Reflexions més enllà de les notícies

Un tren entre Alp i Andorra?

Economia Societat
Estació dels ferrocarrils a Montellà

Fa unes setmanes coneixíem que el Govern, a través de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), ha licitat la redacció de quatre documents per analitzar la viabilitat de quatre noves línies de tren-tramvia en diversos punts del país, un d’ells el Pirineu. En el nostre cas, es tractaria d’una línia que uniria l’estació d’Urtx-Alp amb la Seu d’Urgell i Andorra, creuant, doncs, bona part de la plana cerdana, la Batllia i el Baridà, fins a arribar a l’Urgellet i a la vall del Valira.

Tot i que tan sols estem parlant de l’elaboració d’un projecte, la notícia ha tornat a posar al damunt de la taula el debat sobre la necessitat i la idoneïtat d’una línia com aquesta. Vagi per davant que soc un apassionat del tren i que l’utilitzo sempre que en tinc ocasió. Com a aficionat del món ferroviari, imaginar-me un tren-tramvia recorrent aquesta part del Pirineu m’il·lusiona. També em sembla positiu tot allò que contribueixi a fomentar el transport públic. Ara bé, apartant aquesta passió ferroviària i analitzant-ho amb una mica més de fredor, sembla un projecte difícilment realitzable i, fins i tot, poc útil o pràctic.

D’una banda, hi ha unes dificultats tècniques evidents que farien que el cost del projecte fos molt elevat: per creuar el Baridà i bona part de l’Urgellet, així com per remuntar la vall del Valira, seria necessària la construcció de nombrosos túnels i viaductes, tenint en compte l’estretor de la vall del Segre entre Sant Martí dels Castells i Torres d’Alàs i la del Valira totalment.

Més enllà del cost econòmic que representaria, el pas del tren tindria un impacte en el paisatge que caldria valorar i també comportaria un seguit d’expropiacions i compensacions de terreny que cal no menystenir. Per tot plegat, caldria tenir en compte l’opinió de la gent del territori on es farien aquestes importants obres. Personalment, no crec que l’impacte paisatgístic d’una línia de tren sigui excessiu -el pas del tren de la Pobla pel congost de Terradets o el mateix de Puigcerdà per la vall de la Molina no em sembla que comportin cap daltabaix- però possiblement, un cop més, la meva passió ferroviària em fa no ser del tot objectiu en aquest aspecte.

Sigui com sigui, assumir el cost de la construcció d’aquesta infraestructura podria ser positiu si la seva utilització posterior ho justifiqués, és a dir si contribuís que els cerdans i alturgellencs deixessin el vehicle privat a casa i utilitzessin el tren per als seus desplaçaments quotidians o si ajudés a treure cotxes de la sovint col·lapsada N-145, la carretera d’accés a Andorra, fent que alguns dels desplaçaments des de Barcelona i l’àrea metropolitana fins al Principat es fessin en tren.

Malauradament -tant de bo m’equivoqués- veig complicat que aquesta línia donés resposta a cap d’aquests dos aspectes. D’una banda, perquè en tenir el punt d’inici o final a Alp, i no a Puigcerdà, faria que els veïns de la comarca que s’han de desplaçar sovint a la capital, on hi ha la majoria de comerços i serveis, no la veiessin com una alternativa pràctica ni còmoda, tenint en compte que caldria arribar fins a Urtx-Alp i allà pujar a un altre tren -confio que es farien coincidir els horaris- per acabar de fer els pocs quilòmetres fins a la Vila.

És cert que aquesta qüestió es podria arreglar si l’ample de via del tren-tramvia s’adaptés a l’ample ibèric de la línia d’Adif. En aquest cas, els combois podrien coninuar circulant cap a i des de Puigcerdà sense necessitat de fer cap transbord. Tot i això, intueixo que el fet que es vulgui implantar un servei tipus tren-tramvia i la tendència d’anar abandonant l’ample ibèric i optant per l’ample internacional dificultarien la compatibilitat de les dues vies.

De l’altra, perquè com a alternativa al vehicle privat per accedir a Andorra seria molt poc atractiva per als visitants de Barcelona i l’àrea metropolitana. Actualment, per anar des de l’estació de plaça de Catalunya fins a la d’Urtx-Alp el tren més ràpid triga 2 hores i 53 minuts. Certament, aquest temps es podria reduir uns minuts si s’implantessin serveis directes o semidirectes. I, sent molt optimistes, encara es podria reduir més si algun dia veiem completat el desdoblament de la línia entre Montcada i Vic.

Tot i aquestes millores -que ja serien molt- veig complicat reduir el temps de trajecte més avall de les dues hores i quart. A aquest temps caldria afegir-hi un quart d’hora més per donar marge a fer el transbord de línia -si, com intueixo, els amples de via de les dues línies fossin diferents- i, com a mínim, una hora més per arribar fins a Andorra. Estaríem parlant de, almenys, tres hores i mitja de trajecte d’estació a estació -temps al qual cal afegir el desplaçament entre el domicili i l’estació de sortida i entre l’estació d’arribada i la destinació final de l’usuari. Sumat tot plegat, serien almenys quatre hores de viatge per anar de porta a porta, un temps que, fins i tot amb retencions moderades a l’N-145 com les que hi ha habitualment els caps de setmana, seria considerablement superior al que es pot assolir amb el vehicle privat. Òbviament, per extreure unes conclusions fonamentades sobretot plegat cal esperar a veure el projecte i quins plantejaments fa -entre altres, amb relació a l’ample de via i a la possibilitat d’evitar la necessitat de fer transbords a Urtx-Alp. Les dificultats expressades en aquestes línies i el natural escepticisme pirinenc quan es parla de millores al nostre territori, però, em fan veure poc futur a aquesta hipotètica línia.

Foto de capçalera: Bernat Borràs i Fem Turisme .cat.

Autor

  • És periodista i actualment regenta també una llibreria. És l'editor del diari digital "Ara Pirineus" i el director de la revista "Cadí Pedraforca". És soci i col·laborador de diverses entitats de la comarca, com el "Grup d'Amics de Montellà" (GAM) o el "Grup de Recerca de Cerdanya" (GRC).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *