Reflexions més enllà de les notícies

No hem après res de l’anterior bombolla?

Economia Societat
Bombolla

La qüestió de l’habitatge a Cerdanya ha estat abordada en diverses ocasions en aquest espai d’opinió. Tot i això, per la seva transcendència i pels greus problemes que comporta, crec que se n’ha de parlar molt més. Cada dia veiem notícies relacionades amb l’expulsió de veïnes i veïns que voldrien viure a Cerdanya, perquè hi tenen la feina o les arrels, però a qui els és totalment impossible fer-ho. Sense anar més lluny, fa pocs dies el diari Regió 7 explicava que alguns funcionaris, com ara mestres o agents de policia que han obtingut la plaça a Cerdanya han hagut de buscar-se l’habitatge al Berguedà o a l’Alt Urgell, perquè els preus de lloguer a la comarca els impedeixen establir-s’hi. Uns mesos enrere, un altre reportatge a La Vanguardia explicava el cas de gent jove que ha optat per marxar a viure a l’Alta Cerdanya, on encara s’hi pot trobar alguna cosa a preus raonables.

Un altre reportatge de TV3, per la seva banda, abordava les noves promocions que s’estan construint a la comarca i constatava que la immensa majoria són cases que no baixen dels 400.000 o 500.000 euros. Com es pot pretendre que algú que ha trobat feina a Cerdanya s’hi instal·li a viure, o algun jove cerdà es vulgui emancipar, però quedar-se a viure a la comarca, amb lloguers de pisos sense res de l’altre món a 800 i 1.000 euros o habitatges de compra que no baixen dels 300.000 euros? No hem après res de la bombolla que vam viure no fa tants anys?

Sembla que la pandèmia ha reobert algunes de les segones residències de la comarca que, fins no fa gaire, només s’ocupaven 15 o 20 dies l’any. Veurem si es tracta d’un fenomen durador o a la que hagin patit dos o tres hiverns cerdans, aquests nous pobladors decidiran tornar a les seves ciutats. El cas, però, és que aquest auge del teletreball i la voluntat de viure fora de les ciutats ha fet que la demanda d’habitatge s’hagi incrementat força en indrets com el Pirineu en general i Cerdanya en particular. Un factor que encara ha tensat més el sector de l’habitatge cerdà: a l’especulació habitual lligada a les segones residències ara s’hi ha afegit l’especulació lligada a les noves primeres residències.

D’altra banda, la recerca de nous habitatges i l’habilitació de segones residències com a llar principal han fet aflorar també altres problemes, aquí i al conjunt del Pirineu més turístic. Alguns nous pobladors o persones que es volen emancipar sovint es troben amb pisos i cases que molts cops es van construir en plena bombolla i de qualsevol manera, pensats per ser ocupats uns pocs dies l’any. Això fa que, a la que se’ls dona un ús més intensiu, comencen a grinyolar per totes bandes: materials deficients, aïllaments insuficients, terres que s’aixequen… Sense anar més lluny, l’hivern passat un incendi va cremar bona part d’un edifici d’apartaments d’Esterri d’Àneu construïts en plena bombolla immobiliària de principis dels anys 2000. En declaracions als mitjans de comunicació, el mateix alcalde va explicar que, en bona part, la culpa la tenien els materials aïllants que s’havien utilitzat, ja que eren de molt baixa qualitat i s’havien col·locat malament. Però en aquella època, els pisos es venien com a xurros i hi havia pressa per fer-ne de nous. Què podia sortir malament?

Afortunadament, i m’hi he trobat recentment en primera persona, encara hi ha propietaris honestos i amb principis que no volen especular amb una qüestió com l’habitatge. Persones que no volen contribuir a l’expulsió de la gent del territori per posar-se a casa a inquilins que possiblement els pagaran més, però que no tindran cap vincle amb el poble, que no hi aportaran res ni es relacionaran amb ningú i que, quan es cansin d’aquest tipus de vida, marxaran. Malauradament, em temo que aquesta gent sensata és una minoria en un món de taurons. Sense anar més lluny, no fa gaire un inquilí m’explicava que la seva propietària li havia comunicat que li apujaria el preu del lloguer per la senzilla raó que havia vist que al poble es pagaven lloguers de 900 i 1.000 euros i no podia ser que ella només li’n demanés 500. O fa poc m’explicaven que una altra propietària se’n reia d’una veïna que llogava una caseta per 300 euros, i li deia que ella llogava la seva -un cau sense una trista sortida a l’exterior- per 600 euros i que encara es plantejava demanar-ne una mica més.

És evident que en una comarca com Cerdanya és molt complicat lluitar contra la maquinària especulativa que ha regit el món de l’habitatge les últimes dècades. Sempre hi haurà grans promotores que es dedicaran a construir i a vendre cases a preus estratosfèrics i gent d’alt nivell adquisitiu que les comprarà. El problema és si la gent del país, la gent que té propietats i les podria llogar a preus raonables i afavorir que hi hagi vida a la comarca amb famílies que la puguin habitar, també puja al carro de l’especulació. Està molt bé que hi hagi ajuntaments que fan promocions d’habitatge protegit o fórmules imaginatives com la de Ger, que ven parcel·les a preus raonables perquè la gent que hi vol viure s’hi pugui construir la casa. El problema és que la gent no vol caritat, no vol haver d’optar a habitatge protegit quan té un sou que en altres llocs li permetria accedir sense massa problemes al mercat de l’habitatge. La gran especulació en l’àmbit de l’habitatge hi és i hi serà, a Cerdanya, però la gent del país també té un paper protagonista en el futur de la comarca. Un propietari, legítimament, pot triar entre llogar una casa per 500 euros a una família arrelada o que es vol arrelar al poble o pot triar llogar-la com a habitatge d’ús turístic a 100 euros la nit o com a segona residència a gent que possiblement li pagarà 1.000 euros al mes. Té tot el dret de triar aquestes darreres dues opcions, ara bé, que d’aquí a uns anys no plori quan vegi que el seu poble s’ha convertit en un cementiri de cases tancades i buides.

Foto de capçalera: Pixabay.

Autor

  • És periodista i actualment regenta també una llibreria. És l'editor del diari digital "Ara Pirineus" i el director de la revista "Cadí Pedraforca". És soci i col·laborador de diverses entitats de la comarca, com el "Grup d'Amics de Montellà" (GAM) o el "Grup de Recerca de Cerdanya" (GRC).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *