Reflexions més enllà de les notícies

Prohibir l’accés al medi natural és insostenible i poc democràtic

Ecologia Turisme
Barrera d'entrda a la vall Fontviva

El passat 21 de maig es va presentar en el marc de la sessió “Confluència per una Cerdanya sostenible” un decàleg que bones pràctiques per al nou model econòmic de la Cerdanya.

Un dels punts d’aquest decàleg esmenta específicament: “Cal regular l’accés al medi natural de manera racional, cercant un equilibri entre la protecció del medi i l’accés ordenat a aquest.”

Una afirmació, amb la qual segur que pràcticament tots estem d’acord, per garantir a mitjà i llarg termini l’entorn natural de la Cerdanya. Fins aquí estem tots alineats. Però… què significa realment regular, racionalitat o accés ordenat?

Sembla que en alguns ajuntaments, aquest tipus de terminologia els resulta de difícil interpretació i davant del dubte, han tirat pel dret. L’any passat l’alcalde de Lles va decidir tancar l’accés motoritzat a un dels principals atractius turístics de la zona: “els estanys de la Pera”. Aquest any ha anat més enllà i ha decidit també prohibir la pernocta. Perquè és la seva muntanya, i a la muntanya fa el que vol. No ho dic jo, ho diuen els mateixos veïns de Lles, que veuen com ha baixat sensiblement el número de visitats de la zona.

Fa unes quantes setmanes, els ajuntaments de Riu i Bellver avisaven d’unes obres de millora del camí de l’Ingla, on es tancava l’accés de dilluns a divendres durant un parell de mesos. La nostra sorpresa va ser majúscula quan a la carretera d’accés des de Bellver ja apareix un cartell prohibint el pas definitivament.

Regular l’accés per garantir la preservació dels nostres espais naturals és una bona idea, però hi ha moltes maneres de fer-ho de forma intel·ligent i racional.

Estem envoltats de bons exemples: el Mirador Solar a Andorra, amb accés lliure en determinats horaris, l’accés regulat a partir d’una hora i durant unes setmanes per pujar al Pedraforca, els estanys de les Bulloses a la veïna França, amb plantejaments similars només durant els mesos d’estiu… Tots han establert mesures sostenibles, en el sentit que busquen minimitzar l’impacte en el medi natural durant els mesos de més afluència de visitants, i també són democràtiques, ja que permeten l’accés a tothom i de forma gratuïta durant els períodes de menor concurrència, garantint l’equilibri esmentat al decàleg anterior.

Prohibir l’accés o fer-lo accessible només a determinats col·lectius no és només elitista, sinó que demostra molt poca vocació de servei social i al ciutadà i no és ni racional, ni equilibrat.

Prohibir és fàcil, però no és sostenible: limitem el nombre de visitants mitjançant una barrera per hores o amb l’ús de tiquets diaris en les èpoques de més afluència. Segur que hi ha altres formes, només cal pensar una mica més, i tenir una visió de futur més gran. A mitjà i llarg termini, el model econòmic de la regió sortirà reforçat.

Jo ja tinc 54 anys i pujar al Moixeró (fins a 3 o 4 vegades cada any) em dona vida. Em considero en bona forma física, però no tant per pujar des de Riu o Bellver caminant. No estic segura si la pujada d’avui des de Riu haurà estat la darrera per a mi. Espero que tot hagi estat un malentès. Siguem intel·ligents. La muntanya s’ho mereix.

Foto de capçalera: Barrera a l’accés rodat a la vall de Fontviva on es deixa entrar, pagant, fins a 120 vehicles (foto: Gael Piguillem).

Autor

  • Cristina Pérez és la Directora de l'àrea d'Innovation & Commerce de la Insights Division de Kantar. Amb més de 30 anys d'experiència en Investigació de Mercats, participa de manera activa en Congressos i Seminaris i col·labora com a docent en diverses universitats com la Pompeu Fabra, EAE i UOC.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *