Reflexions més enllà de les notícies

Quan la muntanya es converteix en un bé de luxe

Turisme
El cim del Perafita

Recentment, escoltem com molts ajuntaments de la Cerdanya estan plantejant-se “tancar” la muntanya al turisme massificat, imposant peatges d’entrada o accessos només a través de vehicles autoritzats.

És cert que la inquietud per mantenir l’ecosistema dels entorns naturals, especialment quan es tracta d’un Parc Natural, no és nova, però la pandèmia l’ha accelerat, en convertir-se en la millor solució al turisme de proximitat imposat per les restriccions de mobilitat.  Estem d’acord que durant l’any 2020, les nostres muntanyes no eren capaces d’absorbir l’increment desorbitat de visitants, no tots ells igualment respectuosos amb allò que es trobaven, per la qual cosa van començar a plantejar-se noves formes de convivència.

Tractant-se de regular trànsit i afluència, alguns espais com el Parc Natural del Montseny, el van resoldre regulant aforaments màxims, per ordre d’arribada o a través de sistemes de prereserva gratuïta, com els accessos a la Vall d’Ordesa o per anar-nos-en a l’altre extrem del país, algunes de les platges més belles d’Espanya, la de les Catedrals a Galícia.  En tots aquests casos, la fi última ha de veure amb preservar el medi ambient i assegurar que l’equilibri en nombre de visitants sigui l’adequat, però assegurant que l’entorn continua sent accessible a tothom, i no sols als quals puguin pagar-lo.

Perquè d’això es tracta. Hauria de ser un deure i obligació per a tots els governs, inclosos els locals, la democratització de la muntanya i garantir l’accés en igualtat de condicions per a tots. Qualsevol mena de pràctica onerosa la converteix en un bé de luxe, al qual només podran accedir aquells que puguin pagar-ho.  És això el que volen aquests ajuntaments?  Un turisme de “possibles”?

Quan escolto per exemple, el que ha succeït amb els estanys de la Pera, bullo d’indignació.  Les barbacoes de Pollineres estan condemnades a l’oblit. Quina família de 4 persones pujarà allí a passar el dia carregats amb neveres i les costelles, després de pagar 28 euros per agafar el bus? Perquè els 8-10 km d’anada i tornada, amb els nens, el gos i la carmanyola, només són possibles de forma motoritzada.

Preservar el medi ambient? Sabeu  que passarà? Que ara la concentració de persones entorn de les estacions de Lles i Aransa augmentarà, incrementant-se la degradació en aquestes zones més pròximes als aparcaments multitudinaris. Que aquells que paguin la barbaritat de 7 euros per persona, deixessin de gastar-ho en altres comerços o establiments de restauració de la zona, per la qual cosa en general una part del negoci que mou aquest tipus de turisme el sofrirà i, a canvi,  els ajuntaments disposaran d’un recurs econòmic extra… Es tracta per tant d’una forma encoberta de recaptar majors impostos? Perquè quan ho fas només durant els mesos de juliol o agost, l’objectiu de desestacionalitzar els espais i evitar les aglomeracions per assegurar la bona conservació d’aquests entorns naturals pot arribar a ser raonable (com fan les Bulloses des de fa anys) i és creïble, però quan ho generalitzes a la resta de l’any, estàs imposant els teus interessos personals sobre el bé comú i a llarg termini sobre l’economia i el futur del teu territori.

Imatge de capçalera: El cim del Perafita des del Monturull (foto: Gael Piguillem).

Autor

  • Cristina Pérez és la Directora de l'àrea d'Innovation & Commerce de la Insights Division de Kantar. Amb més de 30 anys d'experiència en Investigació de Mercats, participa de manera activa en Congressos i Seminaris i col·labora com a docent en diverses universitats com la Pompeu Fabra, EAE i UOC.

Un comentari

  1. Joan Peitx Junyent

    Un tema i un punt de vista molt interessants.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *