Reflexions més enllà de les notícies

Parlar per parlar, però no ens quedem tranquils…

Economia Turisme
El tren groc

A vegades em pregunto si sense ser un expert en res, es pot parlar de problemes concrets; o per exemple si en un món globalitzat, ple de grans estats i ple de petites nacions, no seria bo de recomanar una remodelació dels espais que van sorgir d’èpoques passades,  fruit de guerres, armisticis, acords, pactes, tractats, etc., sobretot a Europa, on alguns petits territoris deixessin de ser enclavaments, ara que la Unió Europea vol ser la força de la unificació… Aleshores, què hi fa un enclavament com Llívia enmig de terres cerdanes, rodejat també de més terres cerdanes i administrat per diferents estats pertanyents a la Unió Europea?

Hi ha altres qüestions o problemes que podríem abordar amb ganes de resoldre minúcies, per millorar i molt les infraestructures pirinenques. Tot és fer volar coloms, com ho és em sembla intentar fer arribar el tren Groc a Llívia i Puigcerdà, o més enllà, o fins i tot que un tren passés per Andorra des de la Seu d’Urgell. En aquest cas, ara se’n torna a parlar i jo em pregunto què és millor: una carretera plena a vessar de cotxes que durant 40 quilòmetres fan cua per entrar i sortir d’Andorra, o un tren lleuger i penjat que faci de llançadora amunt i avall?

I per fer-ho una mica més gruixut, podem deixar volar la imaginació i demanar, -per demanar que no quedi- un túnel que faci més lleuger el Port del Cantó, (9 km de llargària, uf!) i d’altres, sabent que tots els projectes són cars i de difícil realització.

De moment, pensar no és gaire car, i no hi ha establert cap impost. Ja arribarà quan per anar a les platges catalanes caldrà pagar entrada… I quan per anar a buscar bolets al Pirineu, caldrà una taxa. En molts llocs ja demanen un tiquet de pagament. I potser no seria destarotat que tots aquells que vulguin anar,  és un dir, a la Cerdanya, per superar, és un altre dir, la pandèmia del virus refugiant-se al Pirineu, paguessin una quota anual per ajudar la Vegueria a sortir del túnel que ens deixa un sistema massa poc pensat per resoldre qüestions que no troben solució.

Port del Cantó
El port del Cantó (foto: Arnaucc, CC BY-SA 3.0)

O és que els túnels que ens caldrien són més un problema que una solució, (per exemple el possible túnel de la Bonaigua, el de Toses, el del Cantó, el de Comiols, Bóixols, Pèrves, Portillón, etc.)?

És clar que tota nova millora en la comunicació ha d’anar acompanyada de mesures per regular la urbanització de les valls afectades i de cada punt en qüestió, si no volem que passi com a la Cerdanya… que l’economia domèstica comarcal passa per l’arribada del turisme extracomarcal… I tot plegat també depèn del volum de trànsit de tota mena. Estudis ja s’han fet des de fa uns anys, i amb càlcul de fins al 2025, i no es veu gaire clar.

Doncs bé caldrà donar-hi una solució, o vàries i no deixar passar el temps. Amb raó les mancances que afecten l’Alt Pirineu i Aran, cobreixen tots els camps de la informatització dels territoris i d’altres vessants (llegiu fibra òptica) i sempre sembla que la culpa la tinguin les muntanyes. En fi, potser en veurem alguna realització (Comiols, que ja camina), i el més urgent i no seria bo que fos ficció, és la millora de tota la xarxa ferroviària (que ens agradaria millorar de veritat), la de carreteres i les altres, per poder connectar-nos nit i dia amb els nostres veïns de l’Urgell i d’Andorra. De la resta, amb més o menys eficàcia, ja ho podem fer, ferroviàriament  parlant, vull dir.

Autor

  • Historiador, Vicepresident del Grup recerca de Cerdanya i de l'Associació Llibre del Pirineu. Coordinador general de les revistes QUEROL i KER. Ha publicat "La Cerdanya, Quaderns de notes", "Cerdanya cap a on vas?", i "Frontals d'altar romànics de la Cerdanya". Actualment prepara un recull d'articles en el llibre "Temps del Pirineu".

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *