Reflexions més enllà de les notícies

Radars pedagògics

Societat
Too Fast Too Furious

A Cerdanya, fa un cert temps que tenim instal·lats un parell de radars pedagògics: un a la carretera que travessa Bolvir i l’altre a l’entrada de Llívia.

Els radars pedagògics són uns detectors de velocitat dels vehicles que circulen a prop seu, que mostra in situ la velocitat. De vegades, només salten quan el vehicle supera la velocitat màxima permesa en el tram en qüestió i d’altres la mostren sempre, amb diferents colors en funció de si vas a una velocitat adequada o la depasses.

Aquest invent és una cosa ben curiosa: el cert és que la major part dels conductors, quan el veuen, redueixen la velocitat. Funcionen, però ningú sap ben bé per què. És tot un misteri psicològic.

Naturalment, sempre hi ha brètols que saben que com que aquests dispositius no serveixen per multar, ja que no identifiquen el vehicle infractor, ho fan servir just amb la finalitat contrària i miren de marcar rècords de velocitat. Però en general, tenen l’efecte desitjat.

Una altra funcionalitat d’aquests enginys és determinar a quina velocitat solen circular els vehicles. Això permet establir mesures addicionals. Per exemple, si els vehicles circulen a velocitats excessives, el radar pedagògic pot acabar convertint-se en un radar sancionador. Això és el que acaba de passar amb el radar situat a l’entrada de Llívia. Ara servirà per sancionar els vehicles que excedeixin la velocitat.

L’ajuntament de Puigcerdà, ha instal·lat un a la pujada de l’avinguda Schierbeck. Pel que he llegit en premsa, la velocitat màxima permesa és de 30 km/h, cosa que trobo que és un límit massa restrictiu. Altrament, l’han posat a la pujada i no a la baixada, però en fi, suposo que els seus motius deuen tenir.

La intenció de l’ajuntament de Puigcerdà és instal·lar-ne més, d’aquests dispositius, a llocs com l’avinguda Catalunya o a l’avinguda del Segre. I molt em temo que, amb el temps, esdevindran radars sancionadors, com ha passat a Llívia.

No agrada haver de sancionar a ningú, però el cert és que molts cops, si no hi ha una garrotada econòmica al darrere, la gent no en fa cas dels senyals reguladors de velocitat, així que pot ser una bona solució.

Altrament, tampoc cal passar-se a l’altre extrem. Dissabte de Pasqua, entre Bolvir i la sortida d’All, vaig comptar cinc radars mòbils! Tampoc cal arribar a aquests extrems, oi? Ja sabem que alguns són simples caixes taronges amb la paraula RADAR estampada a sobre seu, però alguns sí que són radars de debò i, naturalment, no saps mai quins són els bons. Així doncs, no cal abusar de les sancions. En tot cas, després que no ens diguin que només volen reduir la sinistralitat, perquè està claríssim que el que volen realment, és recaptar.

Foto de capçalera: Erik Mclean.

Enric Quílez

Informàtic i dinamitzador cultural. President del Grup de Recerca de Cerdanya. És secretari de la Junta de l'associació "Llibre del Pirineu". Té un blog "A la balitresca" d'opinió general i un sobre la ciència ficció "El mundo de Yarhel". Col·labora periòdicament en publicacions locals com "Querol", "Ker", "Cadí-Pedraforca", "Reclam", "De Pànxing" i "Viure als Pirineus".

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *