Reflexions més enllà de les notícies

Sostres de vidre a Cerdanya?

Societat
Noia darrere d'una finestra

Després del 8 de març, passada l’efervescència institucional sobre els drets de la dona i els sostres de vidre, crec que aquest és un bon moment per tractar un punt del qual a la Cerdanya no se’n parla gaire.

Per esbrinar si hi ha bretxa salarial o discriminació de gènere en el món laboral de la Cerdanya, podem començar per observar les dues grans borses de treball a la comarca: la construcció, que en xifres oficials (IDESCAT) s’emporta el 48,8%, amb poca població femenina assalariada i el comerç (a l’engròs / al detall, reparació de vehicles i motocicletes), que arriba al 38,8% de la població ocupada, on hi trobem un volum important de dones treballadores. Les diferències salarials en un sector i l’altre són evidents, però demostrar-ho amb les xifres oficials respecte al conjunt de la població assalariada és poc fiable, ja que moltes persones no estan donades d’alta a la Seguretat Social. Els sectors econòmics que ocupen més dones són el comerç, l’hostaleria i la restauració, majoritàriament en feines de sous baixos. També hauríem d’afegir tot el conjunt de treballs domèstics (assistents de la llar, cuidadors de persones de tercera edat, cuidadors de nens…), que són un treball sovint no reglat ocupat bàsicament per dones. No és estrany que s’observin en el comerç serioses dificultats per trobar persones que assumeixen horaris laborals llargs acompanyats de sous massa modestos.

Pel que fa a les persones registrades, sabem que l’atur oscil·la entre el 5 i el 7% i que afecta molt més a les dones (62,7%) que als homes (37,3%), segons dades de l’Observatori del Treball i Model Productiu (juliol de 2021).

Seguint la mateixa font, si ens fixem en el tipus de càrrecs que ocupen homes i dones a les empreses cerdanes, trobem que poques dones ocupen aquesta màxima responsabilitat directiva enfront dels més nombrosos directius-homes que es comptabilitzen. És curiós, en canvi, observar que en càrrecs de professionals tècnics, intel·lectuals i professionals de suport, la presència femenina a la comarca és manifestament més alta que la masculina, com ho és en el grau de titulacions universitàries i tècniques. No són les que manen i, a més, semblen haver arribat al seu sostre de vidre en càrrecs de mitjana responsabilitat.

Si tot plegat es pogués quantificar de manera fiable, ens podríem preguntar si la descompensació entre els salaris masculins i els femenins no presenten una bretxa enorme, quasi un abisme. Però resulta difícil demostrar-ho amb xifres. Però podem utilitzar un indicador sobre els sostres de vidre a la comarca que sí que està ben documentat: el de l’anàlisi dels resultats de les eleccions municipals al conjunt de la comarca, a un cantó i l’altre de la línia, perquè ens dona un bon peu per plantejar-nos quin és el paper que està jugant la dona en el present cerdà.

Gràfic regidors i regidores
Font: IDESCAT. Elaboració pròpia

En el conjunt de les persones escollides en les eleccions dels 17 municipis de la Baixa Cerdanya, observem que hi ha, avui, 46 regidores i 66 regidors. No és la paritat, però aquest 41,8% de regidores als ajuntaments cerdans s’hi acosta. Tenint en compte que la mitjana de Catalunya és del 44%, direm que la Cerdanya està, en aquest aspecte, lleugerament per sota de la del país. Sorprenen els resultats a l’Alta Cerdanya, perquè sempre tendim a pensar que “a Europa sempre estan més avançats que nosaltres en drets socials”. La veritat és que dels 263 càrrecs electes a les “mairies” de la comarca, només 101 són dones, és a dir, un 38,4%.

Però aquestes xifres podrien donar-nos una visió massa optimista sobre la igualtat de gènere, si no ens fixéssim en el fet que les alcaldies són ocupades totes per homes, llevat d’un cas a l’Alta Cerdanya (Naüja) i un altre a la Baixa (Urús). Les conclusions, per òbvies, les deixem al lector o lectora.

La millora visible en càrrecs directius i les quotes de representació femenina en partits i institucions poden ser els arbres que no ens deixen veure el bosc de les discriminacions socials, etnoracials o religioses o de gènere que es manifesten en treballs amb remuneracions baixes i poc prestigi social, com poden ser les feines de neteja, la cura de familiars dependents, les “kellys” de l’hostaleria, les dependentes de comerç…). No és un problema exclusiu de Cerdanya, però és un assumpte rellevant a la comarca, encara que no se’n parli gaire.

Foto de capçalera: Felipe Cespedes.

Autor

  • Cerdà des de 1953. Fundador i col·laborador de la revista "Rufaca" a la primera etapa. Professor d’història jubilat.

Un comentari

  1. Lourdes cazorla puig.

    Molt bon article. Clarificador. Sostres.de vidre.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *