Reflexions més enllà de les notícies

Viure a la Cerdanya Post-Covid, repte o oportunitat?

Economia Societat
Cerdanya des de Niula

La població i les seves dinàmiques han estat íntimament relacionades amb els canvis econòmics i tecnològics al llarg de la història. El 2020 ens va posar en una tessitura nova i desconeguda per a tothom, una nova crisi sense precedents que ens ha fet replantejar l’estil de vida i valorar la importància de viure en un habitatge digne, ampli i amb unes prestacions cada cop més singulars.

A la Cerdanya, els joves qualificats, sempre hem tingut un hàndicap laboral, que ens ha fet marxar a la ciutat a la recerca de noves oportunitats laborals, renunciant així a la voluntat de viure i créixer a la nostra comarca.

A títol personal vull exemplificar el meu cas. Soc una noia jove de 28 anys nascuda a Puigcerdà. L’any passat vaig decidir tornar a la meva comarca, ja que creia que, gràcies a les noves oportunitats que ofereix el teletreball i la incertesa del moment que estem vivint, era el moment de tornar a la meva comarca natal per quedar-m’hi. Quasi nou mesos després, trobo que el meu futur aquí cada cop és més inviable, perquè no puc fer front al repte econòmic que suposa independitzar-me.

No és cap secret que arran de la pandèmia provocada per la Covid-19, hi ha hagut un significatiu nombre d’urbanites que han cregut que davant d’aquesta situació singular, la millor opció era anar a viure als pobles interiors i de muntanya, lluny de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Comencem a pensar en un model de comarca on els joves hi tinguin cabuda o continuem permetent un creixement descontrolat?

Aquest augment de la demanda ha reduït encara més les oportunitats de la gent jove, tant nadius com nouvinguts, els quals troben quasi impossible fer front a aquestes despeses d’habitatge tan elevades, un fet molt preocupant en una comarca on hi ha més habitatges que residents que hi visquin tot l’any.

La meva pregunta és: i ara què? Comencem a pensar en un model de comarca on els joves hi tinguin cabuda o continuem permetent un creixement descontrolat sense tenir en compte raons socials?

Abans que la situació sigui més insostenible, és el moment de fer una crida a tots els ens locals demanant un pla de futur i de creixement per mantenir la identitat d’aquest territori, començant per intentar que els fills de la comarca puguem treballar i viure a casa nostra.

Tenim un greu problema i no s’hi plantegen solucions. A aquest pas tornarem a viure un èxode rural de joves resignats que veuen com el seu futur a la comarca queda frustrat un cop més per l’especulació immobiliària; i el més trist és que després del que vam viure el 2008, sembla que no haguem après res…

Foto de capçalera: Cerdanya des de Niula, on s’hi estan construint noves vivendes que es venen a preus astronòmics (foto: Gael Piguillem).

Nerea Espada

De Puigcerdà, 1992. Graduada en geografia per la Universitat de Barcelona. Màster en planificació territorial i gestió del medi ambient per la mateixa universitat. Amant dels animals, la música i el pàdel. Especial interès per la sostenibilitat ambiental i la igualtat social. Vinculada des del 2011 a la festa de l'Estany amb la colla "Els Sense Barca".

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *