Reflexions més enllà de les notícies

Volem votar. Volem decidir.

Esport Societat
Volem Butà

Reconec que amb el tema dels Jocs Olímpics d’hivern Pirineu-Barcelona del 2030 estic una mica desorientat. En part es deu al fet que no hem rebut gaires explicacions oficials de com serà el projecte, quines afectacions tindrà per al territori, tant positives com negatives, així que no em queda més remei que ajuntar les poques dades de què disposo i aplicar la imaginació i el raciocini.

En primer lloc, l’expressió de moda és “jocs sostenibles”. No sé ben bé què vol dir això, ja que és un terme força ambigu. Vol dir que no es farà una vila olímpica? Que no es faran noves pistes o infraestructures d’esquí? O es faran les justes i necessàries? Què passarà amb el tren i les carreteres?

Anem per pams. Ja se’ns ha dit que el tren, com a molt, es podria desdoblar la línia Barcelona-Puigcerdà (o estrictament, L’Hospitalet-La Tor de Querol) des de Barcelona fins a Vic. De fet ja està en execució, però la cosa, com sempre va per llarg. Res de desdoblar de Vic a Ripoll i menys fins a Puigcerdà, i encara menys en el poc temps que resta per als Jocs del 2026.

Pel que fa a les carreteres, com a molt es parla d’un tercer carril reversible entre Berga i Bagà, cosa que no sé si ens compensa gaire ni si solucionaria res.

Pel que fa a possibles viles olímpiques, si es fan a la zona de les pistes d’esquí, de sostenibles no tindrien res. Hi hauria una destrossa important, més gran que la que ja s’ha fet fins ara, i no serviria de res. Si es fa en un altre indret, Puigcerdà o la Seu, per exemple, tindria l’avantatge que després aquestes infraestructures es podrien destinar a habitatge social, que molta falta fa. Però realment aquest és el camí?

Quant a noves pistes o similars, sembla que es parla d’un trampolí per les proves de salts. Altres infraestructures previstes per l’antic projecte del 2026 han caigut del catàleg. Per sort. Perquè de sostenibles no tenien res i l’impacte hauria estat brutal, com una pista de bobsleigh al pla de les Forques, a Fontanals.

Vist així, no sembla la cosa tan greu, oi?

Però veiem una mica també els arguments dels anti jocs olímpics. Una de les coses que diuen, que trobo molt coherent, és que tenint en compte l’escenari del canvi climàtic, és possible que d’aquí a una dècada, la neu sigui un bé molt escàs. Quina imatge donarà la Cerdanya si quan es fan les proves hem de portar la neu amb camions des dels Alps o des del Pirineu central? Crec que faríem un ridícul espantós i no serviria precisament per posar Cerdanya al mapa.

I aquesta és la qüestió clau: volem posar la Cerdanya al mapa? Abans de dir que sí, pensem-hi. Per què volem ser al mapa? Si és per viure millor, tenir millors infraestructures i millor qualitat de vida, perfecte. Però el turisme de neu ens ho portarà això? És més, no està condemnat aquest tipus de turisme pel canvi climàtic?

Els científics amb els models informatitzats cada cop més depurats parlen de menys innivació, en cota més alta i molt més irregular. Vaja, que potser continuarà nevant, però a deshora i en menys llocs.

No hauríem de cercar un altre model econòmic? Si destinem els pocs recursos que s’inverteixen al Pirineu, amb o sense l’excusa dels Jocs, en l’antic model, no correm el risc de condemnar el Pirineu a la precarietat?

Un altre tema: on es faran aquests jocs? Perquè ja no es parla de Barcelona i la Cerdanya, sinó també de l’Alt Urgell, la Val d’Aran i fins i tot de França, Andorra o el Pirineu aragonès. Al final, a Cerdanya, com a molt, es farà una o dues proves. Tant enrenou per tan poca cosa? No esperem grans inversions per tan poques proves.

També s’ha dit que els Jocs Olímpics de Barcelona van servir per transformar la ciutat. És cert, però hauríem de cercar un model més proper, perquè nosaltres no som Barcelona ni cap àrea metropolitana. El model el tenim a la seu d’Urgell i les proves de piragüisme que es van fer.

La Seu va resultar profundament transformada pels Jocs. Però eren altres temps, quan no es parlava de sostenibilitat i hi havia molta més alegria econòmica. Actualment, les coses han canviat notablement. No es parla de grans inversions. Avui dia, possiblement, no s’invertiria el que es va invertir a convertir la perillosa C-1313 en l’actual N-260, molt més funcional.

Un altre aspecte, gens menor, és si estem preparats per assumir una suposada arribada de turisme de neu. Sí, segur? El que tenim els caps de setmana és una cosa, però un turisme més internacional implicaria disposar de serveis i instal·lacions que no tenim en absolut i que, molt em temo, la gent de la comarca tampoc està per la feina de tenir.

Em refereixo al fet que parlem molt de desestacionalitzar el turisme, però en el moment en què escric aquestes línies, a Puigcerdà hi ha un munt de botigues i de restaurants tancats per vacances. Tornaran a obrir quan s’acosti el pont de la Puríssima. I això passa molts cops l’any. Entre setmana, l’activitat és baixa fora de la temporada alta. Estem preparats? Jo crec que no. És clar que això pot canviar i ens hi podríem adaptar. Però de debò que volem dependre encara més del turisme? No hem patit prou durant la pandèmia del fet de tenir tots els ous al mateix cistell?

Finalment, em preocupa moltíssim el fet que ningú ens ha explicat amb pèls i senyals el projecte dels Jocs del 2030, què suposaran, etc. I a sobre, no se’ns ha preguntat què n’opinem. Ara es parla de referèndum, però abans de fer-lo (si és que es fa), pot ser que ens expliquin amb un cert detall què votarem, perquè si no, correm el risc de votar a cegues i això ens ho podem estalviar. Altrament, alguns no veuen la necessitat d’un referèndum perquè es tractaria d’un projecte de país. Bé, jo crec que la democràcia no destorba. Si ens equivoquem, mala sort, així s’aprèn. No cal que els polítics ens tutelin des dels seus despatxos. Comptat i debatut, els que pagarem les conseqüències -bones i dolentes- dels Jocs, serem nosaltres, si és que es fan. Per tant, volem votar. Volem decidir.

Foto de capçalera: Pixabay.

Autor

  • Informàtic i dinamitzador cultural. President del Grup de Recerca de Cerdanya. És secretari de la Junta de l'associació "Llibre del Pirineu". Té un blog "A la balitresca" d'opinió general i un sobre la ciència ficció "El mundo de Yarhel". Col·labora periòdicament en publicacions locals com "Querol", "Ker", "Cadí-Pedraforca", "Reclam", "De Pànxing" i "Viure als Pirineus".

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *