Reflexions més enllà de les notícies

Quants trens més hem de perdre?

Economia Política
Banc estació tren

En un article molt recomanable del professor Carles Pont en aquest mateix portal, ens deixava unes propostes dignes d’estudi al final del seu article. Des de la publicació de l’article, hem vist com la nostra comarca ha continuat immòbil, tot i ser conscient del poc que ja podrà esprémer del seu actual model econòmic, enfocat principalment al turisme de segones residències. En comparació, les nostres comarques veïnes han estat fent moltes coses, en una línia contrària al monocultiu del Pirineu, que són dignes d’estudi i d’aprenentatge. És irritant veure com trens que podrien passar per casa nostra van a parar a altres cases on han estat més atents i més valents. Quants trens més hem de deixar passar? Quins trens hem perdut?  Quins trens més perdrem? Els jocs olímpics són el tren que necessitem?

L’educació com una font econòmica

La Cerdanya té una gran geolocalització, és un gran avantatge no gaire apreciat compartir fronteres amb una economia europea com és França. Una proposta lloable que alguns autors han posat sobre la taula és la de crear sinergies amb el nostre país veí i desenvolupar propostes formatives de grau universitari, formació secundària, cicles formatius i en l’àmbit de la recerca. Mesures com les anteriors portarien molta riquesa cultural a la comarca, amb estudiants d’arreu del territori català i francès, així com mà d’obra qualificada i un referent al Pirineu. Una proposta així també atrau joves a la comarca, cosa que ara mateix no aniria malament amb una taxa d’envelliment del 130% i forçant cada cop més als joves a marxar de la comarca davant la precarització. No és una cosa fàcil, perquè requereix molt de treball i esforç per crear una estructura educativa així, però no és impossible, i tenim l’exemple de l’Alt Urgell on ha anat a parar el primer tren perdut. El 3 de maig de 2021 neix INEFC Pirineus, adscrit a la Universitat de Lleida, i rep una gran demanada de sol·licituds. Un servidor ha pogut veure com a la ciutat urgellenca han arribat estudiants joves d’arreu del territori que ràpidament s’han incorporat a esdeveniments culturals de l’Alt Urgell i han estat un més. I ara el mateix ajuntament estudia la possibilitat d’incorporar també un grau en infermeria. Per acabar, voldria posar èmfasi en un moviment substancial durant l’última dècada i és si podríem trobar una explicació a la curiosa decisió de molts joves d’anar a estudiar l’educació secundària fora de la nostra comarca, com ara el Berguedà i l’Alt Urgell.

La indústria agroalimentària i la falta del component estratègic

El consell comarcal va llençar una proposta per la reactivació de la nostra indústria agroalimentària, però la falta del component estratègic fa que el coet no acabi d’engegar.

Des del punt de vista productiu, una empresa orientada a una petita producció de productes, sense buscar economies d’escala i amb poca eficiència no pot acabar per convertir-se amb una indústria significativa. Al mercat hi ha molta competència i uns consumidors exigents, les empreses necessiten invertir en tecnologia i fomentar la seva oferta i gaudir d’una corba d’experiència. Cal que una gran comarca pensi en gran i és per això que la indústria agroalimentària no pot passar per produir 50 formatges al mes. Un exemple clar és, un cop més, a la nostra comarca veïna: la cooperativa Cadí compra milers de làctics mensuals a pagesos de les comarques del Pirineu.

Des del punt de vista estratègic crec que hem de defugir del curt termini en què vivim constantment i pensar en el llarg termini i definir objectius i avaluar aquests al llarg del temps.

L’energia com a recurs natural únic

El preu de la nostra factura de la llum ja és criminal. Tot això passa perquè el sistema de càlcul actual és marginalista, i és per això que paguem el preu de la llum al preu de l’energia més cara, el gas. No cal ser un visionari per veure que el futur de l’energia d’Europa, i més observant el panorama internacional, és la tendència a produir energies oposades al gas, com la nuclear, la solar, la hidroelèctrica, l’eòlica, etc. Soc conscient que aquest punt pot ser polèmic, però la Cerdanya ha d’aprofitar aquest tren i crear una gran indústria de l’energia neta. Potser no és el millor paisatge per la Cerdanya veure totes les cases amb panels solars i muntanyes amb molins de vent, però crec que serà una cosa que acabarà succeint tard o d’hora a tota Europa, i Cerdanya podria ser capdavantera.

Els jocs olímpics, l’únic tren que volem pujar

Aquest any s’ha vist molta empenta per presentar la candidatura per celebrar uns jocs olímpics d’hivern a la nostra comarca. Hem pogut veure l’alcalde de Puigcerdà i el vicealcalde de la Seu d’Urgell al programa “El matí de Catalunya ràdio”, presentant arguments a favor i amb els que es pot coincidir. Personalment, penso que uns jocs olímpics poden ser un projecte de futur lligat al desenvolupament del territori, només cal veure quina funció té el parc del Segre a la ciutat de la Seu d’Urgell, parc hereu de les olimpíades de Barcelona. De totes maneres no hi ha cap projecte ni cap explicació de com això pot afavorir el Pirineu, i sense un projecte sòlid i responsable, pot acabar d’accelerar i espatllar la màquina del monocultiu turístic i hipotecar el Pirineu per molts anys. Si volen el meu vot, demanaria un projecte i conèixer què s’ofereix. De totes maneres, discrepo amb els alcaldes en el sentit que no necessitem uns jocs olímpics per posar el Pirineu al mapa, si és això el que volen. En el cas de Cerdanya, no podem basar totes les nostres cartes en els jocs olímpics, som molt més que això. És decebedor veure com els responsables de les institucions públiques es queden quiets davant del problema. Hi ha responsables que no els he sentit mai parlar del tema, fan veure que no existeix. I senyors meus, l’afer està aquí, més a prop del que ens pensem. Ens anem apropant a un futur sense joves, sense entorn natural, amb un mercat d’habitatge impossible, amb feines precàries i temporals. Serem responsables del baix nivell al qual hipotecarem les futures generacions cerdanes, o serem part de la solució? Això ho ha d’escollir vostè, estimat lector, però pensi que no hi ha opció C.

Foto de capçalera: Vincent M.A. Janssen.

Autor

  • Graduat en Administració i Direcció d'Empreses. De Prats i Sansor. Ha treballat en logística, comptabilitat, fiscalitat i assegurances. És col·laborador de "Ràdio Puigcerdà" i ha dirigit diversos esdeveniments culturals i esportius a la Cerdanya.

Un comentari

  1. Joan Peitx Junyent

    Molt bon article. La Cerdanya hauria de deixar d’una vegada aquella postura tan nostra de “a veure-les venir” i entomar el futur allunyant-se paulatinament del model de monocultiu turístic estacional que ha arribat al seu límit. I d’acord: els ajuntaments han de deixar de ser la llar dels interessos de curta volada. Les pròximes eleccions municipals haurien de ser una oportunitat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *