Reflexions més enllà de les notícies

Treballar des de casa

Economia Societat
Teletreballant des del sofà

Soc en Marc Monés Cera, il·lustrador i dissenyador gràfic, resident a Bolvir des de fa 17 anys.

Des de petit, vaig tenir claríssim que em volia dedicar al dibuix. El meu pare és il·lustrador i la meva mare, pintora no professional. Per tant, a casa (a Esparreguera) sempre he vist els meus pares dibuixant i pintant, i a mi, doncs se’m va enganxar…

Vaig estudiar Disseny Gràfic i Il·lustració a l’Escola Massana. Tot seguit em vaig instal·lar a Barcelona, on vam muntar l’estudi “Medina & Monés” amb el meu amic i soci Jose Medina. Vaig treballar i viure a Barcelona prop de 10 anys, els últims dels quals, em vaig establir pel meu compte treballant per lliure des de casa, en un pis del carrer Consell de Cent amb Bailén, on ens havíem instal·lat amb la meva dona Rosa, feia poc.

La idea de poder treballar des de casa, com sempre havia vist fer al meu pare, m’agradava moltíssim! Sí que necessita molta voluntat… però, si un és responsable i té disciplina, no comporta cap mena de problema. És més: per mi tot són avantatges!

Estem parlant de l’any 2000, més o menys, on jo treballava quasi sempre de forma digital, però la connexió a internet encara era molt limitada. Moltes feines, si pesaven massa, sortien més a compte gravar-les en un CD i portar-li al client en persona, aprofitant que totes les reunions que es feien contínuament per decidir els projectes també eren presencials. El cas és que treballava a casa, però invertia moltes hores a anar a veure els clients a les seves agències i estudis, la majoria a Barcelona, però alguns a ciutats o pobles propers.

El 2003 va néixer el nostre fill gran, el Martí, i com si no haguéssim tingut un canvi prou important a les nostres vides, amb la Rosa vam decidir que ens havíem cansat de viure a la ciutat. Ens agradava molt, però ens vam adonar que al cap de setmana teníem més ganes de marxar-ne que de quedar-nos-hi. La Rosa havia plegat d’on treballava i volíem fer un canvi radical! No volíem marxar a cap altra ciutat del país, ni a un poble gran proper a Barcelona: volíem canviar de vida totalment! Volíem marxar a viure a un poble petit, en un entorn rural, volíem que el Martí creixés en un poble.

Des de casa, en una estoneta, podia contactar amb infinitat de possibles clients arreu del món, als quals els podia oferir els meus serveis, també sense moure’m de la taula, i veient els cavalls córrer pel camp de darrere casa.

Ens agradava molt la Vall d’en Bas (Olot) i la Cerdanya, on jo hi havia passat molts estius amb els meus pares i ma germana, de petit… al Càmping Solana del Segre de Bellver, i d’on en tenia molts bons records i m’ho coneixia força… tot i no conèixer ningú.

Vam buscar als dos llocs i vam trobar la casa perfecta a Bolvir, i cap aquí que vam pujar!!! Amb el Martí amb 9 mesos, el març del 2004.

Els meus clients es van quedar bastant sobtats. Els vaig assegurar que seguiria treballant al màxim per a ells. Baixava mínim un cop per setmana a Barcelona, per reunions, entregar feines, etc., ja que en aquella època, l’internet que teníem a Bolvir era lentíssim! La connexió de 56 Kbps, on el router feia aquells sorollets quan es connectava, amb això podia enviar només esbossos o arxius en baixa resolució… o vectorials… però molts altres arxius de Photoshop, amb les seves capes, etc., era inviable! O baixava jo o havia d’enviar-ho per missatger i no volia que els clients tinguessin la sensació que en marxar a la Cerdanya, la meva eficiència es veia perjudicada.

Amb el temps, els meus clients de Barcelona i rodalia es van anar acostumant a treballar a distància, i cada vegada havia de baixar menys i fer menys reunions. Van entendre que per mi era molt més pràctic i eficient fer una trucada de 30 minuts, que passar-me 4 hores a la carretera per fer una reunió. A més a més, va arribar l’ADSL a Bolvir i digitalment parlant, tot era més fluid. Vaig anar fent clients nous aquí, a Cerdanya: ajuntaments, entitats, empreses… És el bo dels llocs petits: que el boca-orella funciona molt bé, pel bo i pel dolent, és clar,  però en el meu cas va ser bo… he, he, he.

Amb la crisi del 2008, em va baixar molt la feina, com a tothom i vaig començar a preocupar-me seriosament. Però llavors vaig començar a aprofitar molt més tots els avantatges que ens aporta la globalització de les xarxes. Des de casa, en una estoneta, podia contactar amb infinitat de possibles clients arreu del món, als quals els podia oferir els meus serveis, també sense moure’m de la taula, i veient els cavalls córrer pel camp de darrere casa… Cada setmana enviava mails a un munt d’agències d’il·lustradors, estudis d’animació, editorials, empreses de jocs…. totes aquelles empreses que podien necessitar serveis d’il·lustració principalment, i arreu del món!

En un parell d’hores al cap de setmana, podia trobar 40 o 50 empreses que em semblaven interessants i els hi enviava un mail amb la meva presentació i mostres de la meva feina, així com l’enllaç a la meva web i blog. Fer això mateix, 10 anys enrere, era impossible!

Estudi Marc Monés
L’estudi del Marc, a Bolvir (foto: Marc Monés)

Als meus començaments, jo anava amb el meu book sota el braç, trucant a les portes de les agències de publicitat, estudis de disseny, editorials, de Barcelona, és clar, no pas de tot el món i perdia el dia sencer per anar a veure a 4 o 5 empreses. Evidentment, el canvi era brutal!

La probabilitat que alguna d’aquelles empreses s’interessés per mi i m’acabés donant feina era molt baixa, però si cada setmana contactava amb 50 empreses, potser un 50% em contestaven agraint el contacte i dient que es guardaven la meva info per si més endavant els interessava… Però només que 1 empresa s’interessés cada 15 dies, ja era genial!!! Més que res, perquè l’esforç que m’havia suposat contactar amb ells era mínim.

Així va ser com vaig aconseguir clients a diversos països amb els quals he treballat aquests anys i treballo encara: clients a USA, UK, Canadà, França, Alemanya, Xina, Turquia… I això és el que més m’apassiona de la meva feina i de poder-la fer des de casa: que des del sofà del menjador, davant la llar de foc, puc estar treballant per l’altra punta del món! Fent una de les coses que més m’agrada, que és dibuixar!

Realment, ara que es parla tant del teletreball, sempre penso que ja fa 20 anys que teletreballo jo… i no ho canviaria per res!

El fet de poder treballar des de casa, tranquil, sense un cap que em controli contínuament, amb un horari flexible, que m’ha permès estar amb els meus fills i dona en moments i situacions que, si no, hagués estat molt complicat… i fins i tot poder endur-me la feina de vacances, si cal, per mi no té preu! I el més important: que puc treballar des d’on vulgui!!! En el seu moment, em va permetre venir a viure a la Cerdanya i va ser la millor decisió que haguéssim pogut prendre!!! Qui sap què ens oferirà el futur. Una de les coses que m’encantaria seria tenir una autocaravana i poder passar mesos voltant per Europa i seguir treballant: amb papers, llapis, un ordinador i connexió a internet, puc viure i treballar on vulgui! He, he, he.

Foto de capçalera: Monica Silvestre

Marc Monés

Soc en Marc Monés Cera, il·lustrador i dissenyador gràfic, resident a Bolvir des de fa 17 anys.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *