de negoci n’hi ha ben poc -a no ser que s’acompanyi d’altres articles complementaris, òbviament, com han fet durant molts anys estancs, quioscos i papereries de les nostres comarques. En el nostre cas, ens donem per ben pagats sabent que la gent que viu allunyada de poblacions grans té el mateix dret a entrar en una llibreria, xafardejar, llegir, tocar, encarregar, comentar i, si li sembla bé, comprar llibres.

I potser un cas encara més evident de servei públic és el de Natura Llibres, l’establiment obert recentment a Alins, al Pallars Sobirà. Un poble de menys de 80 habitants on amb prou feines pots abastir-te de comestibles, però on pots trobar una llibreria amb més de 1.000 títols. Un establiment que, a banda de servir cultura, també fa de cafeteria i ha permès crear un petit espai de trobada sociocultural que ja voldrien moltes altres localitats pirinenques. No deixem de caminar sobre un terra molt fràgil, i més amb l’actual context de pandèmia, però que per molts anys puguem seguir fent-ho.

Foto de capçalera: Interior de la llibreria el Tinter, a la Pobla de Segur (foto: Guillem Lluch).

Autor

  • És periodista i actualment regenta també una llibreria. És l'editor del diari digital "Ara Pirineus" i el director de la revista "Cadí Pedraforca". És soci i col·laborador de diverses entitats de la comarca, com el "Grup d'Amics de Montellà" (GAM) o el "Grup de Recerca de Cerdanya" (GRC).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *