Reflexions més enllà de les notícies

Vendre’s la Cerdanya

Economia
Tio Gilito

És ben sabut que la Cerdanya viu de la gent que la visita. El monocultiu econòmic és molt fort i, amb la pandèmia de la Covid-19, encara s’ha fet més evident. Aquest hivern quan han tancat perimetralment la comarca, tot el sistema productiu cerdà se n’ha ressentit. La Cerdanya té un problema de difícil digestió. Els visitants de la comarca són persones que, majoritàriament, hi tenen casa i hi viuen uns dies l’any. Sí, hem escrit que hi viuen, perquè realment és així, no hi resideixen tot l’any, però hi paguen els impostos i hi adquireixen alguns drets; no són turistes que visiten un hotel o un càmping  i no tornen fins al cap de deu anys. D’aquests també n’hi ha, però menys. Segons dades de la Generalitat, a la comarca hi ha 14.000 habitatges de segona residència i uns 42.000 habitants estacionals. Aquest fet és el que veritablement fa diferent la comarca d’altres destinacions turístiques per bé i per mal. Més enllà que el model genera una estranya situació d’amor i odi entre els habitants i els forans, planteja un repte de dimensions colossals: diversificar econòmicament la comarca.

Cal un pacte institucional ampli, fort i durador per evitar que el futur de bona part dels joves cerdans no sigui o marxar a la ciutat o treballar en el sector serveis.

Vendre terrenys urbans per fer-hi cases és el puntal que ha aguantat l’economia cerdana durant anys, especialment la part que administrativament és a l’Estat espanyol. Segons les darreres dades macroeconòmiques de l’Institut d’Estadística de Catalunya que daten de l’any 2018, el sector serveis representava el 77% del Producte Interior Brut (PIB), la construcció el 16,9%, la indústria un 4,4% i l’agricultura, el 1,6%.  Malgrat que el sector serveis pot semblar molt elevat, la Cerdanya no es troba lluny de la mitjana del país, situada en el 74,2%. El veritable desequilibri el trobem en els altres sectors. La Cerdanya és la comarca de Catalunya on la construcció té més pes en el seu PIB, la mitjana del país és del 5,2%, mentre que a la comarca és més de tres vegades aquest percentatge. En el cas de la indústria, la mitjana del país és del 19,7%, mentre que a la Cerdanya és a la inversa, només representa el 4,4%. L’agricultura, per la seva banda, es troba lleugerament per sobre de la mitjana del conjunt del país (0,9% del PIB) mentre a la Cerdanya és de l’1,6%.

Canviar aquests percentatges és molt difícil, però atenuar-los i cercar un cert equilibri segurament és plausible amb temps, estratègia i determinació del sector públic i privat. La tàctica de vendre’s el camp per fer-hi cases té el seu límit natural: el nombre de terrenys urbanitzables i la preservació de la natura i el paisatge. A més, la construcció de més cases de segons residents genera dependència i un creixement exponencial del sector serveis. Finalment, el model de construcció actual no sempre beneficia els empresaris i treballadors locals sinó que, sovint, venen empreses d’altres parts del país per emportar-se bona part dels rendiments especulatius de l’obra nova.

Digitalització i bons aliments

Tothom sap que el model actual hipoteca el futur dels habitants cerdans de l’esdevenidor. Cal un pacte institucional ampli, fort i durador per evitar que el futur de bona part dels joves cerdans no sigui o marxar a la ciutat o treballar en el sector serveis.

Qui escriu aquestes ratlles no té receptes màgiques ni és partidari de discursos apocalíptics, però fa massa temps que tothom veu que anem pel pedregar. Mantenir part de la construcció és necessari, tenir un gruix importat del PIB del turisme és imprescindible, però dit això, també cal guanyar pes en altres sectors per diversificar i disminuir la dependència econòmica del que portin els de fora. Caldria que Estats (espanyol i francès), Generalitat de Catalunya, Diputacions de Lleida i Girona, Departament dels Pirineus Orientals, Consell Comarcal i ajuntaments ho tinguessin clar. Proposem algunes solucions que, al nostre entendre, podrien ajudar al canvi:

1.- Millorar les infraestructures viàries i ferroviàries. Potenciació i ampliació de la línia de Puigcerdà vers la Seu i Andorra. Consolidació del tren transfronterer cap a Tolosa de Llenguadoc. Eixamplament de l’Eix del Llobregat entre Bagà i Berga i millora les carreteres N-260 fins a Adrall i N-116 fins a Perpinyà. Construcció del túnel viari de Toses.

2.- Consolidar un model industrial basat en l’alimentació i l’explotació forestal ordenada. Ja hi ha lloables iniciatives, només caldria ajudar-les i ampliar-les per fer-ne un sector econòmic potent que ajudés a diversificar i crear ocupació en aquest sector. La creació d’empreses de model cooperatiu han estat exemple de transformació radical en moltes comarques del nostre entorn.

3.- Potenciar un turisme més basat en els valors de l’entorn paisatgístic, cultural i social de la comarca. Desestacionalitzar el turisme i buscar noves alternatives que vagin més enllà del turisme de sol i neu. Apuntalar iniciatives actuals que tenen a veure amb el respecte de l’entorn, la cura del medi ambient i la descoberta històrica i cultural.

Diners
Cal unir esforços per canviar el rumb de la comarca (foto: Pixabay)

4.- Consolidar l’educació i la cultura com a motor econòmic. Hi ha propostes que fora bo que es vegin com a estratègiques. Consolidar la formació secundària diversificada amb mòduls de formació professional específics i crear oferta universitària com a element de creació de sinergies transfrontereres. La innovació i la recerca, per descomptat, són també camins d’ampli recorregut. La digitalització permetrà establir empreses d’alt valor afegit a la comarca, només cal que les infraestructures hi acompanyin.

5.- Crear centres d’especialització de l’esport, el fet transfronterer i el món de les muntanyes. Cal cercar en l’esport un element important de projecció econòmica i social amb centres d’alt rendiment com el de Font-Romeu. Però alhora, emulant l’esport, es poden potenciar centres de recerca i investigació lligats a la biodiversitat i la natura cerdana. També amb dos fets que fan única la comarca: la divisió transfronterera i el món muntanyenc lligat, per exemple, a la salut o a les hores de sol d’un altiplà de més de 1.000 metres d’altura.

Les idees que hem recollit no són exhaustives ni desenvolupades amb tota la seva amplitud. Només són l’enumeració d’algunes propostes que, ben treballades amb encert i complicitat de les administracions, podrien fer que la comarca pogués encarar millor el futur, bandejant parcialment el model de construir cases per a segons residents. Vendre’s la Cerdanya, segur que no serà la solució.

Carles Pont

És periodista i professor del departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (UPF). Actualment, és director del grau en Periodisme de la Facultat de Comunicació i director del Màster en Comunicació Política i Institucional de la BSM-UPF. Com a investigador està especialitzat en el camp de la comunicació política i l'opinió pública, la comunicació de risc i crisi, així com en l'àmbit del periodisme.

3 comentaris

  1. Ramon Orriols Puig

    Magnífica anàlisi sobre el que s’hauria d’aprofondir. Per tirar endevant aquestes propostes generals caldria regenerar els dèficits de decisió i gestió que han propiciat la situació actual. Al meu entendre, l’excessiu intervencionisme polític ha impedit la professionalització de la gestió de l’espai turístic que, en gran mesura, ha estat el generador del problema. Tampoc ha estat al nivell desitjable en el camp de l’agricultura i urbanisme.

  2. Petits inversors privats hem intentat amb molta il.lusió però també amb projectes sòlids, ensdegar noves activitats que han topat amb el mur infranquejable de Administracions locals sotmesa a interessos de tercers, per mantenir el poder. Actuacions irresponsables i curtes de mires que estàn aturant el desenvolupament de la Comarca.

  3. Per cert, inversions que s’escapen cap a altres comarques on les Asministracions sí saben aprofitar-les.

Leave a Reply to Albert Cancel Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *