Reflexions més enllà de les notícies

Pagar per anar a la muntanya

Ecologia Turisme
Cotxes aparcats a Pollineres

La massificació que pateixen des de fa temps els espais naturals s’ha accelerat a causa de la pandèmia. Pel pont de la Diada es va fer viral el vídeo de la gent a la Pica d’Estats fent cua per fer el cim (i la selfie de rigor), com si fos el famós Coll d’Ampolla del K2 però sense bombones d’oxigen i amb calça curta. Acompanyaven el vídeo una altra imatge amb excursionistes banyant-se als estanys que es troben al llarg del camí i una altra de la pista forestal d’accés plena de vehicles aparcats a les vores. I és que sempre que hi ha hagut un desconfinament o una desescalada hem vist notícies protagonitzades per l’excessiva quantitat de persones i cotxes a la barra del Trabucador al Delta, al Montseny o al Cap de Creus. Cerdanya no ha sortit a les notícies, però no ha estat cap excepció.

L’estiu passat, al primer estiu de la pandèmia, vam veure nombrosos casos de massificació del medi natural. Després de tant de temps de confinament i desescalada, i sense poder fer vacances gaire lluny, moltíssimes persones van escollir la natura o un entorn rural per passar-hi uns dies. A Cerdanya, moltes persones que hi tenen la segona residència van optar per passar-hi el màxim de dies a l’estiu (quan abans potser destinaven part de les vacances a viatjar). Alguns es van repartir la caseta de Cerdanya entre tota la parentela. Altres, directament, la llogaven de sotamà. Persones que es dediquen a la neteja us ho podran confirmar o desmentir. Potser és una percepció condicionada, però molta gent de la comarca que viu del sector serveis afirma que l’estiu de 2020 va treballar com mai. El mateix va passar aquesta Setmana Santa durant la finestra sense confinament comarcal amb què ens va obsequiar el nostre benvolgut govern efectiu.

En tots aquests períodes de semillibertat vam poder comprovar (fos voltant per la comarca o fent un repàs a determinats hashtags a les xarxes socials) que hi havia gentades com poques vegades s’han vist: a restaurants, bars, locals d’oci, carrers comercials llocs d’esbarjo i, sobretot, a la muntanya.

Si féssim la llista dels 40 principals de Cerdanya i el Capcir (per exemple Prat de Cadí, Malniu, el Molí del Salt, l’estany de Passet, el Matamala, el Puigmal…) no n’inclouríem cap que no hagués acollit visitants com poques vegades s’ha vist… Jo mateix només evitava les gentades si anava a llocs on no s’hi arriba fàcilment (especialment si no es pot deixar el cotxe a prop) i ben aviat al matí, quan la marabunta tot just s’està traient les lleganyes.

Potser ha passat perquè molts creuen que en aquests llocs s’hi respira aire pur i el risc de contagi és nul. Però el cert és que l’estrès que suporta el medi és molt alt, massa. Tot i que això no és nou: abans ja passava encara que puntualment només uns dies l’any. Sense anar més lluny l’agost de 2018 corria un vídeo on l’accés a Pollineres (per anar als estanys de la Pera) era ple de cotxes.

La nostra presència al medi natural, sobretot quan en som tants, afecta la biodiversitat, provoca l’erosió del terreny i, fins i tot, ens molesta a tots nosaltres: als veïns i als mateixos visitants. És per això que molts paratges naturals del país han anunciat mesures per a restringir l’accés de cara a aquest estiu: pàrquing de pagament a la Vall Ferrera (el de la Pica d’Estats), també al de Fontalba (per fer el Puigmal per Queralbs) i al Trabucador del Delta de l’Ebre, així com l’accés amb bus al Cap de Creus que va entrar en funcionament el passat 11 de juny. D’aquesta manera imiten altres llocs on ja fa temps que és així, com els Aiguamolls de l’Empordà o la Fageda d’en Jordà.

Cotxes a l'estany de Passet
Cotxes aparcats al costat de l’estany de Passet (foto: Gael Piguillem)

Mesures d’aquest tipus mai són benvingudes pel públic en general: que si l’esperit recaptatori, que si obligar-te a contractar un taxista local, que si ja paguem prou impostos. Perquè, esclar, volem fer el cim del Puigmal, però millor si podem aparcar-hi a prop. I és que tots som uns tribunerus en potència i sabem fer les coses millor des del nostre còmode seient.

Personalment trobo injust que els diners puguin discriminar la gent, encara que siguin només 5 tristos euros, però penso que cal una regulació. Si us soc sincer, més que pagant, jo filtraria els visitants fent-los passar un examen, però em sembla que seria considerada una mesura poc resilient i transversal, i gens políticament correcta.

La solució ideal seria la conscienciació i que tothom fos sensible al problema, en lloc de castigar o posar taxes. Però ja ens coneixem. I quan manquen l’educació i el seny, la responsabilitat del Parc Natural, del municipi o de l’ens corresponent, és la de protegir. Limitant el nombre de vehicles fins a una capacitat màxima s’evita la saturació o que s’aparqui on no toca (malmetent el medi o impedint un eventual pas d’equips d’emergència).

Ens agradi o no, pagar és la manera de fer ferm el compromís d’anar-hi (i evitar que algú que hagi reservat plaça sense pagar -i hagi deixat altres visitants sense lloc- pugui decidir no anar-hi). Si es limita pagant amb un preu públic, aquests diners es poden reinvertir en el manteniment de l’entorn i dels equipaments, finançar la divulgació i obrir l’entorn al públic. Sempre buscant l’equilibri entre la preservació dels espais i els usos que s’hi poden fer.

A Cerdanya i Capcir hi ha ben pocs llocs amb algun tipus de regulació. A la Bollosa, de Sant Joan a la Diada, s’hi restringeix l’accés rodat (també es tanca la barrera a l’entrada de la Vall d’Angostrina), algun estiu s’havia pagat a la vall de Fontviva i al refugi de Malniu s’hi paga per aparcar. Però si sortim una mica de seguida, trobem que aquest tipus de mesures fa anys que són habituals i acceptades: entrada tancada als vehicles particulars i accés en bus/taxi (o caminant) a la Besurta (al peu de l’Aneto), al Parc Nacional d’Aigüestortes i l’Estany de Sant Maurici, al massís de Néouvielle… A la Basa de la Mora (una de les joies del Pirineu) s’hi pot pujar en vehicle particular, però pagant un tiquet (per cert, allà també s’hi paga per collir bolets). Són només uns exemples propers, però segur que en coneixeu més, d’aquí o d’altres serralades.

No podem demonitzar el visitant, especialment quan, des de negocis i patronats de turisme, se’l crida a venir. Però cal regular d’alguna manera l’accés al medi de forma consensuada amb tots els actors que el fan servir. Potser és un fet passatger i ens n’oblidarem quan sembli segur tornar a viatjar a Tailàndia, Nova York, Jordània o el Marroc.

Foto de capçalera: Cotxes aparcats Pollineres (facebook Lles som Tots).

Autor

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *