Reflexions més enllà de les notícies

Una comarca bruta

Ecologia Societat
Deixalles

La Cerdanya ofereix natura, salut i aire net, però és una comarca bruta. No fa els deures des de fa anys amb els residus que genera. Històricament, la comarca té un problema amb les deixalles dels seus habitants i de la gent que la visita. Un entrebanc que afecta directament la natura i el medi ambient, però que si ho volem mirar des d’un punt de vista crematístic, colpeja també la marca turística.

La història ve de lluny. Als anys noranta del segle vint, cap municipi de la comarca volia tenir l’abocador comarcal de deixalles al seu terme. Era un tema que afectava la política comarcal i enfrontava municipis i alcaldes. Ara ho minimitzarem, però als incrèduls els convidem a buscar a l’hemeroteca del Regió 7, on es detalla amb precisió els encesos debats en els plens del Consell Comarcal i en altres fòrums. Els que teniu més de quaranta anys recordareu que la solució que es va trobar va ser portar amb camions les deixalles cerdanes a més de 100 quilòmetres d’on es generaven, a l’abocador de Vacarisses, al Vallès Oriental. El viatge dels detritus cerdans es va acabar l’any 1998 amb la construcció de l’abocador de Cortàs, al municipi de Bellver. Però des del 2017 tornem a ser on érem. Fa quatre anys es va tancar l’abocador del Pla de les Vinyes en acabar la seva vida útil. Des d’aquesta data les deixalles les cremen a la incineradora d’Andorra la Vella. La merda de la Cerdanya travessa fronteres i torna a fer quilòmetres en camió per acabar cremada al Principat d’Andorra. Es pot comprovar que hem avançat poc en aquests trenta anys. Diem poc, encara que és gens, perquè els optimistes poden dir que Andorra és més a prop que Vacarisses.  

La Cerdanya és la comarca que menys recicla de Catalunya! Segons dades de l’informe de Residus de Catalunya de l’any 2019 editat per l’Agència de Residus, organisme públic que depèn de la Generalitat, la Cerdanya només recicla el 26% de les deixalles que genera, mentre que el Berguedà, la comarca que més bé ho fa, recull ordenadament el 68,8% del seu rebuig. La mitjana catalana és del 41,9% de reciclatge de la brossa. 

Les xifres cerdanes fan avergonyir. Per no avorrir al lector amb dades de tota la selecció d’escombraries a reciclar només donarem la dada de la fracció orgànica. A Cerdanya només se’n recicla el 3,4%. En aquest punt sí, superats per la Val d’Aran amb 3,2%. Al conjunt de Catalunya és de l’11,2%, però hi ha comarques que superen el 25%. Queda clar, novament, que hi ha molt recorregut per fer la feina més ben feta. Per cert, en aquest punt a Cerdanya els que volen veure el got mig ple sempre poden dir que quedarem per sota perquè a moltes cases de pagès el reciclatge el fa el bestiar. Els residus de fruita i verdura, tradicionalment, se’ls menjaven els porcs, les gallines o els tirons. I és cert, això sí, si quedessin més cases de pagès. 

El debat serà molt petit si comencem a buscar culpables. Segur que ciutadans, administracions i entitats de tota mena sabran revertir aquest mal anar amb les deixalles. Qui escriu aquestes línies no és cap entès en la matèria, però només fent servir el sentit comú i passejant una mica per diferents municipis de la comarca ha tret un parell de conclusions que us pot compartir: 1) Falten més contenidors a molts municipis i calen espais habilitats més amplis i endreçats. 2) Manca manteniment dels dipòsits de residus i recollir les deixalles més sovint. Si doneu un tomb per Puigcerdà o Bellver, els dos municipis més poblats, els pocs que trobareu estan en mal estat, trencats o plens.  L’escriptor i filòsof Antonio Gramsci deia que era pessimista a curt termini i optimista a llarg termini. Amb aquest tema de les deixalles de Cerdanya crec que ens servirà el pensament de l’autor italià. Si les administracions fan els deures i els ciutadans prenen consciència aquest llarg termini el podem fer més curt i tot. Ens convé aconseguir-ho si volem contribuir a fer la comarca més neta i un planeta menys brut. El canvi climàtic comença a Alp, Nèfol, Girul o Travesseres!

Foto de capçalera: Tom Fisk.

Autor

  • És periodista i professor del departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (UPF). Actualment, és director del grau en Periodisme de la Facultat de Comunicació i director del Màster en Comunicació Política i Institucional de la BSM-UPF. Com a investigador està especialitzat en el camp de la comunicació política i l'opinió pública, la comunicació de risc i crisi, així com en l'àmbit del periodisme.

Un comentari

  1. Joan Peitx Junyent

    Molt bon article: documentat i alhora crític. Un alrre aspecte en què la Cerdanya ha de posar-se les piles.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *